Category Archives: Comunicacions

Telègraf o SMS?

morse.jpgEl vaixell s’enfonsava. Havia xocat contra unes roques i el forat era molt gran. Àlex, el capità del vaixell, va manar l’evacuació immediata del passatge. Al la cabina de comandament, els suboficials Xavi i Bernat discutien sobre com enviar el missatge de socor.

– És millor enviar un SMS pel mòbil – deia Bernat
– Serà més ràpid amb el telègraf – va contestar Xavi
– Posem una mica de seny, senyors – va interrompre el capità-. Que cadascú ho faci a la seva manera, quan més mitjans de comunicació tinguem, millor

Així ho van fer. Bernat va enviar el següent missatge pel mòbil: ··· – – – ··· . Mentrestant, Xavi va agafar el telègraf i va enviar el següent missatge:sosmorse.mp3

L’inventor del telègraf va ser Joseph Henry, però va ser Samuel S. Morse qui el va acabar patentant l’any 1884. Morse es va aprofitar de la bona fe de Henry que li va explicar els secrets del seu invent per poder treure’n profit. El telègraf és un aparell on un interruptor obre i tanca un circuit elèctric, de la mateixa manera que es tanca i s’obre el llum d’una habitació, amb la diferència que en lloc d’un llum hi ha un aparell llunyà que emet un so. Però l’únic so que podia fer l’aparell era un “beep”, de manera que no semblava de gran utilitat. És per això que Morse va idear un codi on una combinació de tons curts (punts) i tons llargs (ratlles) signifiquessin una lletra. El telègraf va passar a ser una revolució en les comunicacions, ja que no feia falta enviar missatges amb les diligències que tardaven dies en arribar al seu destí, si no que arribaven de forma immediata als llocs que disposaven telègrafs. Ràpidament es va estendre una xarxa de cables que va connectar moltes poblacions.

Però la limitació del sistema estava precisament amb el cables. Fins que va arribar l’inventor de la radio l’any 1901: Marconi. La radio és un sistema d’enviar senyals sense necessitats de cable, amb radiofreqüència. Això va permetre que els vaixells poguessin disposar de telègrafs per poder emetre els missatges de radio amb el codi Morse. Molts vaixells enviaven missatges de socors quan estaven en perill o s’estaven enfonsant. Per poder identificar ràpidament un missatge de socors de qualsevol altre enviat pels vaixells, es va decidir que aquest missatge estaria format per tres punts (S) tres ratlles (O) i tres punts (S): SOS.

Per cert, qui va ser el primer en enviar el missatge, Bernat amb un SMS pel mòbil, o el telègraf de Xavi? El següent vídeo t’esclarirà una mica les idees.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mQaXjqfAgkQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

Telègraf o SMS?

morse.jpgEl vaixell s’enfonsava. Havia xocat contra unes roques i el forat era molt gran. Àlex, el capità del vaixell, va manar l’evacuació immediata del passatge. Al la cabina de comandament, els suboficials Xavi i Bernat discutien sobre com enviar el missatge de socor.

– És millor enviar un SMS pel mòbil – deia Bernat
– Serà més ràpid amb el telègraf – va contestar Xavi
– Posem una mica de seny, senyors – va interrompre el capità-. Que cadascú ho faci a la seva manera, quan més mitjans de comunicació tinguem, millor

Així ho van fer. Bernat va enviar el següent missatge pel mòbil: ··· – – – ··· . Mentrestant, Xavi va agafar el telègraf i va enviar el següent missatge:sosmorse.mp3 Continue reading

Beep…beep…beep…

sputnik.jpgAquest so el va fer el primer satèl·lit artificial que va enviar l’home al voltant de la terra el 4 d’octubre de 1957. Era l’Sputnik i ho va aconseguir la URSS (antiga unió de repúbliques soviètiques on hi havia l’actual Rússia). Aquí pots sentir com era:

 Download link 

Va ser el primer èxit de la carrera espacial entre Soviètics i Nord-americans, carrera que culminaria amb l’arribada a la lluna per part dels americans.

Quan es va acabar la segona guerra mundial, va començar una carrera entre dues gran potències per veure quina de les dos tenia més poder que l’altra. Eren la URSS i els Estat Units de Nord-america. Tenien diverses “modalitats” on competien per obtenir aquesta hegemonia, i una d’elles era la carrera espacial. Al capdavant d’aquest projecte hi havia el Soviètic Korolev per part de la URSS, i l’alemany Von Braun que treballava pels nord-americans. Von Braun va ser el responsable de la creació de les bombes V-2 de Hitler a la Segona Guerra Mundial. Quan els alemanys  es van rendir, els nord-americans van veure que aquest enginyer els podria fer arribar a la lluna amb els seus coets.

