TNT

El Festival de Noves Tendències

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3Eizid9JJU0[/youtube]

Aquest any el TNT ha omplert els carrers de Terrassa d’un ventall d’obres de tots els colors. En totes les obres hi ha un element en comú: l’experimentació. L’experimentació adquireix diferents significats en cadascuna de les propostes. Hi ha una forta aposta pels elements multimèdia que estan canviant el missatge del teatre mundial, delectar-se en la tecnologia per la teclonogía mateixa no va enlloc, el teatre posa la tecnologia al servei d’un missatge.

Les obres presentades al TNT no prentende retratar la realitat sinó ser, en si mateixa, una realitat alternativa, que fins i tot assassina a la figura del dramaturg darrere d’un treball d’experimentació d’un equip d’artistes. La imaginació dels espectadors és més important que mai per això el clip promocional parla de l’espectador no passiu. Els estímuls auditius i visuals són molt importants en aquest teatre de de noves tendències. El llenguatge escènic és un animal viu que va patint dia a dia metaformosis, com Gregorio Samsa les noves tendències apareixen cada matí i els pares intenten no veure-les, però la realitat teznaz i persistent com les gotes d’aigua s’imposen.

Dos exemples del que estem dient ser l’espectacle inaugural dels festival “The Blind Poet” (Poeta cec), que vam poder veure al Teatre Principal, de la companyia belga Needcompany, el cap visible és Jan Lauwers. Està formada per creadors de diferents llenguatges de cinc continents, la seva és una vocació internacional vocacional, plurilingüe i innovadora a la recerca de la poesia de l’escenari. L’obra presentada dijous passat a la nostra ciutat retrata diverses històries de família, la família com a nucli del discurs, com a centre que dóna sentit a un món sostingut per tots, el muntatge elabora tot un discursos sobre la identitat en un món multicultural, però més enllà de la paraula és l’energia de la posada en escena, des d’elements d’il·luminació passant per elements escenogràfics per a acabar en la música, els encarregats de transmetre idees i sensacions sobre la Història amb majúscules de la humanitat.

El segon cas que volíem posar en valor és la peça “Compra’m”, un espectacle que neix de la idea central de la coneguda història de la caixa de Pandora. L’exercici de llum, música i imatges tanca una reflexió sobre la felicitat, sobre el buit de la societat de consum, una societat que ens indueix a posar en valor tenir l’últim model d’Iphone. Insectotròpics són expert en l’art de barrejar pintura, música, teatre i vídeo en un mateix projectes artístic. Nascuda l’any 2011 a Barcelona gràcies a la Aunión d’artistes amb trajectorias i llenguatges diferents, amb ganes de treballar en la recerca de les noves tendències per expressar els vells continguts.

Sens dubte hem de felicitar a l’artífex de tot això, Pep Pla, director del CAET, que està col·locant la ciutat fora de les seves muralles amb la seva barreja de saviesa, intensitat emocional i la seva mirada sobre tot allò que marca una nova línia en aquest vell món del teatre.

  1. A. Aguado

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *