L’òpera de Rossini és sinònim de fantasia i imaginació. La comèdia i “Els Comediants” li vénen a l’òpera dr Rossini com anell al dit. No és d’estranyar que l’òpera que obre la temporada del Gran Teatre del Liceu “Il barbiere di Siviglia” es l’hagin encarregat a un dels grups teatrals amb una trajectòria més dilatada, més de quaranta anys en això de buscar el costat positiu de la vida en peces teatrals plenes d’innocència, descobriments, enginy, creativitat, espurna, llum i color sobre les coses grises de la quotidianitat abalan a la companyia catalana “Els Comediants”.
“Il barbiere di Siviglia” està considerada l’obra mestra de l’opera buffa. Figaro és un personatge gairebé de l’Edat Mitjana entre la Trotaconventos del Harcipreste de Hita i “La Celestina” i el Arlequí de la Commedia dell’Arte. Aquest teixidor de trames és capaç d’aconseguir amb el seu enginy i cara dura el que els diners mai a assolit aconseguir: l’amor d´una dona.
L’obra és una crítica, molt pròpia de l’època en què va ser escrita la peça, es tracta de posar al descobert els arranjaments matrimonials entre els vells i les jovenetes de casa bona, en matrimonis de convinença. L’amor triomfa i els joves viuen la seva vida de color de rosa sent feliços i menjant perdius sobre un gran pastís.
Una peça en dos actes de tres hores de durada que val la pena només per veure el inconbustilbe don Carlos Chausson interpretant a Bartolo, el vell avar i desitjós de casar-se amb la jove Rosina, de la qual vol obtenir el seu dot i la seva joventut. Carlos Chausson és un mestre de la ficció i tan veritable en el seu ofici com la vida mateixa. La seva interpretació és compulsiva, ens diverteix i sovint ens deixa atònits la seva veu, els seus moviments i les seves màscares, la seva interpretació té l’habilitat de tornar fascinant i significatiu els petits detalls de la Rossini. Al costat de Carlos Chausson el jove tenor argentí Juan Francisco Gatell en el paper del comte d’Almaviva o el farsant Lindoro, màscares per a un tenor que en tot moment està a l’altura del toc teatral. A Rosina l’encarna Annalisa Stroppa, que va donar vida a una jove dolça i plena de força en les decisions que afecten a la seva vida. Finalment cal destacar el paper de barber que fa que des d’un inici l’obra ens atrapi, Mario Cassi interpreta un Fígaro sorprenent i ple de vitalitat.
El segell Comediants en el visual ho posa Joan Guillén amb una escenografia senzilla, simple i colorista i un vestuari marcat pel joc de colors que ens fan somiar amb la força dels somnis ple de lirisme. Com a teló de fons de l’òpera Joan Font posa als seus actors que es pengen d’un llum o transformen un enorme piano vermell en un llit, atrapen un barret en un arbre o fan del piano una barca per navegar els mars de la passió amorosa, … en un escenari dins l’escenari, en un joc de caixes xineses que sotmeten a l’espectador a seguir dues trames paral·leles, dues històries que en el fons són la mateixa, la història del joc, diversió, entreteniment, esbarjo i plaer, es pot demanar alguna cosa més.