La reinvenció de Jean Genet
Jean Genet (1910-1986) és un d’aquests dramaturgs que els directors teatrals solen reinventar. En aquesta ocasió ha estat una companyia innovadora, que ve recollint bones crítiques en el teatre físic d’objectes, es tracta d’Sandari Movement Laboratory.
El fruit del teatre de Genet és fill de la vida del dramaturg, que va portar una vida de rodamón, el van empresonar en diversos països d’Europa, mentre escrivia a les presons sobre homosexualitat, sobre l’amor i la mort. El dramaturg francès es va servir de les seves dures experiències vitals per portar en la seva carrera literària el paraigua de l’escriptor maleït. Abandonat per la seva mare quan tenia set mesos, Genet, va ser confiat a uns pagesos, la seva infància no va ser gens feliç, als deu anys, va ser acusat de robatori i internat en un reformatori, del qual va fugir i va iniciar la seva vida de rodamón i intel·lectual torturat. La peça “Les criades” estrenada l’any 1947 es basa en l’assassinat d’una mare i els seus filla a mans de dues dones que treballaven al seu servei. La companyia coreana Sadari Movement Laboratory utilitza el text de Genet per crear poesia visual i per a això es valen d’un armari. Clara i Solange, les criades, utilitzen els vestits de la Senyora per intercanviar-se els papers i en aquest acte floreixen sentiments profunds de ràbia, odi, amor, encobriment, assassinat, tensió i rivalitat. Les dues criades tramen la mort de la senyora, quan arriba la senyora, la crueltat es barreja amb la por, domini i submissió, amo i esclau, en un continu intercanvi de papers que sorprèn l’espectador, en aquesta ocasió la història és plena de moments visuals com quan utilitzen els guants de goma vermells, els vestits de paper, les vídeo projeccions o les diferents posicions d’aquest armari meravellós i polifuncional.
El muntatge de la companyia coreana Sandari Moviment Laboratory renova la posada en escena d’un text que la majoria de les vegades ha estat portat a escena des d’una estètica expressionista, ridiculitzant i parodiant la senyora, la renovació està en el punt de vista poètic i el sentit de l’humor, aquests dos eixos de construcció produeixen un espectacle enlluernador i visceralment divertit.
Una de les característiques principals del Sadari Moviment Laboratory és la creació col·lectiva del procés creatiu, a partir de l’anàlisi del text i la seva traducció, en portar el text a la vida i a la reinterpretació a través de les imatges poètiques, en la línia de la poesia viusal i les instal·lacions al món de l’art conteporani. Sens dubte el gran descobriment de l’obra és l’armari en el qual es refugien, viuen i interactuen les tres ballarines-actrius d’aquesta peça reinventada amb la sensibilitat d’Àsia i que revela una constant en la condició humana del individu davant del subordinat, el vell enfrontament entre l’amo i l’esclau.