[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BfPLDWyZeR0[/youtube]
Una giornata particolare
El teatre és una mostra del poder evocador de la paraula i del seu portentós maneig del temps i la incertesa com a eixos vertebradors d’obres com “Una giornata particulare” peça que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya, una producció de La Perla 29. Sota la direcció d’Oriol Broggi Màrcia Cisteró, Clara Segura i Pablo Derqui tornen a posar en peu una obra que havien versionat al Poliorama Josep Maria Flotat i Anna Lizaran. Però el referents per a qualsevol espectador estan en Sophia Loren i Marcello Mastroianni en la pel·lícula de 1977 d’Ettore Scola.
Confesso que primer vaig repassar la pel·lícula i després vaig anar a veure l’obra. Això és com quan s’adapta una novel·la i un es pregunta què va ser millor la novel·la o la pel·lícula. No sempre els resultats s’inclinen cap al mateix lloc, depèn de la intel·ligència dels responsables dels projectes. Estem a Roma i Adolf Hitler visita la capital, Mussolini li prepara una desfilada en què es bolquen tots els italians, excepte un periodista d’esquerres homosexual que l’acaben d’acomiadar per tenir vocació de salmó i nedar contracorrent i una veïna que intenta multiplicar-se per 3 per poder atendre el seu marit i els seus fills que avui han sortit tots amb les seves camises negres planxades a rebre el visitant de la ciutat.
L’espectador assisteix a una indagació detectivesca en la qual no s’investiga un crim sinó les incerteses de dos éssers infeliços atrapats en les seves circumstàncies vitals.
Clara Segura i Pablo Derqui aprofundeixen en el malestar d’un éssers que rebutgen aquesta atmosfera opressiva de Roma que envaeix tots els racons de la realitat. De vegades la realitat és tan absurda, amb el pas del temps, un s’adona de la dificultat que resulta viure la vida segons en el període de temps en què la loteria del destí t’ha posat sobre la terra. La pel·lícula i l’obra de teatre conten la història d’aquesta amistat entranyable entre un home i una dona, aquesta empatia entre dues ànimes cosides a tiretes i apedaçades. La música de piano lenta com una fina pluja penetra en els espectadors i un surt de la biblioteca amarat en malenconia, una dolça tristesa. Els personatges ens commouen, la seva tristesa és la nostra. Oriol Broggi i els actors han investigat en la intimitat d’uns éssers d’una gran sensibilitat, amb un estil ple de subtilises i una notable capacitat per mostrar un moment negre de la història d’Europa.
“Una giornata particulare” té uns diàlegs commovedors i delicats entre el desig i la frustració. Una història lírica i sensual, on l’olor del cafè se sent a la fila 2 on estava assegut, una obra on els veïns xafarders vénen a ficar-se on no els criden com el paper que interpreta Màrcia Coisteró, aquesta impertinent que ens fica el dit a l’ull, una obra plena de petites píndoles filosòfiques sobre la vida. La pel·lícula o l’obra de teatre? La resposta la té vostè amable lector.
- A. Aguado