Catàstrofes silencioses de la gent comuna
“Club Capitol. Sala Rubianes “del Grup Balañá” és l’espai on la dramaturga Estel Solé (Molins de Rei, 1987) està representant la seva primera obra “Animals de companyia”, una història en la qual expliquen les vides, amors i traumes personals, cinc amics que es reuneixen en un sopar. A Estel Solé la coneixíem pel seu paper de la Marina, a la telenovel.la “La riera”, de TV3, des de fa ja temps i ara la decubrim com a membre d’una jove generació que està renovant el panorama teatral català.
La crisi porta els dramaturgs a aguditzar l’enginy, com no hi va haver manera d’estrenar al principi d’aquest projecte, va buscar la fórmula alternativa del teatre en cases particulars i després va saltar a les sales del teatre amb una gira per Centreamèrica o la Nau Ivanow abans d’arribar a la sala de la Rambla barcelonina amb canvi de repartiment inclòs.
La seva primera peça aparentment sembla una comèdia, però amaga una tragèdia, un drama en el qual es juga amb l’el·lipsi que li fa guanyar força a l’obra, allunyant-la de la típica comèdia perquè a més de fer riure, deixa una càrrega de profunditat dramàtica sobre el valor de l’amistat. Aquest és el territori on es mouen sempre els inquietants personatges interpretats per Jacob Torres, Martina Tresserra, Mercè Martínez, Miriam Tortosa i Edu Buch.
Estel Solé mostra amb unes fortes dosis d’humor el destí de cinc amics aparentment convencionals que oculten un sarcasme amb una força que l’espectador percep per la seva trementa i aterridora visió de la vida corrent d’avui dia. Ens trobem davant parelles en hores baixes, en plena crisi, sospites que apunten en direcció falses, malentesos i un llenguatge directe que sap captar la tensió de la infelicitat i la desesperació que s’amaga sota la catifa de la hipocresia. Es nota que la dramaturga se sent còmoda en el que podríem anomenar la descripció de l’ infern de l’amistat.
La comèdia amarga escrita i ideada per Estel Solé i supervisada pel dramaturg David Plana, col·loca l’espectador en un estat de completa empatia amb els personatges i situacions totalment inscrits en la quotidianitat d’una nit on els fantasmes, les inseguretats, les mentides, les mitges veritats i la necessitat d’afecte es posen sobre la taula. No és una nit negra ni blanca, sinó d’un color canviant, a mig camí entre la depressió i l’alegria.
“Animals de companyia” ens parla d’uns amics que estan en la línia divisòria entre dues vides, amb parelles que ja no s’estimen i amics que es traeixen i comencen a sentir-se estranys. Totes les coses acaben en un buit perquè potser la joventut, les noves generacions sentin sobre la pell més que ningú la crisi econòmica que estem patint. Després d’aquest sopar de celebració res tornarà a ser igual per als diferents personatges que mostren la fragilitat de l’amor, l’amistat i la condició humana. L’obra funciona com un bomba que ens fa riure i ens explota al final. No se la perdin.
- A. Aguado