Vicky Peña, Kabul
Potser ens trobem davant la peça més important en la trajectòria de Vicky Peña, després d’un breu estrena al Teatre Romea l’actriu ha tornat de la mà de Mario Gas al Teatre Lliure amb un monòleg dur, “Homebody/Kabul” de Tony Kushner (1959). Sempre és un espectacle de la cultura el fet de veure un actor enfrontar-se a un text a cara descoberta. El text ens parla d’una dona ingelsa entrada en anys el matrimoni naufraga al mar dels antidepressius i d’un món extraordinari ple de vida que s’obre camí a través d’uns barrets. La dona voreja la bogeria des del sarcasme al més pur estil anglès i s’endinsa mitjançant la lectura d’un llibre de viatges en el món dels somnis impossibles i la fragilitat dels desitjos més ocults als quals la realitat destrossa, uns temps en els que la mentida de la imaginació causen el mateix alleujament que els llibres i la cruesa de la veritat et destrossava la vida.
L’enfrontament entre aquesta dona de classe alta i que cada dia lluita per obrir-se camí entre l’estupidesa dels de la seva mateixa classe de què es avergonyeix i els últims vestigis d’una civilització que ha patit la guerra, la colonització, l’atac dels russos i la desvastación dels talibans donen com a resultat un dels enfrontaments, a sobre de l’escenari de l Espai Lliure , dels mes trepidants del teatre modern. Hi ha una atracció oculta, però poderosa, entre el personatge que interpreta Vicky Peña i la màgia de Kabul, al mateix temps cada un d’ells està acostumat a mantenir el control de la gent del seu voltant, el que augmenta les tensions entre els dos mons. La seva atracció va en contra dels valors morals i culturals dels dos; seus conflictes, d’alguna manera, representen el conflicte entre les societats que representen: la força bruta de la natura és tan poderosa com els prejudicis morals d’una societat anglesa que viu d’esquena a la realitat de Kabul.
L’obra ens parla de la brutalitat de la nostra societat davant el món del somni femenina ple de reflexions culturals. L’autor del text és un dels dramaturgs contemporanis més reconeguts i polèmics als Estats Units, seu és el quión de la pel·lícula “Munich” dirigida per Steven Spielberg, les seves obres mostren una ruptura amb el realisme típic, en aquesta ocasió dóna un pas més rosca a les relacions entre l’Islam i Occident. El personatge que interpreta Vicky Peña inicia una viatge emocional com a forma d’aprenentatge en la recerca del desconegut i la felicitat personal, perduda fa molt temps en el patano del seu matrimoni, en aquesta ocasió Orient no està vist de forma negativa com acostumem a trobar-nos en els mitjans de comunicació, aquí recobra tota la càrrega cultural d’un passat que mai s’ha de perdre.
J. A. Aguad