El telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Graham Bell: Graham Bell, que havia passat a la Història Universal com a inventor del telèfon, l’únic que va fer va ser comprar la llicència que no podia pagar el seu creador, un científic i inventor italià, de Florència, amb dificultats econòmiques, de nom Antonio Meucci.

Després d’anys de estires i arronses per aquesta qüestió, el Congrés dels EUA va reconèixer l’any 2002  que la patent que va pagar Graham Bell el dia 10 de març de 1876 no responia a un invent seu, sinó d’Antonio Meucci, un científic italià arruïnat, que l’any 1860 va descobrir que la transformació de vibracions sonores en impulsos elèctrics permetia transmetre la veu a distància a través d’un cable. L’any 1871, Meucci va demanar i obtenir una patent per aquell invent, que va anomenar teletròfon; dos anys més tard, però, no va poder renovar la patent, en no disposar dels 10 dòlars que costava. L’any 1874 Meucci, tement que el seu invent es perdria, va presentar-lo a la companyia de telègrafs Western Union, de qui no va rebre cap resposta. Després de reclamar el dossier a aquella companyia, i de rebre la negativa per resposta al·legant que la documentació s’havia extraviat, va conèixer per la premsa detalls de la “invenció” del telèfon per part de Bell, sota el patrocini de Western Union