Humor i Crim
Qualsevol text d’Oscar Wilde és fina, agradable, irònic, molt digne de veure, ple d’humor negre. En l’Anglaterra de finals del segle XIX el van fer famós unes comèdies de gran enginy i de contingut volgudament superficial, deia que la seva vida l’avorria i preferia la dels altres. En les seves comèdies descobrim l’ ésser humà divertit, mordaç, desimboltura, les seves excentricitats vorejaven l’ amoralitat, i la seva frivolitat el nihilisme. Oscar Wilde és un clàssic que es reivindica contínuament per les sentències que s’amaguen a la boca dels seus personatges. En aquesta ocasió es tracta de l’adaptació musical d’un dels seus relats, no d’una de les seves obres teatrals, sinó una novel·la curta. Una història d’intriga i ciències ocultes en la qual un quiromàntic prediu a Lord Arthur que cometrà un crim. A partir de llavors Lord Arthur s’obsessiona amb la idea i decideix que ha de cometre el crim més aviat possible per poder seguir amb la seva vida “normal”. “El crim de lord Arthur Savile” està, amb tota gràcia, més enllà de la moral perquè per sobre del fet de l’assassinat hi ha el gran sentit de l’humor amb què es presenten els fets.
El primer espectacle de la companyia Egos Teatre va ser “No hem vingut pas per fer-nos esbroncar” amb direcció d’Agustí Humet, basada en textos i cançons de Boris Vian. Després va venir l’èxit amb “Ruddigore o la nissaga maleïda” i “La casa sota la sorra”. Aquest Nadal la companyia torna a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, sota el paraigües de Sergi Belbel, amb un nou musical de fabricació pròpia, no es tracta d’un producte de Londres o Nova York sinó fet a casa nostra, el musical com a gènere teatral comença a tenir carta de naturalesa a Catalunya, amb exemples tan brillants com aquest musical dirigit per Joan Maria Segura. Es tracta d’una coproducció entre la companyia i el Teatre Nacional de Catalunya, de les arques dels dos surt un gran desplegament escenogràfic: telons que pugen i baixen, taules que apareixen i desapareixen, maquinària escènica amb escalinata que gira i s’obre, músics en directe a vista de l’espectador, integrats dins de les coreografies. Tot un luxe per als sentits.
Si ja els va agradar el “Ruddigore o la nissaga maleïda” que la companyia va estrenar al Versus, la nova producció no decep de cap manera, en la mateixa línia musical i amb molta més feina de fons, d’una companyia formada per Anna Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañá, Toni Sans, Maria Santallusia, Albert Mora, Francesc Mora (pianista i compòsits) i el seu director Joan Maria Segura que va estar darrere de les coreografia de l’obra de Peter Hanke que va inaugurar el Teatre Principal de Terrassa. Dignes hereus de Dagoll Dagom, Egos Teatre ens torna al Broadway català amb un espectacle que combina el talent interpretatiu dels seus actors, la seva qualitat musical i la riquesa d’una posada en escena a la qual no li falta ni un punt, ni una coma. Un espectacle per a tots els públics, la sorpresa d’aquestes festes.