Category Archives: Canvi climàtic

Un món sense llum

Aquell dia Marc tornava de l’escola desolat. El dia havia estat nefast: els professors es limitaven a explicar la lliçó sense cap vídeo que les acompanyés; les classes d’informàtica s’havien suspès; educació física l’havien fet al pati a pesar del fred, ja que dintre al gimnàs no s’hi veia; l’excursió a Port Aventura s’havia anul·lat ja que les instal·lacions estaven tancades definitivament perquè no podia funcionar amb tant poca llum. El món ja no era el mateix, ja no hi havia electricitat: acabaven de tancar la última central nuclear del país. Però encara hi havia un anhel d’esperança: aquell dia feia vent… Continue reading

La tendència de les temperatures

El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.

La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.

Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?

La tendència de les temperatures

El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.

La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.

Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?

Els escèptics del canvi climàtic

Aznar i KlausDel 8 al 10 de , març es reuniran a Nova York  els escèptics dels canvi climàtic. Aquesta trobada la presidirà l’expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar, i asistiran personalitats com el president de la república Txeca Václav Klaus, o Richard Lindzen, meteoròleg de l’Institut Tècnic de Massachusetts.

La reunió ha aixecat moltes critiques degut a que la multinacional petroliera Exxon la patrocina. No se sap què en sortirà, però la presència de científics a més de polítics la fa interessant. S’espera que hi hagi manifestacions a la porta dels catastrofistes, però de la mateixa manera que aquesta trobada la patrocina una multinacional petroliera, és molt probable que darrera les reunions del IPCC hi hagi altres empreses privades interessades en desenvolupar les seves tecnologies en contra de les actuals.

No deixa de ser interessant aquesta iniciativa malgrat el rerafons petrolier, però sí que és una manera que s’escoltin les veus dels qui defensen una postura del tot legítima i que ara per ara els diaris i televisions no difonen i es pugui produir un debat entre les dues postures per a veure si es posen d’acord un i altres.

Els dos documentals

Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.

Una setmana desprès va caure a les meves mans un altre documental. “Mira’t això, canviaràs d’opinió”, em va dir el que me’l va passar. Es titulava “la gran mentida del canvi climàtic”. Li vaig dir que me’l miraria, però que segurament no canviaria d’opinió. Una hora i mitja desprès, estava, de nou, totalment trasbalsat. El culpable ara no era el CO2, si no el Sol i les seves taques. Però tenien que estar equivocats, eren pocs els que defensaven aquesta absurda teoria, a més a més, a Al Gore li acabaven de donar un premi Nobel per defensar el planeta del CO2, i aquests tampoc podien estar equivocats…. o potser si?

Per acabar de convèncer-me de que tenien raó els que defensaven les teories del CO2, vaig començar a buscar informació i contrastar-la. Quan més buscava, més nerviós em posava, ja que cap explicació sobre el CO2 em convencia, al contrari, vaig començar a pensar que podria ser mentida. Les explicacions del Sol em van satisfer més, i la meva opinió va començar a canviar. Per acabar de convèncer-me, aquell hivern va batre tots els rècords de temperatures baixes en 50 anys, tot coincidint amb una alta concentració de CO2 i una baixa activitat solar. Al meu cap tot em quadrava, definitivament havia de ser el Sol i no el CO2 el causant de les variacions tèrmiques.

Va ser llavors quan un neguit em va assaltar aquella nit on vaig decidir creure amb el Sol. Els premis Oscar de Hollywood i els Nobel no podien estar equivocats, tenien massa prestigi per estar-ho, i si li havien donat a Al Gore era perquè havien de tenir raó. Jo estava confós, no volia creure que tot allò estava manipulat, que s’havien precipitat en donar uns premis a una teoria que no estava del tot demostrada i de la que molts científics discrepen cada cop més. Jo tenia que estar equivocat, sense cap mena de dubte, i vaig decidir continuar buscant fins acabar de decidir per quina teoria em decanto: la del premiar Al Gore i el seu CO2, o la del Sol i els seus pocs seguidors.

La recerca encara no l’he aturada, cada dia busco i remeno per buscar nous estudis i dates que m’acabin de convèncer…. Porser un dia la trobaré, però, mentrestant, crec que seguiré fent la meva vida acomodada de la mateixa manera que ho està fent Al Gore. Perquè, si ell no predica amb l’exemple de la austeritat creient amb el CO2, perquè ho he de fer jo si no n’estic del tot convençut? O no?

