El “Niño” és el desplaçament d’una gran massa d’aigua calenta cap a les costes peruanes i equatorianes, escalfant molt l’aigua. La “Niña” és el fenomen invers, la retirada de l’aigua calenta d’aquestes costes, el que suposa un gran refredament de les mateixes aigües. Aquests fenòmens passen cada 2 o 5 anys, depèn, i el nom de “El niño” li ve perquè apareix prop de Nadal, i per a uns pescadors peruans va suposar com l’arribada de “el Niño Jesus”. Aquests fenòmens no tindrien més importància si no fora per la incidència global que tenen amb el clima.
Això passa a l’equador, un lloc d’on surten uns vents anomenats alisis que es dirigeixen cap al nord i cap al sud. Aquests vents surten més o menys calents segons la temperatura del mar a l’equador. L’any del Niño surten calents, i l’any de la Niña freds. En un complex desplaçament de vents amunt i avall, els alisis afecten a tot el món. L’any del niño les temperatures globals pugen, i l’any de la niña baixen.
L’any 1998 va ser un dels més calorosos del segle XX: va ser any de Niño. El 2008 ha estat un dels més fred dels que es recorden: ha estat any de Niña. Hi ha consens amb tots els científics del món que el Niño i la Niña sí influeixen amb la temperatura global del planeta, a diferència del que passa amb la teoria de CO2 antropogènic on cada cop hi ha més científics que s’ho qüestionen. Els defensors de la teoria del CO2 antropogènic han justificat la baixada de les temperatures de l’any 2008 pels efectes de la Niña, en canvi, l’any 1998 se’ls va oblidar mencionar que va ser any de el Niño, i el gran augment de la temperatura el van atribuir a l’increment de CO2 a l’atmosfera.
El “Niño” és el desplaçament d’una gran massa d’aigua calenta cap a les costes peruanes i equatorianes, escalfant molt l’aigua. La “Niña” és el fenomen invers, la retirada de l’aigua calenta d’aquestes costes, el que suposa un gran refredament de les mateixes aigües. Aquests fenòmens passen cada 2 o 5 anys, depèn, i el nom de “El niño” li ve perquè apareix prop de Nadal, i per a uns pescadors peruans va suposar com l’arribada de “el Niño Jesus”. Aquests fenòmens no tindrien més importància si no fora per la incidència global que tenen amb el clima. 
El Kilimanjaro és una muntanya de 6.000 metres situada al cor de l’Àfrica, a Tanzània. És molt famosa per que al seu cim hi ha neu tot l’any, és per això que es coneixen com les neus perpètues del Kilimanjaro. Ara es veu que perilla aquesta perpetuïtat i els científics creuen que l’escalfament global està causant la seva desaparició al comprovar que cada cop n’hi menys. Però la causa d’aquesta recessió podria ser una altra: la desforestació de la muntanya. 
La meteorologia és una ciència que intenta predir el temps que farà. Hi ha previsions d’un dia per l’altre i d’altres a un termini més llarg. Quan més llarg és aquest termini, més costa encertar, sobretot pel fet que hi ha moltes més variables que intervenen. Konrad Lorenz ha ho va intentar al seu moment, però no se’n va sortir: petites variacions feien variar molt les previsions. El va anomenar l’efecte papallona (