El perill del mercuri

Un estudi recent diu que la contaminació de mercuri a la població espanyola és sis vegades superior a la mitjana. La principal causa és pel consum de peix blau, sobretot tonyina blava i peix emperador, dues espècies amb un alt contingut de mercuri.
El mercuri és un metall pesant que es va acumulant al llarg de la cadena tròfica i que en proporcions elevades és perjudicial. El ministeri de sanitat va prohibir l’any 2011 el consum de peix blau a les embarassades i als menors de 3 any per les possibles malformacions que poden arribar a produir.

Font: el mercuri a la població espanyola

50 anys de la primera astronauta

Valentina Tehreshkova
El 16 de juny de 1963, Valentina Tereshkova es convertia en la primera dona en sortir a l’espai. Dos anys abans ho va fer el primer home en sortir a l’espai, Yuri Gagarin. Tots dos eren soviètics, i la cursa en la conquesta de l’espai l’estaven guanyant als Nordamericans, que encara no havien assolit cap fita destacada. Però no tardarien en posar-se endavant amb l’arribada a la Lluna per part de Neil Armstrong l’any 1969.

Font: 50 anys de la primera dona a l’espai

Llibres de text

No, no n’usem. Els llibres de text de les editorials han quedat apartats del nostre departament. Aquest curs que s’acaba ha estat el primer on hem usat material creat pels professors de tecnologia i disponibles a la plataforma digital de l’institut, el moodle. Què farem el curs vinent? Continuar el que hem començat. El camí no és fàcil, hi ha molta feina de preparar activitats i buscar material audiovisual per fer les classes més interessant i didàctiques, però ho hem de fer, i per diverses raons.
La primera i principal és l’econòmica. Els llibres són cars i els nostres són totalment gratuits. La segona raó és que són del tot actualitzables, qualsevol canvi de llei que obliga a canviar de llibres perquè han canviat el temari (no ens enganyem, els canvis són quatre coses), nosaltres no ho hem de fer, tan sols hem de fer quatre retocs als apunts i llestos, ja temin llibres nous. I la tercera és que aquests materials s’han elaborat pensant amb la tipolologia dels nostres alumne, ques disposen de materials adaptats a diferents ritmes d’aprenentatge, sense cap cost addicional per supost.
Aquest any hem aprés moltes coses i hem de corregir algun que altre contratemps, però seguirem per millorar i tirar endavant el nostre projecte educatiu sense llibres de text.

El robot de 4t d’ESO

Aquest any els alumnes de l’optativa de 4t d’ESO de tecnologia han fet un robot salvaobstacles. El resultat ha estat divers, el del següent vídeo és el realitzat per Albert Masedo i Manel Asens. El circuit ha estat dissenyat pel propi Manel, Òscar Nogales, Xavi Carmona i Ferran Jardí.

El grafè, el material del futur

Imagina’t una làmina de plàstic molt fina formada per una xarxa hexagonal de molècules de carboni. Aquesta estructura s’anomena grafè, i està destinada a revolucionar el món de la tecnologia en un futur molt proper: gran poder fotovoltaic, gran conductor de l’electricitat, gran flexibilitat, i d’altres grans propietats el fan molt atractiu per millorar molts aparells. De moment, el que es podria fer amb ells és:

  • Plaques fotovoltaiques amb un gran rendiment
  • Bateries d’aparells mòbils que es carreguen amb la llum solar
  • Flaixos de càmares amb la potència suficient per fer fotos d’espais totalment foscos.

I això només és el començament, cada dia que passa li troben noves propietats i aplicacions. El següent vídeo explica què es podria fer amb aquest material.

L’arc Catenari de Gaudí

Si aguantes una cadena per les dues puntes veuràs que forma una corba. Si aquesta corba en lloc de mirar cap avall mirés cap amunt, seria un arc catenari. Aquest arc té una característica molt especial que el fa diferent dels arcs que es van usar per fer catedrals: pot aguantar molt més pes que la resta. Un dels arquitectes que va usar-los més va ser Antoni Gaudí, i la forma de calcular com havien de ser els seus edificis amb aquest tipus d’arc era molt curiosa.

