Maternitat
En la vida d’una dona el naixement d’un nadó suposa un canvi complet a curt, mitjà i llarg termini. Dones de gran activitat professional canvien de la nit al dia en esdevenir una mare de temps complet. D’això va “Mares! Maternitat a crits” una obra de teatre que aquests dies vam poder veure al teatre Condal de la mà de Sandra Monclús, Vanessa Segura, Lloll Bertran, Óscar Jarque i Mireia Gubianas. Es tracta d’una obra escrita a trossos on es reuneixen diverses experiències maternals. La comèdia és un gènere terapèutic per a l’espectador i la maternitat una experiència universal: dues qualitats vitals que s’uneixen en un espectacle proper a fenòmens televisius com el club de la comèdia.
El text original és un conjunt de peces breus escrites per dramaturgs i monologuistes nord-americans contemporanis. L’espectador ha d’anar preparat per a alguns episodis en què se sentirà reconegut en la seva condició de pare o mare si ho és. La comèdia és un producte que ve signat per Susan Rose i Joan Stein amb el títol original de ” Motherhood Out Loud ” i es va estrenar l’any 2011 als Estats Units. Catorze autors diferents escriuen sobre el mateix tema, peces sense connexió entre elles fins a arribar al nombre de vint històries amb el fil conductor de la maternitat. Al Condal l’adaptació és a càrrec del director Oriol Tarrasón i amb l’actriu Lloll Bertran com a principal reclam al cartell.
Diuen que tot traductor és un traïdor, en aquest cas es tracta de Guillem Clua que ha estat el responsable d’adaptar el text d’aquestes peces que compleixen el seu objectiu primer que és connectar amb l’espectador. Els textos mostren una intel.ligent reflexió sobre el tema de la maternitat i tot un seguit de situacions o llocs comuns al fet de ser mare, pare o fill. L’espectador troba una comèdia plena d’experiències autobiogràfiques, una sàtira ferotge lluny de les mare felices dels anuncis de cosmètics infantils. Unes gotes d’ironia sobe el model d’una dones obsessionades amb el culte al cos i al mateix temps a la vora de l’autodestrucció. Sense apartar-se mai de l’objectiu del text que no és altre que el de fer-nos riure amb un retrat fidel a la realitat, que moltes vegades supera la ficció. Les peces ens parlen de l’acceptació de l’homosexualitat d’un fill, el tema de les adopcions, el tema de les famílies amb progenitors homosexuals, dels avantatges de ser mare, dels problemes que genera ser mare, … tot un ventall de reflexions en aquest espectacle sentimental i divertit que ens fa passar una hora i escaig de rialles.
Quatre dones i un home per posar el punt sobre la i. Sens dubte el millor de l’espectacle és el treball dels actors, especialment ens va agradar Vanessa Segura que ens va sorprendre per la seva rotunda i perfectament aconseguida interpretació en tots els textos en què intervé, del cap de cartell Lloll Bertran s’ha de dir que està en la seva línia. Qui busqui comèdia en estat pur: ” Mars ! Maternitat a crits ” .
J. A. Aguado