[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cNdGgKpdqeY[/youtube]
Aquest cap de setmana s’ha celebrat al Mercat de les Flors i a l’Institut del Teatre de Barcelona el festival d’arts escèniques L’art impossible. El festival ha comptat amb els tallers de dansa i teatre d’Adam Benjamin, David Ojeda i Pablo Navarro entre d’altres.
Destacar la importància de la presència d’Adam Benjamin fundador de la companyia Candoco de Londres. La idea és fer dansa integrada, és a dir dansa contemporània en la qual ballarins amb alguna discapacitat física i ballarins sense elles, ballarins en cadires de rodes o amb pròtesis es barregen en els processos creatius del moviment en la recerca de la creació artística més enllà de qualsevol limitació.
La columna vertebral d’aquest projecte a Catalunya és el ballarí i coreògraf Jordi Cortés qui dirigeix dos centres de creació i experimentació: el primer a Granollers el col·lectiu Liant la Troca i per un altre el grup de Barcelona que té la seu a La Caldera. No estem parlant de teràpies, sinó de creació artística, processos que porten mesos d’assajos sobre principis intel·lectuals que persegueixen el domini de la fantasia en l’espai que atrapa a l’espectador. Jordi Cortés desplega en el seu immens talent un espectacle que és una picada d’ullet a la nostra intel·ligència.
Més enllà de trencar barreres i obrir nous camins, les seves posades en escena tenen la intensitat de la millor partida de ping-pong, un relat poètic comptat a ritme de jazz, lleuger i profund al mateix temps, divertit i transcendent, ple d’humor i elegància marca de la fàbrica Jordi Cortés.
Dos dels ballarins sota les ordres de Jordi Cortés són de Terrassa per una banda Dolors López i de l’altra Jordi Mañosa, tots dos formen part d’aquest elenc de cinquanta ballarins que sobre l’escenari del Mercat de les Flors van oferir un espectacle que és una faula juganera i perversa de l’espai i del temps, dels cossos en presència i en absència. Jordi Cortés reflexiona sobre la relació que tenim amb el nostre cos, que moltes vegades determina i condiciona la vida quotidiana, el seu mètode de treball parteix d’unes premisses tècniques, que es van perfilant en improvisacions i arriben a una elaboració intel·lectual, una recerca de l’absolut a través de la forma estètica que ens faci reflexionar sobre la condició humana. Des de la posició del que escolta, de qui mira, del que sent, els seus laboratoris de dansa ofereixen al ballarí confiança i eines per a la seva creació, la suma d’esforços donen com a resultat el somni de la raó que fa visible l’invisible. Les societats modernes tendeixen a ignorar per desconeixement les potencialitats de l’ésser humà. Gràcies a l’alè incansable de coreògrafs com Adam Benjamin o Jordi Cortés una altra dansa és possible, moltes fronteres s’estan esborrant, molts murs estan sent dinamitats i cada vegada amb més força la condició humana s’imposa sobre les limitacions dels convencionalismes d’una dansa que s’ obre nous camins més enllà del classicisme per endinsar-se en els camins del moviment i la poètica.
- A. Aguado