Arc catenari de la Ciutat de Saint Louis
Antoni Gaudi va néixer o a Reus o a Riudoms, depèn d’aquí li preguntis, el 25 de juny de 1852. Una de les característiques dels seus edificis eren els arcs catenaris, sobretot a la Sagrada Família.  Els arcs d’una catedral tenen un problema: el pes que tenen que aguantar produeixen unes forces als costats que fan que s’obri, o sigui, els poden fer “reventar” pels costats. Per evitar-ho, es posen unes parets molt gruixudes al costat dels arcs per evitat precisament això. Les catedrals Romàniques usaven l’arc de mitja punta, un arc que s’havia de reforçar pels costats perquè rebien moltes pressions als laterals. Les catedrals no havien de ser gaire altes precisament per aquest problema.
Més tard es van usar els arcs apuntats a l’estil Gòtic, que van permetre fer catedrals més altes al disminuir aquesta pressió lateral dels arc de mitja punta: Milà, Colònia, Barcelona, són catedrals Gòtiques on es poden veure bé aquestes estructures.
Fils penjats amb contrapesos
A principis del segle XX es va iniciar el moviment anomenat modernista. Gaudí va ser un dels seus membres més destacats amb estructures molt revolucionàries, com els pilars acabats com si fossin branques d’un arbre. Una de les estructures que més va usar Gaudí va ser l’arc Catenari que permet suportar molt de pes a sobre. Gaudí va projectar moltes obres amb aquest arc, la més coneguda de les qual és La Sagrada Família. Per veure com quedaria, penjava fils del sostre i posava sacs amb sorra com a contrapesos que simulaven el pes de la catedral. Els fils s’arquejaven formant corbes en forma de catenària. Amb un mirall a sota s’invertia la imatge i apareixien com havien de ser els arcs catenaris per suportar el pes que ell havia suposat amb els sacs de sorra.
Aquí teniu més exemples d’aquests tipus d’arc.
El Sindicat, Santa Coloma de Queralt
Masia Freixa (Terrassa)
Casa Milà, Barcelona (Antoni Gaudí)

La tonteria de la Mars Climate Orbiter

marsclimate.jpgL’any 1999 la Sonda espacial Mars Climate Orbiter de la NASA es va estavellar sobre la superfície de Mart degut a un problema absurd: l’aparell d’aproximació a Mart calculava la distància amb milles, mentre que els frens tenien les dades en metres.

Països com Anglaterra i els Estats Units utilitzen un sistema de mesures basat amb les milles per mesurar distàncies i lliures per als pesos. La resta de països europeus utilitzen el Sistema Internacional basat amb els metres per distàncies i Newtons per al pes. Una milla són 1,61 kilòmetres, pel que el valor unitari de les milles és més petit que el mateix per representar els metres. I aquest va ser precisament l’error.

La Mars Climate Orbiter havia d’estar orbitant al voltant de Mart per estudiar el clima d’aquest planeta i la seva superfície. La velocitat a la que s’apropava a Mart era molt alta, pel que havia d’accionar uns frens quan estès situada a 150 kilòmetres de la superfície, que són 93 milles. L’ordinador que calculava aquesta distancia ho feia amb milles, mentre el que havia de frenar ho feia en metres. Fins que no va detectar els 150 Km, o sigui 93 milles, no li va passar aquesta dada als frens. Els frens ho van interpretar com a 93 Km, pel que es van accionar massa tard, estavellant-se contra la superfície de Mart.

Això va passar perquè dues empreses per separat van dissenyar i fabricar els aparells de la nau, i cadascuna d’elles utilitzava un sistema d’unitats diferent. La NASA va acabar d’admetre aquest lamentable error i actualment totes les empreses que treballen per la NASA ho tenen que fer amb un sol sistema d’unitats

Google Reader: accedir als teus blogs favorits amb un sol clic

Google Reader serveix per llegir d’un sol cop totes les novetats de les vostres pàgines preferides d’internet: blogs, diaris. Imagina que cada dia vols saber què han escrit a deu blogs que t’interessen. Tens que entrar a cadascuna de les deu pàgines per veure si hi ha cap article nou o no. Però si vas a la teva pàgina personalitzada de Google Reader et sortirà una llista dels articles nous amb el seu enllaç que encara no has llegit de tots els blogs als que t’has inscrit al Reader.

L’unic que has de fer anar inscrivint les pàgines i automàticament t’apareixeran les novetats. Els pots guardar per llegir més tard i també els pots esborrar. També pots anular les subscripcions de les pàgines que no t’interessen.

Amb iGoogle també pots incloure una finestra on t’apareixeran els articles del Reader.

