Un cap de setmana històric
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4u7WodGnAPQ[/youtube]
Aquest ha estat un cap de setmana històric per al Teatre Principal, per primera vegada en la seva història es programa òpera professional. La Traviata de Verdi gràcies a l’esforç dels amics de l’òpera i la sarsuela de Terrassa. Dimecres un grup de cinquanta estudiants d’arts escèniques de l’INS Torre del Palau acompanyats de professors de música i teatre i un grup d’alumnes de l’INS de Viladecavalls van poder assistir a la prèvia de les dues funcions que van tenir lloc el 6 i el 8 d’octubre . La música que va a càrrec de l’Orquestra Simfònica Terrassa 48 per si sola va fascinar els adolescents. Que l’òpera és un producte car per a la butxaca d’un adolescent de batxillerat d’arts escèniques a platea no hi ha dubte, amb la que està caient sobre l’economia familiar, per això és d’aplaudir la iniciativa de l’Associació d’Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa.
Divendres i diumenge van tenir lloc les representacions amb gran suport de públic. Els espectadors de Terrassa volen òpera. El Teatre Principal es mereix una programació d’òpera.
La soprano Itziar Espinar Ortega en el paper protagonista de la dona caiguda s’ha preparat a fons per al treball que suposa La Traviata. L’òpera tràgica sobre uns personatges situats en un present històric. L’adaptació que es va veure se situa als anys 20 del segle passat. Una idea tan audaç com el fet que Manolo García es llanci amb totes les seves energies a lluitar contra vent i marea per portar l’òpera a Terrassa. Si Itziar Espinar Ortega està brillant en el paper de Violetta -la llei violada- hem de destacar el paper de Germont -la llei restaurada- interpretat per Alberto Cazes i el del Alfredo -la passió i l’amor- encarnat per Facundo Muñoz. Tres cantants que amb el cor i l’orquestra formen l’arquitectura d’una obra que ha aconseguit el miracle de tenir una òpera al Teatre Principal de Terrassa. La iniciativa particular d’un romàntic es converteix en una festa col·lectiva. Un espectacle commovedor i minuciós. Poques vegades va aconseguir Verdi una inspiració melòdica com va aconseguir en aquesta òpera, una de les més fascinants i populars del segle XIX. La protagonista mor de falta d’amor, la mort de Violeta del que està parlant és d’un amor més enllà de les convencions socials.
La increïble força d’aquesta obra ve de la seva forma, base melòdica i la seva trama. El tema de la dona caiguda, de la mort i el sacrifici per amor és una indagació sociològica, estudi de la psicologia femenina, al·legat del valor de les dones intel·ligents, pamflet contra la hipocresia social i en favor dels sentiments veritables. Rerefons la vida del propi Verdi o de la novel·la d’Alexandre Dumas. El poder de l’amor com a forma de trobar el sentit de l’existència.
El repte ha estat assolit i va ser un èxit sota la batuta de Joan Manau, la feina ben feta durant sis anys ha donat els seus fruits, ara s’obre un futur de consolidació d’un dels reptes més importants per a la ciutat: consolidar dins de la programació del Teatre Principal l’òpera.
- A. Aguado