Teatre per a una nit d´estiu
Qualsevol comèdia de William Shakespeare és fina, agradable, irònica, molt digna de veure. L’última revisió d’ “El somi d´una nit d´estiu” porta el segell d’Ivan Campillo al Versus Teatre de Barcelona. Ivan Campillo és sobretot un còmic, hem vist les seves adaptacions d’ Òscar Wilde i comèdies de creació pròpia al Gaudi. Ara l´acompanyen Quim Casas (Nicolau Cabdell), Sílvia Forns (Joan Justet), Víctor Genestar (Francesc Flauta)i Ramon Godino (Tomàs Morros). Tots formen un grup que aposten per la paraula com manera de treball, lluny dels muntatges grandiloqüents aquí el que preval és la interpretació d’un grup d’actors que podrien estar treballant a qualsevol festival Shakespeare d´estiu del món. El muntatge ens refresca un món del teatre amateur, una sèrie de treballadors que a la nit van al bosc a assagar una obra per representar davant del duc a palau. Encara que l´obra és molt més llarga i té més trames, en aquesta ocasió només en presenten una de les que apareixen a la peça de Shakespeare, per fer l´obra més dinàmica han incorporat cançons en el muntatge. D´aquesta manera han tractat de mantenir l´esperit de les comèdies de Shakespeare on hi apareixen sovint aquest moments musicals.
Ivan Campillo que busca abans que res la farsa, l’estil depurat, el gran coneixement de la falsedat imperant, la transgressió de les austeres normes de l’època, la ironia, la sensibilitat, d’individualisme, la subtilesa, la lucidesa i la rèplica brillant ha sabut capturar l’essència de l’escriptor anglès en la seva adaptació austera que transmet ganes de divertir a totes les edats sobretot al públic infantil i juvenil.
No podien faltar les fades i el truc de l’ encatament en ase d’un dels artesans. És sempre un plaer veure com un director s’enfronta a un text del mestre Shakespeare. La dramatugia d’Ivan Campillo és hàbil com un pèndol entre l’espectacle de clown i teatre de text. El resultat, fins i tot per als que no siguin amants dels clàssics, sorprèn i entreté. Es tracta d’un bell exemple que una trama argumental es pot treure d’una obra major, sense per això li falti un braç o una cama.
El títol “Els còmics d’una nit d’estiu” ja és un indicatiu dels camins pels quals transita aquest espectacle en el qual es demostra que darrere d’una farsa sempre hi ha alguna cosa veritable i això també val per a l’amor, encara que aquest es vista amb els vestits de l’altre sexe. Resulta un tòpic, però com tots els tòpics tanca una gran veritat, les paraules del mestre Shakespeare tanquen tota una lliçó sobre la vida, els que hem llegits els seus llibres ho sabem, per això quan una companyia s’enfronta i fa seva una versió d’un text shakespearià el resultat sol ser una lliçó de vida, una forma d’aprendre a viure i que millor que fer-ho des de l’humor, en el marc de la nit sota les estrelles i la lluna i en el temps en què l’amor es mostra amb tot el seu potencial, l’estiu. Versus Teatre. “Els cómics d´una nit d´estiu”.
- A. Aguado