Google Reader: accedir als teus blogs favorits amb un sol clic

Google Reader serveix per llegir d’un sol cop totes les novetats de les vostres pàgines preferides d’internet: blogs, diaris. Imagina que cada dia vols saber què han escrit a deu blogs que t’interessen. Tens que entrar a cadascuna de les deu pàgines per veure si hi ha cap article nou o no. Però si vas a la teva pàgina personalitzada de Google Reader et sortirà una llista dels articles nous amb el seu enllaç que encara no has llegit de tots els blogs als que t’has inscrit al Reader.

L’unic que has de fer anar inscrivint les pàgines i automàticament t’apareixeran les novetats. Els pots guardar per llegir més tard i també els pots esborrar. També pots anular les subscripcions de les pàgines que no t’interessen.

Amb iGoogle també pots incloure una finestra on t’apareixeran els articles del Reader.

iGoogle: tot en un

igoogle serevix per tenir en una sola pàgina el correu electrònic, notícies destacades, el Facebook, un acudit diari, un sudoku, un bloc de notes, un rellotge, el temps que farà, un frase cèlebre diària,  i moltes altres coses. Tan sols has de buscar les aplicacions que vulguis i les afegeixis a la teva pàgina principal de Google. L’única condició és disposar d’un compte gmail, però a part d’això, és d’una utilitat imprescindible, sobretot si utilitzes moltes de les eines d’internet. A més a més, també pots canviar el logo blanc de Google pel que tu vulguis.

iGoogle: tot en un

igoogle serevix per tenir en una sola pàgina el correu electrònic, notícies destacades, el Facebook, un acudit diari, un sudoku, un bloc de notes, un rellotge, el temps que farà, un frase cèlebre diària,  i moltes altres coses. Tan sols has de buscar les aplicacions que vulguis i les afegeixis a la teva pàgina principal de Google. L’única condició és disposar d’un compte gmail, però a part d’això, és d’una utilitat imprescindible, sobretot si utilitzes moltes de les eines d’internet. A més a més, també pots canviar el logo blanc de Google pel que tu vulguis.

TimeToast: fes la història més amena

Un treball d’història amb moltes dates pot resultar més atractiu si s’elabora amb TimeToast. Es tracta d’una eina online on podràs afegir totes les dates de qualsevol moment històric en una línia del temps on a cadascuna de les entrades es poden afegir comentaris i fotos.

A la web es poden trobar altres eines similars, però de moment us presento aquesta.

TimeToast: fes la història més amena

Un treball d’història amb moltes dates pot resultar més atractiu si s’elabora amb TimeToast. Es tracta d’una eina online on podràs afegir totes les dates de qualsevol moment històric en una línia del temps on a cadascuna de les entrades es poden afegir comentaris i fotos.

A la web es poden trobar altres eines similars, però de moment us presento aquesta.

Prezi: una nova forma de presentacions

prezi

prezi

Si treballeu amb Powerpoint us pot interessar Prezi. És una eina on line per fer presentacions més dinàmiques. Imagineu un gran llençol on aneu posant els elements de la vostra presentació:  fotos, text, i aneu marcant la ruta com una seqüència.

L’eina és gratuïta amb limitacions, però tot i així el resultat és prou interessant

El fals documental sobre la falsa arribada de l’home a la lluna

20 de juliol de 2009: es celebren 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. Al menys això és el que es va poder veure per la televisió i el que ens han estat contant fins ara. Una productora francesa va fer un documental on s’explica d’una forma molt consistent que aquelles imatges eren falses, que estaven rodades a un plató aquí a la Terra. El curiós del cas és que aquest documental és fals…

Al documental surten personatges importants com secetaris d’estat nordamericans i altres polítics parlant sobre el fraud de les imatges d’aquell dia. Argumenten que era impossible fer fotos tant nítides i altres arguments que fan dubtar de la veracitat tant de les imatges com de les fotos que també es van fer.

S’explica que van aprofitar un plató on es va rodar “2001, una odissea a l’espai” del director Stanley Kubrick , i que va ser el propi Kubrick que les va rodar. La idea era d’usar-les en el cas de no poder transmetre des de la Lluna.

Tant si les imatges que es van veure aquell 20 de juliol de 1969 de Neil Armstrong baixant de la la Apollo 11 siguin reals o no, la idea del documental és demostrar el fàcil que és enganyar a la gent i com els mitjans de comunicació poden fer el que vulguin amb la informació, ja sigui certa o no.

Aquí teniu un fragment d’aquest documental