El circ es va crear per somiar. El circ és un gran animal a les budells treballen artistes que utilitzen un llenguatge universal el de la imaginació i la força de la sorpresa. A Terrassa, el circ s’ha constituït en aquests últims vuit anys un pilar imprescindible de la nostra cultura artística, gràcies a la feina de l’associació Tub d’Assaig, que compta amb professors de circ i artistes de primera línia com Núria Puig o Albert Ubach.
Cada un dels espectacles que hem vist en aquest 8Festival de Circ de Terrassa és una manera meravellosa d’enfrontar amb la realitat de vegades des de l’esperit d’un gamberro intel·lectual, altres des de la més pura innocència i per sobre de tot està l’humor i la dramaturgia de cada espectacle. Amb Wilbur vam veure un espectacle d’acrobàcies, humor i el perill amb el qual viu un artistes amb una tècnica i un físic extraordinaris i vibrant ritme com el d’Anthony Quinn a “La Strada”. Cia Capicua ens va presentar “Entredos”, una rica aventura de teatre gestual, circ, dansa i manipulació d’objectes per tal d’explicar la història d’un món visionari i bellíssim. El ritme de Nova Orleans el va posar l’humor de “La Banda del Otro”, un procés de creació fronterer, un recorregut que ens fa canviar la visió de la música i al públic capbussar-se en un món propi, que el públic agraeix i aplaudeix. La CIA. Vaques són va descobrir una narrativa de teatre avantguardista, d’aquells de les noves tendències, una barreja d’humor. Una petita obra mestra, un irònic cant als rius asturians per on va aquest vaixell a la deriva de l’humor negre.
Un dels moments més brillants del festival el va posar el geni mordaç i brillant de Quim Girón amb el seu espectacle “Indomador” que produeix en l’espectador el neguit propi dels espectacles d’avantguarda. Un territori hostil híbrid meitat humà i meitat animal, cruelment estrany. Al final resulta que Quim Girón va més enllà del circ per endinsar-se en l’assaig filosòfic sobre la condició humana. La Cia. Circ Vermut amb el seu espectacle “Ni cap ni peus” són va ensenyar fins on pot arribar el joc escènic amb una cadira i la relació amb un espectador que termina llançan pilotes amb velcro als artistes. El 8Festival de circ de Terrassa va tancar portes amb un espectacle ple d’energia, un concert-cabaret d’artistes enamorats de la música i el ball amb música en directe, un muntatge que ha rebut molt aplaudiments i reconeixement. L’espectacle és un banquet per als ulls, els extret i el cor, capaç de captar el públic més dispers del món.
El circ modern ha après que els vells números i els trucs de sempre necessitaven renovació i una dramatúrgia, un fil conductor que sostingui el producte i emocioni per l’impacte visual i pel esglaiament dels meravellós. Tot i que el festival va arrencar amb una gala al Centre Cultural de Terrassa, després va passar ràpidament al barri de la Maurina, a la plaça pública, amb un públic multicultural i transversal que va gaudir dels tallers de circ i la màgia del Festival.
Esperem que l’any que ve el pressupost dedicat al 9Festival doble el de l’actual perquè Terrassa sigui un referent en aquest tipus de festivals i la xemeneia Almirall que va ser edificada amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de tiratge dels forns de cocció serveixi de escala il·luminada al cel de les Arts Escèniques.
- A. Aguado