El fals documental sobre la falsa arribada de l’home a la lluna

Leave a reply

20 de juliol de 2009: es celebren 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. Al menys això és el que es va poder veure per la televisió i el que ens han estat contant fins ara. Una productora francesa va fer un documental on s’explica d’una forma molt consistent que aquelles imatges eren falses, que estaven rodades a un plató aquí a la Terra. El curiós del cas és que aquest documental és fals… Continue reading →

+0,001 ºC

Leave a reply
Aquest gràfic mostra l’evolució de la temperatura dels últims 30 anys. Aquest juny la temperatura ha pujat 0,001 ºC respecte la mitja. Són temperatures preses des d’un satèl.lit sobre els 3000 primers metres de l’atmosfera, o sigui, la Troposfera.

Es pot veure que no hi ha cap tendència a l’alça amb les temperatures, pel que sembla que els increments de CO2 no influeixin gaire amb l’evolució de la temperatura i sí tingi més a veure la poca activitat solar que hi ha ara mateix. La gran pujada del 1998 va coincidir amb el fenòmen de “El niño”, una anomalia climàtica que afecta molt a les temetarures a nivell mundial.

Fonts:

http://antonuriarte.blogspot.com/2009/07/0001-c-en-junio-2009.html

http://valdeperrillos.com/materiaoscura/junio-anomalia-global-temperatura-cero

+0,001 ºC

Leave a reply

Aquest gràfic mostra l’evolució de la temperatura dels últims 30 anys. Aquest juny la temperatura ha pujat 0,001 ºC respecte la mitja. Són temperatures preses des d’un satèl.lit sobre els 3000 primers metres de l’atmosfera, o sigui, la Troposfera.

Es pot veure que no hi ha cap tendència a l’alça amb les temperatures, pel que sembla que els increments de CO2 no influeixin gaire amb l’evolució de la temperatura i sí tingi més a veure la poca activitat solar que hi ha ara mateix. La gran pujada del 1998 va coincidir amb el fenòmen de “El niño”, una anomalia climàtica que afecta molt a les temetarures a nivell mundial.

Fonts:

http://antonuriarte.blogspot.com/2009/07/0001-c-en-junio-2009.html

http://valdeperrillos.com/materiaoscura/junio-anomalia-global-temperatura-cero

Les cinc mentides de Zapatero sobre nuclears

12 Replies

L’altre dia, el president del Govern espanyol, Jose Luis Rodriquez Zapatero, va sortir a la televisió, a la cadena Cuatro, i va parlar sobre nuclears. Durant la entrevista es va puntualitzar unes dades sobre la necessitat de tancar nuclears velles. Però es veu que el que va dir no és cert de tot, i moltes de les afirmacions que va dir són totalment falses. Continue reading →

Les sabates Massai

2 Replies
Un enginyer suís ha dissenyat unes sabates inspirades en la forma de caminar del poble Massai. la sola és corba, i t’obliga a caminar totalment recte, amb els beneficis que això comporta per l’esquena.

Els Massai són un poble molt esvelt, i no tenen problemes d’esquena perquè caminen molt rectes. Es veu que la clau d’això és la seva forma de caminar. Al fer-ho sobre superfícies molt toves, han de mantenir l’equilibri constantment i mantenen la verticalitat en tot moment, deixant l’esquena totalment recta.

Les sabates MBT (Masai Barefoot Technology), conegudes com sabates Massai, imiten aquest caminar sobre superfícies toves i millora considerablement els problemes d’esquena. a més a més, potencia la musculació del glutis i els bessons, a part de reduir els impactes sobre el terra que es fa quan es camina.

Aquest vídeo explica molt bé com funcionen i els seus beneficis. El preu és una mica elevat, uns 200 euros, però per a gent amb problemes d’esquena podria ser un bon remei.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-k3Jd5nqZOE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Al meu país fa molta calor

Leave a reply
El meu nom és Oskar i tinc 14 anys. Al meu país fa molta calor. Al poble on visc els camps estan secs perquè no plou. La gent passa gana. He sentit que el canvi climàtic empitjorarà les coses, ja que diuen que farà més calor. Però tinc l’esperança de que ho volen frenar, espero que ho puguin fer.

Diuen que la temperatura podria pujar com a mínim 2 graus en 100 anys. Si ho frenen, no pujarà més del que diuen, i això farà que no ho passem tant malament com ho estem passant ara. Ara, que ben pensat, dos graus més ja no deuen venir d’aquí: crec que deu ser igual estar a 40 que a 42 graus a l’ombra. Sequera ja en tenim, o sigui que tampoc ens be d’aquí.

