[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7_keA4c1RNo[/youtube]
De totes les obres que ha dirigit Xavier Albertí (director del Teatre Nacional de Catalunya) aquest Ricard III és la més rodona. En primer lloc el text, la traducció al català de Joan Sallent, i l’adaptació de Lluïsa Cunillé que millora la traducció de Salvador Oliva. Afortunadament l’editorial Arola ha publicat el text, actualizant el català de versions anteriors. El segon pilar en què s’aixeca aquest edifici és el mateix Teatre Nacional de Catalunya, els seus tècnics i els seus recursos econòmics, per dur a terme un projecte tan gran com aquest i que dona sentit al concepte de teatre públic català. En tercer lloc el grup d´actors encapçalats per un extraordinari Lluís Homar i seguit per Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano i Oscar Valsecchi. En quart lloc l’escenografia de Lluc Castells i José Novoa sobria i plena de modernitat arquitectònica amb un estructura d’ acer inoxidable i vidre, portes que sobren i es tanquen, un espai únic i múltiple que es complementa amb la videocreació de Franc Aleu. I per últim la selecció musical des de la cançó de Jimmy Fontana “Il mondo” en directe amb un piano de cua a escena, que culmina de forma sonàmbula amb el bolero de Ravel.
La tradició del Ricard III és gran al segle XX i XXI des de Laurence Olivier, Ostermaier, Al Pacino, Kevin Spacey o Pere Arquillué. Per què aquest interès per aquesta obra?
La resposta està en el tema: la maldat i l´engany. El nostre món actual està ple de mala fe, un lloc de delinqüència, el poder assessina, les clavegueres de l’Estat, tot per tenir el poder. L’aparença moral està lligada a la lletjor, cada dia més vivim en una societat del físic, la materialitat i la posició social per triomfar a la vida. Ricard III és el mestre de l’ engany, menyspreu, extorsionador professional, despiatat, dèspota, malversador, assassí i amb un únic objectiu: el poder.
La paradoxa del temps i de la història, una succesió de fets que no tenen sentit i que els historiadors s´entesten en ordenar, radica en que tot aquest paronarama de la realitat dels nostres dies ja tenia el seu reflex al 1587 quan William Shakespeare es trasllada a Londres sense la familia. Després de fe de mestre, entra com actor a la companyia Queen´s Men. Escriu Enric VI, La comèdia dels errors, el 1593 escriu Venus i Adonis, Titus Andrònic i Ricard III. Sembla que l´esser humà no aprengui mai i no faci cas a la seva conciència, que ofega una i altra vegada en un cercle etern.
Aquest sanguinari Ricard III prem el cos de l’ actor Lluís Homar i ens facina perquè continuament parla amb el públic, el seu pensament, els seus monòlegs que expliquen els procesos de la seva ment, fan somriure el públic, en veure que diu una cosa i fa la contrària. Sense cap dubte, la millor obra que s´ha fet aquest any en la programació del Teatre Nacional de Catalunya, i el llistó estava molt alt.
- A. Aguado