Josep Maria de Sagarra al TNC
Xavier Albertí com a director del TNC aposta per la recuperació del teatre català amb produccions com les de Pitarra o Sagarra. Una programació la d’aquesta temporada que té com a objectiu un teatre per a la reflexió cívica, que aporti eines de pensament i de debat als espectadors. En aquesta tasca de concienciació i recuperació del patrimoni cultural català s’inscriu la producció de “Ocells i llops” de Jose Maria de Sagarra (1894/1961). L’obra va ser escrita en plena postguerra, entre l’any 1947 i 1948. En aquells anys el dramaturg estava entestat a adequar la llengua literària a la llengua viva, en fer que els seus personatges expressessin una llengua rica que venia de la formació literaira l’autor, arrodonida per les seves lectures i un vocabulari familiar après amb molta apliació de la terra, del bosc i de l’ornitologia, i per la seva dedicació a la traducció sobretot de Shakespeare.
L’obra es va estrenar a Barcelona el 23 de novembe de 1948, al teatre Apolo, amb l’actriu Maria Vila en el paper protagonista de Lucrècia i amb Pius Daví interpretant al doctor, va ser retirada de cartell i ratllada moralment, era uns temps foscos per la cultura i per a la gent d’aquest país. Josep Maria de Sagarra tracta en aquest obra el tema de la hipocresia dintre de la família, el món de la protagonista és el de les viatges famílies burgeses catalanes de tota la vida que practiquen una doble moral o un mirar a una altra banda, amb una manca total d’autocrítica, a la recerca d’una felicitat artificial. Com en gairebé totes les grans obres de la literatura de tots els temps la família és el tema nuclear que estructrua l’esdevenir de la peça. Des del primer moment un entra en els secrets de les famílies, les veritats que no es compten, els secrets més inconfessables que la moral no permet que surtin a la superfície. L’obra estableix una intensa relació entre el que es diu i el que s’oculta.
Superada la barrera moral de l’estrena, l’obra posada al dia pel TNC està dirigida per Lurdes Barba a la manera d’una sèrie televisiva encapçalada per Carme Conesa ens situa directament en l’imaginari de la peça amb la seva roba i el seu món de casa de nines amb ocells engabiats. Al costat de Conesa un fantàstic doctor Francesc Luchetti, Roser Tàpieas, Nausica Bonnín, Llorenç Gonzàlez, Jaume Madaula, David Bagés i Montse Pérez. Actors tots ells que han entès que Sagarra tractava el seu teatre de cara al públic, aquesta és una peça que pot interessar a tot tipus d espectador. Passada la Guerra Civil, la seva escapades a París li proporcionen a l’autor una distància de la realitat i es produeix una renovació en el seu teatre sempre prenent com a punt vital de la seva dramatúrgia la importància del dolor humà. Al costat de l’obra es pot llegir les Memòries de Sagarra com a obra de plenitud per entendre molts dels aspectes que van conformar la seva vida. Sens dubte un encert la producció del TNC de la oba que ens recorda a un Josep Maria de Sagarra poeta, novel·lista, assagistes, articulista i per sobre de tot dramaturg magnífic que va saber renéixer de si mateix, reinventar-se per commoure als seus espectadors.