Diuen que els oceans pujaran mig metre en 100 anys. A nosaltres ens és ben igual, el nostre país està 800 metres per sobre el nivell del mar, o sigui, que tampoc ens afectarà. Diuen que es gastaran molts diners en intentar frenar la emissió dels gasos aquests que escalfen el planeta.

Sí, ben pensat potser és una bestiesa que es gastin tants diners en intentar frenar el canvi climàtic. D’aquí cent anys al nostre poble potser ja no quedarà ningú, o sigui, què ens importa a nosaltres el que passarà en cent anys si no sabem si l’endemà podrem alimentar-nos?

Potser valdria més la pena en invertir-los en com cultivar cereals amb quatre gotes, o com extreure aigua de les pedres. Diuen que hi ha unes plantes que es diuen transgèniques que ho podrien fer, però es veu que pot ser perillós per que diuen que provoca càncer. Més perillós que patir set i gana? Si m’he de morir, potser prefereixo fer-ho d’un càncer pels aliments transgènics que als 40 anys que al 15 de gana. Però aquest no és el punt de vista de la gent del primer món. Ells arriben de sobres als 80 anys i la seva por és morir “jove” als 40 d’un càncer. Tot depèn del punt de vista en que es miri, i com que qui té aquests productes són ells, usen el principi de precaució: si les conseqüències poden ser dolentes, millor no ho facis. Dolentes per a qui…?

Garoña

Leave a reply
Garoña és una central nuclear situada a la província de Burgos. Fa 38 anys que funciona i s’hauria de tancar pels anys que fa que va, però els seus responsables han demanat de fer-la funcionar 10 anys més. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) li ha donat el vistiplau al veure que encara és segura, i que 10 anys més els pot aguantar sense riscos. Però la decisió no depèn d’aquest organisme, a diferència dels Estats Units on els informes de Consell de Seguretat Nuclear si compta. La té el Govern de Zapatero, i ara mateix es troba entra l’espasa i la paret.

Garoña és la segona central més vella d’Espanya darrera de la

 de Zorita. Aquesta la van tancar definitivament l’any 2006. Garoña és una central del tipus BWR, d’ebullició. Té dos circuit d’aigua, el que circula pel reactor que és que posa a bullir l’aigua i fa moure les turbines, i el de refrigeració que agafa l’aigua del riu Ebre i refreda el circuit del nucli. És el primer tipus de central que es van fabricar, posteriorment es van fer les PWR, que van incorporar un circuit d’aigua més, de manera que el de dintre el reactor sempre està en fase líquida i això el fa més fàcil de controlar. El circuit que bull l’aigua és el que agafa l’escalfor del que circula pel nucli. Aquest tipus de central són les de Vandellòs i Ascó.

El problema és que la postura del govern actual és molt ambigua en quant a energia nuclear, ja que no ha manifestat una posició clara al respecte. I ara ho ha de fer, i la decisió pot comportar el tancament de la resta de nuclears a mesura que se’ls acabi el període d’explotació.

Tancar-la significaria anar desmantellant el país de nuclears i anar substituint l’obtenció d’electricitat per eòliques. Però el problema és que molts parcs eòlics s’hauran d’obrir per poder compensar el tancament de les nuclears, i aquí apareix un altre problema: els llocs previstos per instal·lar-los o són reserves d’ocells, o paràmetres naturals, o topa directament amb el rebuig dels veïns afectats. A més a més, la previsió de consum elèctric en els següents anys augmentarà, sobretot si es volen introduir els cotxes elèctrics.

No tancar Garoña suposaria tenir mig país i els ecologistes en contra el govern socialista, i llavors perillaria el futur de Zapatero com a president.

Decideixi el que decideixi el govern, li sortiran problemes per tots els cantons.

Garoña

Leave a reply

Garoña és una central nuclear situada a la província de Burgos. Fa 38 anys que funciona i s’hauria de tancar pels anys que fa que va, però els seus responsables han demanat de fer-la funcionar 10 anys més. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) li ha donat el vistiplau al veure que encara és segura, i que 10 anys més els pot aguantar sense riscos. Però la decisió no depèn d’aquest organisme, a diferència dels Estats Units on els informes de Consell de Seguretat Nuclear si compta. La té el Govern de Zapatero, i ara mateix es troba entra l’espasa i la paret.

Garoña és la segona central més vella d’Espanya darrera de la Continue reading →

Al meu país fa molt de fred

Leave a reply
Em dic Èrik i tinc 10 anys. Al meu país fa molt de fred. Durant nou mesos la neu cobreix els carrers i els camps del meu poble. Els tres mesos restants de l’any la neu es fon i fa una mica més de calor, però hem d’anar amb màniga llarga ja que el vent és gelat. La vida al nostre país és dura, sobretot per la gent gran que ha de caminar amb moltes dificultats pels carrers nevats.

Però l’altre dia vaig sentir una notícia que em va esperançar: es veu que el canvi climàtic provocat per l’home farà que el meu país sigui més calent. Què bé, això del canvi climàtic podria ser la solució als nostres problemes.

Diuen que les temperatures pujaran dos graus en 10 anys. La neu es fondrà abans i els rius podran fluir més temps, i ens permetrà cultivar vinya, i cereals, els camps deixaran d’estar erms i generaran la riquesa que el poble necessita.

Diuen que els oceans pujaran mig metre en 10 anys perquè es desfaran els pols. Tenim una llacuna a la vora de la platja que fa molts anys que està seca. Si el mar puja, s’omplirà d’aigua salada i els ocells migratoris podran venir a passar els estius al nostre poble. Els ornitòlegs vindran a veure’ls i això farà que s’obrin hotels, restaurants, bars. La llacuna és molt gran i podria convertir-se en un Parc Natural, i podríem sortir a totes les guies turístiques del món i tenir molts visitants.

Si les temperatures pugen, morirà menys gent de pulmonia, que aquí s’agafen molt fortes. I la grip estarà més controlada, i la gent gran podrà viure més anys.

Però he sentit que això ho volen frenar, que hi ha països que ho passaran molt malament si puja la temperatura i el nivell del mar perquè s’inundaran o tindran sequeres. Es veu que això del canvi climàtic és dolent i molts països s’han posat d’acord per no emetre CO2, que és el gas que provoca això.

Però, perquè pensen en aquests països i no amb els nostres on passem molt de fred? Perquè volen que les coses no canvien? No han estat canviant al llarg dels anys? No va ser Groenlàndia una terra verda i fèrtil? No va ser la vall del Nil un lloc amb una vegetació exuberant? Perquè no ens pot tocar ara a nosaltres tenir bon temps? És que algú hi pensava amb nosaltres quan aquests llocs ara amenaçats tenien riquesa pel bon temps que els hi feia?

Espero que no siguin capaços de frenar-ho, i que el clima sigui cada cop més calent per a que el nostre poble pugui sortir endavant. I la resta de països, doncs mala sort. Ja ho diuen, mai plou a gust de tothom o, com diem aquí, mai neva a gust de tothom.

Al meu país fa molt de fred

Leave a reply

Em dic Èrik i tinc 10 anys. Al meu país fa molt de fred. Durant nou mesos la neu cobreix els carrers i els camps del meu poble. Els tres mesos restants de l’any la neu es fon i fa una mica més de calor, però hem d’anar amb màniga llarga ja que el vent és gelat. La vida al nostre país és dura, sobretot per la gent gran que ha de caminar amb moltes dificultats pels carrers nevats.

Però l’altre dia vaig sentir una notícia que em va esperançar: es veu que el canvi climàtic provocat per l’home farà que el meu país sigui més calent. Què bé, això del canvi climàtic podria ser la solució als nostres problemes. Continue reading →

Sí, però què subratllem?

1 Reply
Un dia a la classe vaig explicar com anava un motor de vapor. Amb l’ajut d’un bonic video projectat a una pantalla, em va semblar que ho havien entès. Acte seguit vam tornar al llibre de text i vam llegir com anava aquell motor que havien vist i jo els havia explicat. Un cop llegit, els hi vaig preguntar si ho havien entès. La resposat va ser unànime per part de tota la classe: sí, però què subratllem?

Això passa cada dia i a tot hora: és igual si entenen una cosa o no, l’important és senyalar què és el que s’han d’estudiar un dia abans de l’examen. Es tracta de cumplir l’expedient, no d’entendre les coses, sino d’aprovar un examen que tan sols s’aprova si t’estudies el que el professor et marca, no si entens o deixes d’entendre com funciona un motor de fa 150 anys. A qui l’importa? I un cop fet l’examen, a oblidar-ho per deixar lloc a una altra cosa d’una altra assignatura on les classes s’aprofiten tan sols per usar el marcador fosforescent.