Els dos documentals

Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.

Continue reading

Fa cent anys…

Fa cent anys, l’home va aprendre a volar… fins que varem acabar per dominar els cels.
Fa cent anys, l’home va saber com generar electricitat… fins que varem acabar per il·luminar les nostres ciutats.
Fa cent anys, l’home va saber com fer fotografies… fins que varem dominar l’art de fer pel•lícules.
Fa cent anys, l’home va aprendre com parlar a distància… fins que varem dominar el telèfon mòbil i Internet.
Fa cent anys, les fàbriques cremaven CO2 sense mesura… fins que hem acabat per controlar les emissions per por a escalfar el planeta…

La humanitat sempre ha estat curiosa i tossuda. No ha parat fins que ha aconseguit el que ha volgut fins satisfer les seves necessitats. I si no hi ha necessitats, s’inventen, que per això està la publicitat, per crear necessitats. Però no sempre ha estat possible, hi ha hagut intents de l’home que no han pogut prosperar, com transformar el plom amb or, o la teletransportació.

Totes les fites tecnològiques que hem aconseguit en aquests darrers cent anys eren impensables a principis del segle XX, de la mateixa manera que fites que ara es veuen lluny però que sabem com s’han de fer, ens semblen impossibles. Què ens diran d’aquí cent anys? Potser ens diran que …

Fa cent anys, l’home va aprendre a fer fusió nuclear… fins que l’hem acabat per dominar.

Fa cent anys, l’home va aprendre a anar a 5.000 Km/k… fins que ho hem acabat fent a 20.000 Km/h.

Fa cent anys, l’home sabia com anar a Mart, fins que hem acabat colonitzant-la.

Fa cent anys, l’home lluitava contra el canvi climàtic reduint el CO2 de les seves fàbriques… fins que hem acabat intentant reescalfar el planeta cremant carbó per combatre la època glacial que estem vivint…

Fa cent anys…

Fa cent anys, l’home va aprendre a volar… fins que varem acabar per dominar els cels.

Fa cent anys, l’home va saber com generar electricitat… fins que varem acabar per il·luminar les nostres ciutats.

Fa cent anys, l’home va saber com fer fotografies… fins que varem dominar l’art de fer pel•lícules.

Fa cent anys, l’home va aprendre com parlar a distància… fins que varem dominar el telèfon mòbil i Internet.

Fa cent anys, les fàbriques cremaven CO2 sense mesura… fins que hem acabat per controlar les emissions per por a escalfar el planeta…

Continue reading

L’Antàrtida s’escalfa… o no?

Un article publicat a la revista Nature diu que la temperatura a l’Antàrtida ha augmentat 0.5 graus en 50 anys. Aquesta dada posa al lloc el que semblava contradictori fins ara, que l’Antàrtida s’estava refredant al contrari que la resta del món, cosa que preocupava a l’IPCC. Aquest estudi fa que tot quadri, i que la Terra s’escalfa globalment, i no localment com fins ara. Però, fins a quin punt és certa aquesta informació? Hi ha gent que discrepa.

Es veu que les dades que han recollit són de la perifèria, ja que al centre del continent no en tenien fins ara. Per tant, per veure la temperatura al centre han usat satèl·lits i han fet extrapolacions. A més a més, la zona on s’escalfa més la han pogut mesurar amb sensors, però és d’activitat volcànica, i es veu que aquests volcans estan més actius, el que podria haver provocat aquest augment.

Sigui o no certa aquesta notícia, el que sí és cert és que la majoria de diaris s’han afanyat a publicar-la, cosa que no han fet amb els articles que diuen que l’Antàrtida s’està refredant. Creiem que s’hauria d’informar de tot, i no del que interessa que se sàpiga, malgrat hi hagi noticies contradictòries, ja ens ocuparem nosaltres de decidir què volem creure o no.

Més informació:

Escalfament antàrtida

Article de “desde el exilio”

L’Antàrtida s’escalfa… o no?

Un article publicat a la revista Nature diu que la temperatura a l’Antàrtida ha augmentat 0.5 graus en 50 anys. Aquesta dada posa al lloc el que semblava contradictori fins ara, que l’Antàrtida s’estava refredant al contrari que la resta del món, cosa que preocupava a l’IPCC. Aquest estudi fa que tot quadri, i que la Terra s’escalfa globalment, i no localment com fins ara. Però, fins a quin punt és certa aquesta informació? Hi ha gent que discrepa. Continue reading