Clara Segura, La rosa tatuada
“La rosa tatuada” del dramaturg nord-americà Tennessee Williams (1911-1983), el seu veritable nom era Thomas Lainer Williams, s’està representant a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, un dels títols que el va consagrar mundialment al costat de “El zoo de cristall”, “Un tramvia anomenat desig”, “Estiu i fum” i “La gata sobre la teulada de zinc calent”. En totes aquestes obres el dramaturg dissecciona les relacions humanes d’una manera incisiva, com un cirurgià amb el bisturí. Ho fa, a més, en un context molt determinat, una societat dotada d’una sofisticada educació però tancada i asfixiant, en què el sexe reprimit i la violència soterrada marquen la vida dels seus personatges.
Les trames intenses, amb personatges turmentats i complexos, van cridar rápidamnete l’atenció del món del teatre i del cinema. El 1952 Elia Kazan va adaptar per al cinema “Un Traviata anomenat desig”, una obra que ja havia dirigit sobre els escenaris de Broadway amb Marlon Brando. Després van venir les adataciones de Richard Brooks, Joseph L. Mankiewicz o John Huston amb actors com Paul Newman, Elizabeth Taylor, Montgomery Clift, Eva Gadner o Richard Burton. El mateix Tennessee Williams va escriure directament per al cinema el guió de la pel·lícula “Baby doll” amb direcció d’Elia Kazan.
“La rosa tatuada” va ser portada al cinema en 1955 sota la direcció de Daniel Mann, protagonitzada per Anna Magnani i Burt Lancaster. La pel·lícula va rebre tres oscars el 1956, millor actriu principal, millor direcció i millor fotografia. La peça teatral es va estrenar a Broadway l’any 1951 sota la direcció de Daniel Mann. A Espanya recordem la versió de Vicente Molina Foix amb direcció de José Carlos Plaza amb Concha Velasco, Paco Morales i Tina Sainz. La versió del TNC té a Carlota Subirós (Barcelona , 1974) com a directora i en els papers protagonistes a Clara Segura i Bruno Oro, amb la tarrasenca Rosa Cadafalch en un paper secundari meritori.
La història de Williams a “La rosa tatuada” se centra en una modista siciliana -Clara Segura-, immigrant als Estats Units i que viu amb la seva filla adolescent. Està de dol per la mort del seu marit al qual venera sense saber que l’enganyava, sofrint de manera molt passional fins que un home entra en la seva vida, un camioner molt semblant al seu difunt marit -Bruno Oro-. Serafina és una dona orgullosa, que intenta sobresortir per sobre de la resta dones pel devot amor que sent pel seu marit, tenint fe en el seu amor i afecte. Per desgràcia, el seu marit amaga un secret d’adulteri, el qual xoca frontalment amb la ideologia moral i de fidelitat de Serafina. Igual que en altres obres de Williams com “La gata sobre la teulada de zinc ” i “De sobte , l’últim estiu”, Serafina s’obsessiona amb la mort del seu marit de manera gairebé malaltissa. S’emfatitza la seva rudesa davant aquesta pèrdua, la supèrbia d’aquesta dona que desafia a qui discuteixi la integritat moral de la seva mort marit. Es tanca en si mateixa i descàrrega seves ires contra la seva adolescent filla. Clara Segura és el cor i ànima de la peça. Els seus canvis de registre passen de la tristesa a certa alegria, contrastant amb alteracions emocionals d’una dona desequilibrada. Total un tobogan d’emocions que sens dubte serà l’obra de la temporada al TNC.
J. A. Aguado