Entre dones

Mònica Luchetti torna al Versus Teatre amb una comèdia de Virgínia Sánchez.La companyia de teatre “Des-penjades”neix de la unió del nucli de “La Tarima” (Mònica Luchetti i Virgínia Sànchez) amb el grup format al Col·legi de Teatre de Barcelona “Tacteteatre” (Carme Fortuny, Marta Martori, Beariz L. Maurel, Meritxell Ortega i Virgínia Sànchez). La primera obra d’aquesta companyia “Olor d’ocell”, va ser estrenada al Desembre del 2008 al Teatre de Ponentde Granollers i més tard, al Setembre del 2009 al Versus Teatrede Barcelona. Aquesta és la segona proposta de la companyia, i la que dóna el nom a la mateixa.

Quatre personatges, quatre dones, creuen les seves vides sobre l’escenari en una recerca constant del que són i del que necessiten per ser felices. A ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats. Però, què passa quan la xarxa que creien que les sostenia es dissol, o quan el fil que les uneix a elles es trenca? Com aconseguir recompondre’l o crear-ne un de nou? És allò que ens uneix als altres el que ens fa saber qui som o, al contrari, els lligams ens empresonen en la recerca del nostre propi jo? Com, aleshores, deturar el vertigen que comporta sentir-se des-penjada? L’obra és a la vagada un vodevil, un conte oral, un tracta de saber viure, una peripècia entre dones que busquen el que tots cerquem una mica d’amor.

Comèdia que versa sobre l’art de buscar i la dificultat de trobar. I de la complexitat de les relacions en el context actual, on el vincle interpersonal se’ns presenta com a una entitat especialment fràgil i, alhora, profundament necessària.

Les propostes teatrals de les Despenjades mostren una manera de fer i entendre el teatre: un teatre d’autor (d’autora, per ser més exactes), de producció pròpia, àgil i distès però, que també, ofereix diverses capes de profunditat en la reflexió que vol promoure en l’espectador. L’obra mostra una mirada femenina a temàtiques universals, amb les quals es poden identificar persones de qualsevol gènere i condició, tractades des d’un punt de vista crític però partint de d’humor i sense oblidar les emocions.

Virgínia Sánchez es una de les més divertides actrius i dramaturgues contemporànies, però a diferència d’altres autores de teatre, el seu humor mai es frívol o malhumorat, i sota la superfície dels seus diàlegs s’amaguen sempre una lúcides reflexions sobre la vida. “Despenjades” és una perfecta acrobàcia teatral, impecablement realitzada.

J. A. Aguado