Category Archives: Curiositats

Cites famoses

citescelebres.jpg“La ràdio no té futur. Els Raig X resultaran una farsa. Les màquines voladores més pesades que l’aire són impossibles”. Aquesta frase la va pronunciar a principis del segle XX el físic britànic William Thomson quan comentava aquests recents descobriments fets en aquesta època. És la cita  d’un científic on es demostra que es va equivocar. No sempre ha estat així, molts altres pensadors han dit la seva amb més o menys fortuna. Aquí en pots trobar unes quantes més.

“Un expert és aquell que ja ha comès tots els errors possibles en una matèria molt concreta” . “Mai t’expressis més clarament del que ets capaç de pensar”. (Niels Bohr, físic danès)

 “Mai t’adones del que ja has fet; només pots veure el que et queda per fer.” (Marie Curie, física polonesa, química)

“Qualsevol estudiant de Ciències, sobretot si ja no és dels més joves, s’adonarà que té molt que aprendre i també que ha de rebutjar gran part dels après amb anterioritat”. (John Herschel, astrònom anglès)

 “Els científics estudien el món tal com és, els enginyers creen el món que mai ha estat”. (Theodore von Karman, enginyer aeronàutic hongarès):

“En matemàtiques és inútil tractar d’entendre-les una mica. Només cal usar-les.” (John von Newma, matemàtic hongarès)

“Si un no pot explicar el que ha estat fent, el seu treball mancarà de valor”. (Erwin Schrödinger, físic austríac)

“Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany i els francesos que sóc ciutadà del món. Però si no, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys que sóc jueu”. (Albert Einstein, físic alemany)

“El que escoltes ho oblides, el que veus ho recordes, el que fas ho aprens. (Goethe, filòsof alemany)

“És fàcil complicar les coses, el difícil és simplificar-les.” (Proverbi oriental)

“Tots podem empipar-nos; això és fàcil. Però empipar-nos amb la persona adequada, amb l’abast adequat, en el moment adequat, amb la finalitat adequada i de la forma adequada, això és el difícil!” (Aristòtil, filòsof grec)

“Tot ésser humà té deu minuts d’estupidesa al dia. El truc està en no passar d’aquest límit”. (Winston Churchil, primer ministre britànic)

“Comprendre les coses que ens envolten és la millor preparació per a comprendre les coses que hi ha mes allà”. (Hipatia, matemàtica grega)

“He redactat aquesta carta més extensa de l’usual per que no disposo de temps per a escriure-la més breu” (Blaise Pascal, pensador francès)

“La frase mes excitant que es pot sentir en ciència, la qual anuncia nous descobriments, no és “Eureka!” (Ho vaig trobar!) sinó ‘És estrany …”. (Isaac Asimov, escritor rus de ciència-ficció)

Cites famoses

citescelebres.jpg“La ràdio no té futur. Els Raig X resultaran una farsa. Les màquines voladores més pesades que l’aire són impossibles”. Aquesta frase la va pronunciar a principis del segle XX el físic britànic William Thomson quan comentava aquests recents descobriments fets en aquesta època. És la cita  d’un científic on es demostra que es va equivocar. No sempre ha estat així, molts altres pensadors han dit la seva amb més o menys fortuna. Aquí en pots trobar unes quantes més. Continue reading

Els Ig Nobel: premis curiosos

ignobel.jpgEls premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser. 

Aquests premis van ser creats l’any 1991 i guardonen els assoliments d’investigacions que poden provocar riures, però que després fan que les persones pensin. L’objectiu dels premis és informar d’assoliments insòlits, imaginatius i estimular l’interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa “innoble”, d’aquí el nom. Aquí n’hi ha uns quants:

Ig Nobel 2006

  • Ornitologia: explicar perquè als picots no els donen mals de cap.

  • Pau: inventar un dispositiu que produeix un molest so dissenyat només per a ser escoltat pels adolescents però no pels adults; i per després usar aquesta mateixa a tecnologia per a fer tons de telèfon que els adolescents poden escoltar però els seus professors no.

  • Acústica: portar a terme experiments per a veure per què a les persones no els agrada el so de les ungles gratant en una pissarra.

  • Matemàtiques: calcular el nombre de fotografies que has de prendre per a estar (gairebé) segur que ningú en un grup tindrà els seus ulls tancats.

