Un president de la Generalitat en dificultats
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sy4ln1TH5Fg[/youtube]
Els espectadors van poder veure L´electe l’any passat a la Sala Muntaner i ara torna a la sala Capitol. Ramon Madaula és l’autor de L’electe, una comèdia dirigida per Jordi Casanovas i interpretada la temporada passada per el propi Ramon Madaula i Roger Coma. Aquesta temprada Ramon Madaula li ha donat el testimoni a Abel Folk, qui interpreta el paper del psiquiatra.
Ramon Madaula s’havia estrenat com a dramaturg amb Coses Nostres, on un creador de teatre, un famós crític i un director de teatre públic parlaven sobre l´estat del teatre a casa nostra. Els tres personatges socràtics perlaven sobre coses com el malbaratament dels diners públics en el teatre. Un món cultural petit com una cosa nostra on tot es redueix a un grupet reduït de persones que es fan favors personals.
Ara en L’electe hi ha dues persones que s’enfronten en un procés dialèctic. En aquesta ocasió no tenim a l’autor de teatre i al crític, sinó a un President de la Generalitat que ha de fer el seu discurs d’investidura i no pot fer-ho perquè de cop pateix un tic nervios, per buscar una solució el seu equip contracta un psiquiatre que comença a tractar-lo. Doctor i pacient comencen una partida de tennis amb cops amagats que de mica en mica l´espectador descubreix: la vanitat dels polítics, la manca d’autoestima de l’home públic, les inseguretats del líder, els fils dels quals depèn de forma sistàmica: la banca, els poders fàctics, la mare, la dona, el partit, la premsa …
L’electe planteja l’enfrontament d’una persona que va ha ser investit President de la Generalitat amb els seus fantasmes personals, les necessitats d’afecte que tot ésser humà té, i la necessitat de ser important, la necessitat de ser algú a la societat per sobre dels altres. Com a futur President de la Generalitat no pot fer el seu discurs fent tics sinó vol acabar sortint en tots els programes de zàping del món. Un cop superada la capa de l’ ego, de narcisisme que tot polític té, a poc a poc es va despullant la persona que hi ha dins del President. El polític moltes vegades fa les coses per vanitat i no per estar al servei de la societat que serveix, quan en realitat hauria de ser tot el contrari en tots els casos, el polític sempre hauria d’estar al servei del ciutadà en totes les seves necessitats des de les més bàsiques fins a les culturals.
La comèdia L’electe és una comèdia amarga perquè no està escrita perquè la gent vagi només al teatre passar una bona estona, sinó que busca a més a més de fer riure la reflexió de l’espectador sobre el que representen els polítics per a tots nosaltres i com els polítics estan marcats per el seu entorn i la seva família. El polític és un triomfador socialment, aixeca les masses, però familiarment arrossega una grisor enorme. Una de les claus de l’èxit d’aquesta comèdia negra està en la impressionant interpretació de Roger Coma, que explora la comicitat física i emocional d’un president en dificultats.
- A. Aguado