L’ascensor de 36 Km de llarg

nanotubos-de-carbono.pngVolen construir un ascensor entre una plataforma situada a l’oceà i una estació espacial situada a 36 Km d’altura. Aquesta idea preten abaratir el preu de transportar coses a les estacions espacials, ja que amb el sistema dels transbordadors surt massa car. Consistirà amb un cable fet d’un material anomenat nanotub de carboni per on circularà una plataforma moguda per corrents electromagnètics.

Els nanotubs de carboni són unes estructures hexagonals de carboni  lligades entre sí i enrotllades formant un tub. Aquest tub és molt petit, amb unes dimensions d’una milmilionèsima de metre, o sigui, un nanòmetre. D’aquí el seu nom. Aquestes estructures resulta que tenen dues grans característiques que les fan excepcionals: són molt lleugeres i tenen una resistència 100 vegades més gran que l’acer. El cable que tenen pensat fer serà d’aquest material.

Però no es tracta d’un material nou, existeix des de fa molt de temps. Fa poc s’ha descobert que les espases de Damasc, unes espases fabricades per les creuades al segle XVII, tenien nanotubs de carboni a la seva estructura. A la seva fabricació intervenia el carbó, i es veu que unes reaccions químiques en el procès de forja de les espases van crear aquest nanotubs sense que el que les fabricava en fora conscient.

Aquest vídeo et pot ajudar e entendre millor la idea.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/F2UZDHHDhog" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

2 thoughts on “L’ascensor de 36 Km de llarg

  1. Paco Calvo

    Arthur C. Clarke, autor de textos de ciència ficció, “2001: una odisea del espacio”, va publicar al voltant dels anys 80 una novel·la , “Fuentes del paraiso, edit. Bruguera”, en la que tractava del mateix tema: “un ascensor espacial haurà d’enllaçar al llarg de 40.000 km, un punt de l’Equador amb un satèl·lit”
    Un comentari d’un diari dels EEUU, el The New York Times Book Review, va dir en el seu moment: “Algo más que ciencia ficción:una autentica inquietud por el destino del hombre, en un libro extraño, paradójico y hermoso”.
    Segur que a algú li agradarà de llegir-lo

  2. David

    I no solament son lleugers i resistents, si no que tenen una conductivitat elèctrica espectacular amb una resistivitat del materia cuasi nula!!!, poden-se utilizar per a enllaçar en el mateix cable de enllaç, camps de recolecció solar al espai y transportar-ho a la terra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *