Un fill uneix o separa una parella?
Quedar embarassada, donar a llum i criar un fill. Enmig de tota aquesta pel·lícula, la pel·lícula de la teva vida, mantenir les relacions de parella intactes com el primer dia, amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió. Una aspiració tan antiga com la humanitat. Compartir la criança, el treball, la llar d’infants, la crisi econòmica, la inestabilitat laboral, el canvi emocional que suposa la responsabilitat de l’educació, els lligaments del temps lliure, etc … etc.
“Oxigen” és una comèdia sobre aquests temes. La peça és una comèdia que es pot veure al Teatre Gaudí de Barcelona (TGB) escrita i dirigida per Mar Monegal i interpretada per Helena Bagué, Francesc Ferrer, Albert Mèlich i Netsy Túmez. L’autora del text plasma les seves pròpies experiències.
La tesi de partida parla de com es modifica una relació de parella amb l’arribada d’una criatura? Què passa quan la teva parella no és el tipus de pare que t’havia imaginat? Què passa quan el centre d’atenció de la parella passa al nadó? Com afecta el equilibri emocional a les relacions sentimentals dels enamorats? Un fill s’uneix a una parella o els separa? Què passa quan els avis prenen part en el procés educatiu de la criatura?
Totes aquestes preguntes es posen en marxa en una comèdia divertida sorgida de l’experiència com a infermera i com a mare de la pròpia dramaturga, es tracta de veure amb certa perspectiva aquest imant tan fort que són els fills. L’escenografia realitzada també per la pròpia Mar Monegal està construïda a partir de les cases per jugar que regales als nens: cuineta, l’estenedor, la robeta, fins el gat és de porcellana. Tot respon a aquest esperit de joc amb la realitat que s’amaga darrere de tota obra de teatre.
El naixement del nadó no serà la veloç carrera cap a la felicitat que han planejats seu progenitors, sinó un llarg i sinuós camí d’aventures i desventures, de reflexió i retrobaments i de inesperats descobriments. La vida de dues parelles que decideixen tenir un fill, una té un home i l’altra una nena. La metàfora d’Adam i Eva, jugant amb l’audàcia i d’humor aquesta nova dramaturga ens sorprèn gratament amb una obra fresca, plena de veritat i collita pròpia. Mar Monegal és una dramaturga d’ungles molt afilades que posseeix també l’aptitud per a la paròdia i l’esperpent amable. I es mostra particularment genial quan descriu el després del naixement, una commovedora, alegre i trista odissea que juga amb la idea de l’infant com a centre de totes les coses. Mar Monegal és una dramaturga brillant: hi ha moments de farsa, de tendresa, de poesia, al costat de intel·ligents percepcions de la vida en parella. Si poden vagin a veure-la.
J. A. Aguado