  • Física: estudis sobre perquè quan doblegues espaguetis secs, aquests sovint es trenquen en més de dues parts.

  • Biologia: demostrar que la femella del mosquit de la malària Anopheles gambiae se sent tan atreta per l’olor del formatge Limburger com per l’olor dels peus humans

Ig Nobel 2007

  • Medicina: anàlisi dels efectes secundaris d’introduir-se espases per la gola. Van arribar a la conclusió que ocasionaven irritacions.

  • Química. per a extreure essència de vainilla dels excrements de la vaca.

  • Física: estudi sobre com s’arruguen els llençols.

  • Economia patentar un dispositiu que llança una xarxa per a capturar atracadors de bancs.

  • Biologia: realitzar un cens dels àcars, aranyes, crustacis, bacteris, algues i fongs que resideixen en els llits dels éssers humans.

  • Nutrició: estudiar l’apetit de les persones, al donar-los un plat de sopa sense fons el contingut del qual mai s’acabava.

El velcro, el gos i els cards

velcro.jpgEl nom de Velcro bé d’una combinació de dues paraules franceses: velour (vellut) i crouchet (ganxo). Aquest invent es deu a un enginyer suïs anomenat George de Mestral l’any 1941. Un dia estava passejant pel camp amb el seu gos quan va observar que les flors d’un card es quedaven adherides a la seva roba i al pèl del seu gos.

De Mestral va observa al microscopi les flors de card i va comprovar que en lloc de tenir una teixidura llisa, les flors estaven envoltades de molts ganxets petits que actuaven de garfi que s’enganxaven fàcilment als teixits. L’enginyer havia esbrinat el perquè de l’adherència de les flors, però li faltava posar en pràctica el descobriment. Va tarar deu anys en perfeccionar el seu invent,  i a desenvolupar un sistema amb el qual poder aplicar la seva troballa. El suís estava convençut que aquell sistema no només podia sortir endavant, sinó que, gràcies a les seves aplicacions, podia convertir-se en un alguna cosa important. Un sistema d’obertura que amb el temps, acabaria incorporant-se als usos més inversemblants. Amb paciència, i buscant a algun teixidor invertint temps i diners, de Mestral va començar a obtenir resultats. Entre investigacions i avanços van ser passant els anys i finalment, en 1957 el producte es va poder patentar amb el nom que tot-hom coneix: Velcro.
L’era espacial va obrir un immens camp de proves per al velcro ja que permet als astronautes mantenir els productes adherits als seus vestits evitant així que aquests naveguin lliurement per la nau espacial.

La NASA no va trigar a descobrir en el velcro un útil material i ho va incorporar com mètode adhesiu a les vestimentes i utensilis dels astronautes de manera que poguessin mantenir les coses sempre prop. També el cos de bombers ha trobat utilitat a aquest descobriment. El temps emprat a cordar els botons dels seus vestits, poden utilitzar-lo a apagar un incendi gràcies a la incorporació del Velcro en els seus uniformes. El velcro ha passat la barrera de la funcionalitat per a incorporar-se com un element més de la moda. Sabatilles esportives, roba infantil i joguines han centrat durant anys les aplicacions del velcro en el camp de la moda.

La llei de Murphy

murphy.gifSegurament molts cops has sortit de casa amb paraigües pensant que plourà i no ho fa. O t’ha caigut una torrada de pa amb mantega a terra i el que toca a terra és la mantega. O t’has posat a la cua més lenta del supermercat. Totes aquestes circumstàncies esta dintre la llei de Murphy, que diu “Si una cosa port sortir malament,sortirà malament”. Qui va ser aquest Murphy que va enunciar aquesta llei? Segueix llegint i ho descobriràs.

Edward  Murphy era un enginyer que treballava en experiments amb coets sobre carrils a la Força Aèria dels Estats Units l’any1949. Es va desenvolupar un pla destinat a provar la resistència humana a les forces G durant una desacceleració ràpida. Les proves usaven un coet sobre carrils amb una sèrie de frens en un extrem. Murphy va proposar utilitzar mesuradors electrònics d’esforç subjectes al arnés del Capità Stapp, el que feia l’experiment, per mesurar la força exercida sobre ell per la ràpida desacceleració. L’assistent de Murphy va posar l’arnés a un ximpanzé per fer un primera prova. Els sensors van donar una lectura errònia, i es va veure que havien estat instal·lats a l’inrevés. En aquest moment Murphy va fer el seu enunciat. “Si hi ha més d’una forma de fer un treball i una d’elles culminés en desastre, algú ho farà d’aquesta manera».

