Flotats torna al Nacional
El fundador i primer director del Teatre Nacional de Catalunya, Josep Maria Flotats, ha tornat a la que considera la seva casa, d’on va sortir, fa ja alguns anys, (els que tenim ja una edat ho recordem), per la porta de servei. Ara se li obren le portes principals i torna per dirigir una peça del repertori clàssic “El joc de l´amor y de l´atzar” (1730) de Pierre Marivaux muntada a la manera purista. Es tracta d´una comèdia d’embolics a l’estil de la Comèdia de l’Art- de la qual pren, entre altres coses, els personatges-, l óbra és una exploració dels sentiments humans, reflex de les classes acomodades a les que el autor francès mateix pertanyia. La idea de fons vol demostrar si és possible l’amor entre classes socials no iguals. Del dramaturg francès a la mateixa Sala Gran del Nacional vam poder veure una altra comèdia “Les falses confidències”, amb plantejaments escènics radicalment diferents, en aquella ocasió l’obra es transformava en una comèdia cinematogràfica.
La mateixa trama de l’obra li deu molt als autors italians del XVI: la jove senyora intercanvia la seva roba amb la seva criada, per tal d’estudiar, sense ser reconeguda, al seu promès, que ha utilitzat la mateixa argúcia amb el seu servent. S’obre així un joc de teatre dins del teatre que conduirà als més diversos embolics i, per fi, després abandonats les disfresses, a un desenllaç amb casament doble. Els actors més que dialogar combaten a les comèdies de Marivaux, es presten al lluïment dels actors com passa en aquesta ocasió: Àlex Casanovas interpreta un pare que consisteix a la seva filla els seus jocs per tal que estraiga un ensenyament, objectiu de gairebé tota la literatura del segle XVIII. Vicky Luengo, la senyora, i una extraordinària, ingenura, impulsiva i meravellosa Mar Ulldemolins, criada, s’enfronten en un combat que acaba amb les dues victorioses. Davant les dones als homes: Bernat Quintana, el senyor Dorante, i Rubén Eguía, el criat, l’arlequí o graciós clàssic. Aquells espectadors que vulguin veure una adaptació moderna plena de texans i models d’última temporada es portaran un desengany perquè aquí tot està pensat seguint la tradició. Flotats té l’habilitat de treure de cada actor el millor que porta dins i això es nota en el resultat final d’una peça que no deixarà indiferent l’espectador arrossegat per l’amor, la ira, la bellesa, l’abatiment i la exlatación d’aquesta cosa que anomenem “teatre”.
És una de les grans comèdies del repertori universal. Un divertit text amb l’amor i els seus juganers embolics com a tema principal. És també una obra de senyors i criats que intercanvien els seus papers en un irònic joc de miralls i burles: els senyors pateixen les conseqüències de ser criats i els criats gaudeixen d’una estona la meravella de ser senyors. Marivaux desenvolupa totes les característiques del seu teatre amb aquesta comèdia de sentiments i sentits.
J. A. Aguado