El resultat seria el mateix si jo fes campana a les classes i aparegués el dia abans de l’examen i els hi fes subratllar les paraules que entraran sense explicar res de res. Un cop fet l’examen desapareixo fins el dia abans del proper examen. No, estic fent alguna cosa malament, estem fent alguna cosa malament. Subratllar s’ha convertit en un recurs fàcil per fer classe: es llegeix, es subratlla, es torna a llegir, es torna a subratllar, i així fins que toca el timbre. No ho faré més, l’any vinent començaré de nou i deixaré de subratllar com fan a la majoria de les classes: els faré fer resums, que siguin ells qui marquin el que creguin important, els faré exàmens per a que pensin, no textuals, els faré presentacions amb Powerpoint per a que les exposin a classe, prepararé debats a classe amb opinions contrastades, els faré mirar videos i que em facin resums del que han vist, faré que s’informin a les notícies sobre el que fem a les classes… sí, serà perfecte, començaran a pensar i no a actuar com a simples autòmates que es dediquen a apredre’s un text sense saber què hi posa.

Les classes s’aprofitaran de debò, fins que un dia, desprès d’un debat, d’una presentació amb Powerpoint o d’un resum em preguntin: sí, però què subratllem?

Sí, però què subratllem?

1 Reply

Un dia a la classe vaig explicar com anava un motor de vapor. Amb l’ajut d’un bonic video projectat a una pantalla, em va semblar que ho havien entès. Acte seguit vam tornar al llibre de text i vam llegir com anava aquell motor que havien vist i jo els havia explicat. Un cop llegit, els hi vaig preguntar si ho havien entès. La resposat va ser unànime per part de tota la classe: sí, però què subratllem? Continue reading →

El Mínim de Gleissberg

Leave a reply
L’any 2030 està previst que el Sol arribi a un punt de poca activitat anomenat mimin de Gleissberg. Si els càlculs són correctes, el Sol experimentarà una baixada de nombre de taques solars que farà que la radiació que arribi a la Terra sigui molt baixa, i això tindrà una conseqüència evident: la entrada a una era glacial.

El Sol té cicles marcats pel nombre de taques Solars. Aquestes taques mostren activitat: a més taques, més radiació, a menys taques, menys radiació. Els cicles solen ser d’onze anys on el nombre de taques passa d’uns valors relativament baixos a uns de més alts. Però hi ha hagut cicles de 80 anys. Un d’ells va passar al Segle XVII quan el Sol va arribar a un minim anomenat de Maunder i que va coincidir amb la Petita Eda de Gel. Actualment el Sol presenta una activitat molt baixa, s’ha acabat un cicle i el comença un altre, però hi ha discrepàncies: Hi ha científics que diuen que aviat tornarà a haver activitat per completar de nou un cicle d’11 anys, i d’altres que diuen que aquest cicle durarà 80 anys, arribant al mínim l’any 2030, el Mínim de Gleissberg. Si això realment parra, és probable que s’entri denou en una era glacial.

Aquesta referència entra en conflicte amb la creença general que la terra s’escalfarà per l’efecte del CO2, però molts científics pensen que aquest suposat increment de temperatures per l’efecte hivernacle és insignificant davant la gran devallada de temperatures prevista quan arrribi el Mínim de Gleissberg.

La gràfica de sota mostra els cicles solars des de l’any 1610 fins ara. Tots els cicles són d’11 anys ments el de Maunder que en va durar 80. Actualment es veu poca acivitat i, seguin la tònica recent, aviat hauri de tornar a pujar. Però és probable que continui baixant i es mantingui sota mimins 80 anys més.

Referències

Tocant al vent

Leave a reply

Aquesta escena pertany a la pel·lícula “Tocant al vent”. La trama va sobre un poble anglès on degut a la crisi del carbó dels anys 80, molts treballadors van d’anar a l’atur al tancar la mina on treballaven. Uns quans d’aquests treballadors formaven part d’una banda de música que, degut a aquesta crisi, es veu també afectada. Els conflictes surten quan uns treballadors accepten els plans de reestructuració de l’empresa i d’altres no, i a més a més, hi ha la banda pel mig que necessita diners per anar a poder tocar.És una comèdia dramàtica britànica amb molt bons actors. És molt recomanable. Un dels actors que surten, molt jove, és Ewan Mcgregor, el que va fer el musical Moulin Rouge.

Tocant al vent

Leave a reply

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/al0V6FsyNWY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/al0V6FsyNWY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta escena pertany a la pel·lícula “Tocant al vent”. La trama va sobre un poble anglès on degut a la crisi del carbó dels anys 80, molts treballadors van d’anar a l’atur al tancar la mina on treballaven. Uns quans d’aquests treballadors formaven part d’una banda de música que, degut a aquesta crisi, es veu també afectada. Els conflictes surten quan uns treballadors accepten els plans de reestructuració de l’empresa i d’altres no, i a més a més, hi ha la banda pel mig que necessita diners per anar a poder tocar.És una comèdia dramàtica britànica amb molt bons actors. És molt recomanable. Un dels actors que surten, molt jove, és Ewan Mcgregor, el que va fer el musical Moulin Rouge.