La frase va sortir a la llum pública per primera vegada durant una conferència de premsa en la qual a Stapp se li va preguntar per quina raó ningú va resultar amb ferides d’importància durant les proves amb el coet. Stapp va replicar que va ser perquè” es va prendre en consideració la llei de Murphy”. Després va citar la llei i va dir que en general significava que era important considerar totes les possibilitats abans de fer una prova. Aquesta frase va anar canviant fins a la forma actual (“Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament“), que mai va ser pronunciada per Murphy.

Els Ig Nobel: premis curiosos

ignobel.jpgEls premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser.  Continue reading

El velcro, el gos i els cards

velcro.jpgEl nom de Velcro bé d’una combinació de dues paraules franceses: velour (vellut) i crouchet (ganxo). Aquest invent es deu a un enginyer suïs anomenat George de Mestral l’any 1941. Un dia estava passejant pel camp amb el seu gos quan va observar que les flors d’un card es quedaven adherides a la seva roba i al pèl del seu gos. Continue reading

La llei de Murphy

murphy.gifSegurament molts cops has sortit de casa amb paraigües pensant que plourà i no ho fa. O t’ha caigut una torrada de pa amb mantega a terra i el que toca a terra és la mantega. O t’has posat a la cua més lenta del supermercat. Totes aquestes circumstàncies esta dintre la llei de Murphy, que diu “Si una cosa port sortir malament,sortirà malament”. Qui va ser aquest Murphy que va enunciar aquesta llei? Segueix llegint i ho descobriràs. Continue reading

La dinamita i els premis Nobel

alfrednobel.jpgCada d’any es dóna un premi Nobel a persones que han fet grans aportacions per a la humanitat. Aquest premis van ser instaurats per Alfred Nobel, un Suec que va descobrir la dinamita. L’establiment d’aquests premis van ser fruit d’una trista confusió.

Alfred B. Nobel va néixer a Estocolm (Suècia) l’any 1833 dintre d’una família d’enginyers. Als nou anys d’edat, es va traslladar amb la seva família a Rússia on ell i els seus germans van rebre classes d’humanitats i de ciències naturals per part de professors privats. Després d’un llarg període d’estudis als EUA, es va ocupar de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken.

En aquells moments, ell, el seu pare i el seu germà estaven buscant un mètode per poder controlar la nitroglicerina, que era una substància líquida que explotava al menys mínim moviment, cosa que la feia molt perillosa. Desprès de molts i perillosos intents ho van aconseguir: van inventar la dinamita, que es podia manipular sense que explotés a les mans.

Aquest descobriment el va fer molt ric, i la dinamita va passar a convertir-se en un element habitual amb totes les guerres. Aquest fet li va suposar el sobremon del “comerciant de la mort”. S’ha especulat durant molt de temps sobre les raons que van dur Alfred Nobel a prendre la decisió d’establir els premis que porten el seu nom. Una de les hipòtesis més plausibles sosté que l’establiment del premi va ésser fruit d’un incident ocorregut el 1888. Aquell any, el germà d’Alfred Nobel, Ludvig, va morir mentre es trobava a Cannes (França). Els diaris francesos van publicar la notícia de la mort de Ludvig, però el van confondre amb el seu germà, i un diari va arribar a publicar el titular: ‘El comerciant de la mort ha mort’, en clara referència al fet que Alfred Nobel hagués inventat la dinamita. Sembla que va ser després d’aquest fet que Nobel va instaurar el premi per rentar el seu nom i que els diners que ell havia guanyat degut a un producte que s’usava per matar, anés a persones que fessin tot el contrari, un bé per la humanitat.

El 27 de novembre de 1895, Nobel va signar el seu darrer testament al Club Suec-Noruec de Paris en el qual feia constar la donació de la seva fortuna per la instauració del premi que duu el seu nom. Va morir a causa d’una hemorràgia cerebral a la seva casa de San Remo, Itàlia, el 10 de desembre de 1896.

El premi instituït per Alfred B.Nobel en el seu testament és el primer guardó a nivell internacional que es concedeix anualment, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física, de la química, de la fisiologia i la medicina i de la literatura, així com a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau. El premi consisteix en una medalla, un diploma personal i certa quantitat de diners.