[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RFcryFAg0XU[/youtube]
Rafael Álvarez, “el Brujo”
Rafael Álvarez “EL Brujo” torna al Teatre Condal sota l’ombra allargada del gran Fernando Fernán Gómez, que va ser qui va fer aquesta versió reduïda del clàssic de la literatura del Segle Or. La seva dilatada trajectòria professional és la seva millor carta de presentació, els seus recursos d’actor omplen tot l’escenari. Potser Rafael Álvarez no sàpiga el que sap el mestre Francisco Rico sobre el text del segle XVI, però a força de posar-ho en escena i investigar sobre aquest noi i el seu procés d´aprenentatge ha creat un espectacle tendre, melancòlic, divertit i sarcàstic.
Rafael Álvarez nascut a la localitat cordovesa de Lucena a 1950, va aconseguir popularitat amb sèries televisives com “Juncal” i “Brigada Central”, els seus treballs de televisió i cinema són les cares d’un actor en plena plenitud de les seves facultats. Res de la naturalesa humana li és aliè als seus espectacles, des que va començar en el teatre independent dels anys setanta fins a la seva pròpia companyia.
“El Lazarillo de Tormes” és l’obra emblemàtica de la picaresca: humor més ironia, en un món on domina la fam. La fam és el motor de l’aprenentatge i el pobre Lazarillo aprèn a base de cops. Aquest pregoner de Toledo ens explica el “cas” pel principi: els seus progenitors i les peripècies de la seva mare. El “Brujo” porta 25 anys representat aquest Lazarillo de Tormes. Ironitza sobre la seva carrera de monologista, quan diu que comença fent “l’Odissea”, segueix per “El asno de oro” i acaba a mig camí entre el Lazarillo i les dones de Shakespeare, l’estrès de qual sobreviu als cops d’espasa del “sentit comú” dels governants.
Una hora i mitja en la qual l’actor es presenta sol i fa tots els personatges, es posa a la pell de Lazarillo com del cec o del clergue. Uns personatges que no tenen diners i les seves riqueses són a la saviesa i en la forma de viure o sobreviure entre oracions i cançons per a les dones que estan de part o les malcasades, un llimosna per amor de Déu, tota una filosofia pràctica dels humils sense sort.
En la història emfatitza en el que li interessa i avança a la velocitat del raig per la part del text que passa com en una lectura diagonal en forma de cançó medieval de joglar. Rafael Álvarez ironitza sobre el poder, sobre els polítics que posen l’IVA sobre el porno al quatre per cent, el futbol al deu i el cinema i el teatre al 21. Ironitza sobre el seu propi ofici i sobretot del sarró de la seva experiència en altaveu dels ciutadans a la plaça pública. Ironitza sobre el nivell dels espectadors i apareixen per escena en la paraula de l’actor cordovès: el petit Nicolas, La Caspedal, Podemos, Menedero, Julio Iglesia, Luis de Guindos, Rajoy, Montoro, El rei, la Merkel, els conservadors de València, Maduro, … No deixa governant sense cap ni peus. La crisi i les retallades. La resta està en la imaginació de l’espectador, com en les pintures de Zurbarán com una obra hiperrealista d’Antonio López, el misteri i les coses essencials estan en l’art interpretatiu d’aquesta estrella de l’escena anomenat Rafael Álvarez, “El Brujo”, que no és poca cosa.
- A. Aguado