La meteorologia és una ciència que intenta predir el temps que farà. Hi ha previsions d’un dia per l’altre i d’altres a un termini més llarg. Quan més llarg és aquest termini, més costa encertar, sobretot pel fet que hi ha moltes més variables que intervenen. Konrad Lorenz ha ho va intentar al seu moment, però no se’n va sortir: petites variacions feien variar molt les previsions. El va anomenar l’efecte papallona (veure article)
Hi ha moltes variables per predir el temps que farà, com els del següent acudit:
Una tribu d’indis li demana al seu cap com serà l’hivern. El cap, com que no en té ni idea i per curar-se en salut, els hi diu que serà fred, i que ja poden començar a recollir llenya. L’endemà el cap va a visitar als de l’agència meteorològica i els hi pregunta el mateix.
– Els indicis diuen que serà molt fred.
Al tornar al poblat informa de nou que l’hivern serà molt fred i que recullin més llenya. Uns dies desprès, el cap torna a l’agència a preguntar de nou.
– Tot apunta que serà molt i molt fred.
Torna al poblat i ordena que recullin tota la llenya possible. Uns dies desprès, i per assegurar-se, torna a l’agència per preguntar de nou per l’hivern.
– Els indicis ens diuen que aquest serà l’hivern més fred dels darrers cent anys.
– Però, com poden estar tant segurs?- va preguntar el cap.
– Veurà, és que hem vist que els indis estan recollint molta llenya…
(acudit extret del llibre “Plató i un ornitorinc entren en un bar…”)
La meteorologia és una ciència que intenta predir el temps que farà. Hi ha previsions d’un dia per l’altre i d’altres a un termini més llarg. Quan més llarg és aquest termini, més costa encertar, sobretot pel fet que hi ha moltes més variables que intervenen. Konrad Lorenz ha ho va intentar al seu moment, però no se’n va sortir: petites variacions feien variar molt les previsions. El va anomenar l’efecte papallona (
El primer bombardeig nuclear el 1945 sobre objectius civils en la història de la humanitat a Hiroshima i Nagasaki, va implicar la rendició del Japó davant les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. Amb el córrer del temps, les imatges d’alguns supervivents d’aquell holocaust nuclear, que caminaven desorientats, amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes van produir una reacció de fàstic i repulsió entre els japonesos. Així va néixer el Butoh o “la dansa cap a la foscor”. 
TV3 ha llençat una campanya per la Marató d’aquest any sobre “sempre reps més del que dónes” on en un curtmetratge s’explica que el pare d’Alexander Fleming va salvar de morir ofegat a Winston Churchil quan era jove. Com a recompensa, el pare de Churchil va pagar els estudis a Alexander que va esdevenir el descobridor de la penicilina. Anys més tard, Winston Churchil va caure malalt i, curiosament, la penicilina de Fleming va salvar de nou al primer ministre britànic. Però aquesta història podria ser falsa, ja que a cap de les biografies tant de Fleming com de Churchil surt aquesta anècdota.
Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.
Els de tercer de la ESO de l’assignatura Alternativa a la Religió estan fent blocs sobre tecnologia. La idea és agafar un tema que els hi agradi sobre tecnologia i fer-ne el seguiment amb articles, comentaris, etc. De moment estan començant a fer els primers articles, però algun d’ells ja han publicat uns quants articles força interessants. Un adreço els més actius de tots:
Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser.
Vodafone ha llençat una campanya publicitària on es veu a Alexandre Graham Bell en blanc i negre observant atònit els avenços en telefonia. En cap moment expliquen que ell sigui l’inventor del telèfon, però creiem que és de justícia mencionar que l’autèntic inventor d’aquest aparell va ser l’italià Antonio Meucci.
