M’enamoren els timadors
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=b6uqy-3uGXw[/youtube]
Catalunya s’ha aixecat amb un cop emocional: “El pare de tots ens ha traït”. Després de tants governs de Convergència Jordi Pujol cau com a pare de la pàtria a la borsa dels timadors. La seva figura política es desploma, la decepció es dispara, el país es dirigeix cap a la depressió, el terratrèmol fa moure els fonaments i creences de les famílies i entre elles la família de la Magda, un iaia totalment destrossada, caiguda en la bogeria emocional pel trauma, no suporta la confessió de l’expresident. No només ha caigut un polític, ha caigut un referent, un model, un heroi de la nació. I la Magda actua com si l’apocalipsi s’acostés-, compra ampolles i ampolles de Calisay i del carrer recull un indigent de barba bruta i se l’emporta al seu pis, les filles i la néta que defensen el patrimoni familiar el veuen com un enemic. Aquest és el punt de partida d’ A Tots els que Heu vingut comèdia de Marc Rosich, dirigida pel mateix dramaturg a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.
Marc Rosich envolta la història d’aquesta àvia en la seva realitat present que és la de tots. Una de tantes àvies, que Ventolin en mà, parla del seu difunt Armando, un perfil completament reconeixible, una de tantes àvies conservadores i convergents que van patir la caiguda d’un mite del qual estaven platònicament enamorades. Si a aquesta idea li sumem la figura de la Núria Feliu com a alter ego de la protagonista tenim un peça teatral provocativa, divertida, barreja de realitat, ficció i sàtira d’una classe política que es movia com gallina sense cap. La Magda canta a la Núria Feliu, la banda sonora de bona part de la representació, durant la qual es poden escoltar fins a 10 temes diferents. El vídeo a partir d’un aparell de televisió dins de l’espai escènic i la projecció al ciclo en la part alta del piset, ajuda a explicar els fets narratius dels esdeveniments, que van transcorre des d’aquell 25 de juliol del 2014 i fins a l’11 de setembre del mateix any. La Magda escriu a General Mitre buscant respostes davant de les seves filles i la germana que es preocupen perquè la confessió no afecti ni a la Via Catalana, ni al 9N, ni que perilli la figura de l’ Artur Mas.
El desengany i les conseqüències de la decepció de la Magda són els fils que serveixen perquè els fantasmes familiars apareguin per la porta: Àgata Casals germana de la Magda (Lurdes Barba) Clara Clarà Casals, la filla gran de la Magda (Montse Esteve) , Sandra Clarà Casals, filla petita de la Magda (Àurea Márquez), Jana Zabala Clarà, filla de la Clara Mireia Pàmies i Rafa Ayala, l’indigent malparlat, Carles Gilabert. Els personatges no són caricatures passades pel carreró del Gat, no hi ha deformitat esperpèntica, Marc Rosich intenta com Manolo Vázquez Montalbán fer una radiografia sentimental de la nostra història recentíssima.
Es pot considerar “A tots els que heu vingut” de Marc Rosich com un gran retrat del país. L’humor, barreja Teresines i Eduardo de Filippo, fa de contrapès de la seva despietada visió política. La trama és plena de girs inesperats que fan que l’espectador no perdi el fil.
- A. Aguado