Korolev per la seva banda estava molt pressionat per les autoritats soviètiques i treballava nit i dia per aconseguir el primer èxit en la carrera espacial, la posada en òrbita d’un satèl·lit. Era un programa portat en secret per evitar que algú passés informació als americans.

Sputnik significa “camarada” en rus. El satèl·lit era una esfera d’alumini de 83 quilos de pes i 58 cm de diàmetre, i disposava de quatre antenes llargues i fines de 2 metres i mig de llarg.  Dintre del satèl·lit tenia un dispositiu de radio que emitiria una senyal que indicaria que estava en òrbita (beep…beep…). L’Sputnik va fer unes 1400 òrbites al voltant de la terra i va caure al cap de 92 dies. La carrera va seguir amb els Sputniks 2 i 3. el segon va portar el primer ésser viu a l’espai, la gosseta Laika.

Beep…beep…beep…

sputnik.jpgAquest so el va fer el primer satèl·lit artificial que va enviar l’home al voltant de la terra el 4 d’octubre de 1957. Era l’Sputnik i ho va aconseguir la URSS (antiga unió de repúbliques soviètiques on hi havia l’actual Rússia). Aquí pots sentir com era:

 Download link 

Va ser el primer èxit de la carrera espacial entre Soviètics i Nord-americans, carrera que culminaria amb l’arribada a la lluna per part dels americans.

Continue reading

Witricitat, electricitat sense fils

witricitat.jpgInvestigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts van aconseguir enviar electricitat a través de l’aire des d’una font d’energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància sense cap fil elèctric. Es coneix amb el nom de “Witricitat”, perquè “wi” és l’abreujament de “sense fil” en anglès.

Aquesta nova tecnologia funciona gràcies a la ressonància: es crea un camp magnètic entre dues antenes fetes de bobines de coure, una connectada a la font d’electricitat i altra en l’aparell que volem encendre ( Per exemple, una bombeta). Aquestes dues antenes vibren amb el camp magnètic creat per l’electricitat i es fa un poderós intercanvi d’energia sense afectar a altres objectes propers.

La ressonància, un fenomen físic que produeix que un objecte vibri quan se li aplica energia amb una freqüència determinada. Quan dos objectes ressonants tenen  la mateixa freqüència, tendeixen a acoblar-se amb molta força. És el cas dels instruments musicals, quan un toca un so en un instrument, un altre que tingui la mateixa ressonància acústica ho capta i vibra visiblement.

Fins ara només s’ha pogut fer a una distància de 2 metres, però segurament es podrà augmentar el radi d’acció. Les aplicacions són múltiples, des de la desaparició dels fils a les cases fins a eliminar les torres d’alta tensió per al transport de l’electricitat des de les centrals generadores ubicant unes poques antenes receptores al llarg del recorregut.

Witricitat, electricitat sense fils

witricitat.jpgInvestigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts van aconseguir enviar electricitat a través de l’aire des d’una font d’energia fins a una bombeta de llum situada a dos metres de distància sense cap fil elèctric. Es coneix amb el nom de “Witricitat”, perquè “wi” és l’abreujament de “sense fil” en anglès. Continue reading

L’autèntic inventor del telèfon

meucci.jpgEl telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Graham Bell: Graham Bell, que havia passat a la Història Universal com a inventor del telèfon, l’únic que va fer va ser comprar la llicència que no podia pagar el seu creador, un científic i inventor italià, de Florència, amb dificultats econòmiques, de nom Antonio Meucci.

Després d’anys de estires i arronses per aquesta qüestió, el Congrés dels EUA va reconèixer l’any 2002  que la patent que va pagar Graham Bell el dia 10 de març de 1876 no responia a un invent seu, sinó d’Antonio Meucci, un científic italià arruïnat, que l’any 1860 va descobrir que la transformació de vibracions sonores en impulsos elèctrics permetia transmetre la veu a distància a través d’un cable. L’any 1871, Meucci va demanar i obtenir una patent per aquell invent, que va anomenar teletròfon; dos anys més tard, però, no va poder renovar la patent, en no disposar dels 10 dòlars que costava. L’any 1874 Meucci, tement que el seu invent es perdria, va presentar-lo a la companyia de telègrafs Western Union, de qui no va rebre cap resposta. Després de reclamar el dossier a aquella companyia, i de rebre la negativa per resposta al·legant que la documentació s’havia extraviat, va conèixer per la premsa detalls de la “invenció” del telèfon per part de Bell, sota el patrocini de Western Union

L’autèntic inventor del telèfon

meucci.jpgEl telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Graham Bell: Graham Bell, que havia passat a la Història Universal com a inventor del telèfon, l’únic que va fer va ser comprar la llicència que no podia pagar el seu creador, un científic i inventor italià, de Florència, amb dificultats econòmiques, de nom Antonio Meucci. Continue reading