Monthly Archives: novembre 2008

Arquitectura dinàmica

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t’ensenya com seran:

Una de les avantatges és l’aprofitament de l’energia eòlia al instal.lar aerogeneradors entre planta i planta, de manera que el vent s’aprofitarà per generar part de la electrictat del propi edifici. Dubai, Nova York i Moscou seran les tres ciutats que podran gaudir d’aquest espectacle giratori.

Arquitectura dinàmica

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t’ensenya com seran:

 [kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/vOZjfzOf7MA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una de les avantatges és l’aprofitament de l’energia eòlia al instal.lar aerogeneradors entre planta i planta, de manera que el vent s’aprofitarà per generar part de la electrictat del propi edifici. Dubai, Nova York i Moscou seran les tres ciutats que podran gaudir d’aquest espectacle giratori.

L’origen del cinema

El 28 de desembre de 1895 els germans Auguste i Louis Lumière van projectar la primera pel·lícula de la història: la sortida dels obrers d’una fàbrica. Aquests germans francesos són considerats els pares del cinema, i molt ha canviat aquell cinema de principis del segle XX al dels nostres dies: so, color, efectes especials, han estat les evolucions més importants des de la seva creació.

Malgrat tot, hi ha grans pel·lícules de l’inici del cinema que són obres d’art. El final d’una d’elles està  considerat com un dels millor finals de pel·lícula de tots els temps: es tracta de “City Lights”, i la va dirigir i protagonitzar Charles Chaplin. Si vols saber de què va, pots seguir llegint…

Hi havia una vegada una noia cega que venia flors al carrer. Un dia va aparèixer un vagabund, Xarlot, i per un malentès la noia el va confondre amb un senyor molt ric. Xarlot se’n va adonar, i va fer el paper d’home ric malgrat que no ho era. Una nit Xarlot va salvar a un home borratxo de morir ofegat al riu. Aquell home es volia suïcidar però Xarlot el va acabar convencent que no ho fes. Es van fer molt amics, i aquell senyor sí que n’era de ric, però el problema era que tan sols reconeixia a Xarlot quan anava begut, quan estava sobri el feia fora de casa dient que no el coneixia de res.

Xarlot per la seva banda seguia fent el paper d’home ric davant la noia cega, i un dia li va dir que hi havia una clínica que curava la ceguera, i que ell li pagaria la operació. Va buscar feina per recollir diners, però no se’n sortia. Desesperat, una nit va acudir al seu amic milionari un dia que estava begut i li va demanar els diners. El senyor ric els hi va donar, però aquella mateixa nit uns lladres van entrar a robar. Desprès d’estabornir al milionari, Xarlot es va defensar i els va fer fora. Quan va acudir la policia, el milionari va despertar del cop que li havien donat i va dir que li havien robat. Xarlot va explicar el que havia passat, però com que el milionari no el coneixia, va dir que el lladre podria ser ell mateix. Al mirar les seves butxaques, van descobrir els diners que li havia donat per la operació de la noia cega. Com que ningú creia el què Xarlot els explicava, que aquells diners li havia donat ell, els va agafar i es va donar a la fuga.

Amagant-se de tothom, va anar a casa de la noia cega i li va donar els diners. Li va dir també que havia de marxar per motius de feina i que estaria una temporada fora i es va acomiadar. Uns dies desprès, el van detenir per robatori i el van tancar a la presó.

Uns mesos desprès, Xarlot va sortir de la presó i va tornar als carrers on solia passejar. Caminant, va tornar al lloc on va conèixer a la noia, però ella no hi era …. però si vols saber com acaba aquesta història, la pots veure tu mateix.

L’origen del cinema

citylights.jpgEl 28 de desembre de 1895 els germans Auguste i Louis Lumière van projectar la primera pel·lícula de la història: la sortida dels obrers d’una fàbrica. Aquests germans francesos són considerats els pares del cinema, i molt ha canviat aquell cinema de principis del segle XX al dels nostres dies: so, color, efectes especials, han estat les evolucions més importants des de la seva creació.

