Aquest és un dels molts anuncis que ha fet la Creu Roja per captar voluntaris. Els origens d’aquesta institució es remunten a l’any 1859 quan un home anomenat Henry Dunant va contemplar a una batalla que els ferits es quedaven sense asistència. Llavors va pensar que podria fer alguna cosa.
Aquella batalla va ser la de Solferino entre les tropes austriaques i franceses. Dunant va concebre la idea de crear unes societats de socors en cas de guerra o desastre, constituïdes per voluntaris formats i preparats per a aquest tipus d’esdeveniments. Va estendre la seva idea a través d’un llibre imprès a Ginebra el 1862, titulat ” Un Record de Solferino”.
L’any 1863 es va constituir un comitè de cinc persones amb la intenció de donar forma al treball realitzat per Dunant fins llavors. Aquest comitè, que més tard es va anomenar ” Comitè Permanent Internacional”, va convocar una reunió a Ginebra. El Comitè estava presidit pel General Dufour, militar suís, el secretari era Dunant; i la resta dels membres eren Moynier i dos metges, els doctors Appia i Maunoir.
L’any 1864 es va cel.lebrar una Conferència Diplomàtica, celebrada a Ginebra el 8 d’Agost. Va comptar amb l’assistència de 24 representants de 16 països europeus i alguns observadors dels Estats Units. La Conferència va obtenir la firma del Primer Conveni de Ginebra i la creació d’un emblema : la creu vermella sobre un fons blanc. El Dr. Appia, del comitè fundador, va ser el primer home que porta aquest símbol al seu braç durant la guerra entre Prusia i Dinamarca el 1864.
Mentrestant, aquest moviment comença a conèixer-se amb el nom de la Creu Roja, i el Comitè va prendre el nom de Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). Després d’aquest Primer Conveni de Ginebra, hi va haver una successió de convenis i protocols per a la protecció de les mates de guerra, constituint, el seu conjunt, el que es coneix com a “Dret Internacional Humanitari”.
