Cesc Gelabert i la mirada de Xavi
Onze jugadors contra onze corrent darrere d’una pilota desperten la passió al públic quan el joc és especialment bonic. L’art s’ha aproximat al futbol per aportar una dimensió poètica i estètica, en aquest cas al moviment del cos humà en forma de dansa contemporània. A la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya Cesc Gelabert mostra amb la seva companyia de dansa contemporània la relació especial que hi ha entre els jugadors i els ballarins, els dos mons es donen cita a l’escenari per mostrar a l’espectador de futbol i el de dansa una visió d’aquest esport i d’aquesta disciplina artístiques que ens sedueix. De la passió pel moviment i el cos neix aquest espectacle singular.
La fascinació que Cesc Gelabert ha sentit des de petit pel Barça l’ha portat a generar un espectacle en el qual s’ensenya de manera didàctica com les passades, regats i carreres dels jugadors del Barça al rectangle de joc són similars als passos que realitzen els ballarins de dansa contemporània a l’hora d’interpretar una coreografia dins l´escenari. Sota el daurat resplador dels focus dels futbolistes duen a terme la seva poètica del moviment amb l’objectiu de col·locar dins dels tres pals de la porteria una pilota. Un esdeveniment adornat amb bonics passis d’estratègia calculada al vestidor per l’entrenador i el seu equip, tot aquest ritual deixa bocabadat als vuitanta o norata mil espectadors que omplen el Camp Nou. Com a contrapunt d’aquest joc de masses, la dansa contemporània mou un nombre sensiblement menor que el futbol, però amb la mateixa passió.
Espectacles com el de Cesc Gelabert és dels que fan afició. A l’escenari de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya es poden veure algunes de les millors jugades de Messi, Iniesta, Xavi, Valdés i Puyol que són la font d’inspiració dels moviments dels ballarins de la Companyia Gelabert-Azzopardi que juntament amb el mestre, Gelabert, coreografiaen els diferents passos dels jugadors de futbol, el resultat és un espectacle magnífic que ens regala moments d’un altíssim nivell de precisió com el llançament d’un penal.
Ja són uns quants els intel·lectuals que no menyspreen el futbol o els esports de masses incorporant-los al seu món d’artístic o creatiu, van ser els casos de Pier Paolo Pasolini, Umberto Eco, Juan Villoro, Eduardo Galeano, Javier Marías, Antonio Hernández, Juan Bonilla, Sergi Pàmies, David Trueba, Jesús García Sánchez i molts altres, grans aficionats. El menyspreu a les masses i al que és popular ha estat relegat i s’ha incorporat a l’imaginari dels creadors l’esport, són moltes les pel.lícules, novel·les, obres de teatre i llibres de contes que tracten l’esport des de punts de vista ben diferents, només cal recordar la meravellosa novel·la negra de Manuel Vázquez Montalbán “El delantero centro fue asesinado al amanecer” publicada per l’editorial Planeta.
Cesc Gelabert com Xavi planeja l’estratègia del joc en un espectacle que cap aficionat a la dansa contemporània ni al Barça hauria de perdre.
- A. Aguado