Malgrat tot, hi ha grans pel·lícules de l’inici del cinema que són obres d’art. El final d’una d’elles està  considerat com un dels millor finals de pel·lícula de tots els temps: es tracta de “City Lights”, i la va dirigir i protagonitzar Charles Chaplin. Si vols saber de què va, pots seguir llegint… Continue reading

L’origen de la Creu Roja

Aquest és un dels molts anuncis que ha fet la Creu Roja per captar voluntaris. Els origens d’aquesta institució es remunten a l’any 1859 quan un home anomenat Henry Dunant va contemplar a una batalla que els ferits es quedaven sense asistència. Llavors va pensar que podria fer alguna cosa.

Aquella batalla va ser la de Solferino entre les tropes austriaques i franceses. Dunant va concebre la idea de crear unes societats de socors en cas de guerra o desastre, constituïdes per voluntaris formats i preparats per a aquest tipus d’esdeveniments. Va estendre la seva idea a través d’un llibre imprès a Ginebra el 1862, titulat ” Un Record de Solferino”.

L’any 1863 es va constituir un comitè de cinc persones amb la intenció de donar forma al treball realitzat per Dunant fins llavors. Aquest comitè, que més tard es va anomenar ” Comitè Permanent Internacional”, va convocar una reunió a Ginebra. El Comitè estava presidit pel General Dufour, militar suís, el secretari era Dunant; i la resta dels membres eren Moynier i dos metges, els doctors Appia i Maunoir.

L’any 1864 es va cel.lebrar una Conferència Diplomàtica, celebrada a Ginebra el 8 d’Agost. Va comptar amb l’assistència de 24 representants de 16 països europeus i alguns observadors dels Estats Units. La Conferència va obtenir  la firma del Primer Conveni de Ginebra i la creació d’un emblema : la creu vermella sobre un fons blanc. El Dr. Appia, del comitè fundador, va ser el primer home que porta aquest símbol al seu braç durant la guerra entre Prusia i Dinamarca el 1864.

Mentrestant, aquest moviment comença a conèixer-se amb el nom de la Creu Roja, i el Comitè va prendre el nom de Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). Després d’aquest Primer Conveni de Ginebra, hi va haver una successió de convenis i protocols per a la protecció de les mates de guerra, constituint, el seu conjunt, el que es coneix com a “Dret Internacional Humanitari”.

L’origen de la Creu Roja

 [kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/diXGSNRS_3Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest és un dels molts anuncis que ha fet la Creu Roja per captar voluntaris. Els origens d’aquesta institució es remunten a l’any 1859 quan un home anomenat Henry Dunant va contemplar a una batalla que els ferits es quedaven sense asistència. Llavors va pensar que podria fer alguna cosa. Continue reading

L’invent de la sacarina

La sacarina és un edulcorant artificial substitut del sucre. El seu descobriment va ser una casualitat provocada per un científic que no es va rentar les mans abans d’anar a dinar.

L’any 1879, un científic anomenat Fahlberg estava treballant amb hulla, un tipus de carbó mineral, a un laboratori  nord-americà. Un dia, Fahlberg va anar a dinar a un restaurant proper, quan va notar un gust molt dolç a la sopa. Va comprovar també que el pa tenia el mateix gust dolç. Li va fer notar a la cambrera que al provar tant el pa com la sopa va comprovar que el gust era ben normal. La sorpresa de Fahlerg va venir quan va llepar la seva ma: era dolça.  Resulta que no s’havia rentat les mans abans de seure per dinar, i un dels subproductes de la hulla en la que havia estat treballant la tenia enganxada a les mans. Ho va patentar amb el nom de sacarina.

Un altre edulcorant, l’asparmat, també va ser descobert per casualitat. L’any 1965, als laboratoris de l’empresa Searle. James Schlatter estava treballant amb un composts per la úlcera d’estomac quan va provar per casualitat el seu sabor. Es va fixar amb el gust tant dolç que tenia. Finalment, aquest producte es va convertir en un edulcorant.

Per a més informació: