Arxiu de la categoria: Curs 2010/2011

El meu joguet.Esteve

Jo tinc un cotxet
que és de joguet.
Al balcó me’l vaig deixar
i mullat me’l vaig trobar.

El cotxe va deixar de funcionar
el pare va intentar arreglar.
No ho va poder solucionar
i tristos vam quedar.

Estava tan preocupat
que a la jogueteria vam anar.
A la jogueteria ja no n’hi havia .
A veure què faria ??.

Un dissabte passejant pel mercat
un Ferrer he trobat.
A la seguent fira vaig anar
i el ferrer el cotxe em va arreglar.

Esteve 4ar

EL GOS I L’ ELEFANT. TEXT

Hi avia una vegada un gos que era blanc i de puntets negres, era alt i prim tenia les potes llargues i es deia Estenis vivia en una petita cabana d’un poble Àfrica amb els seus amos i era molt feliç.Un dia va sortir a passejar i va seguir unes petjades que semblaven d’ un enorme animal.Olorant va seguir les petjades fins al final i va veure un elefant enorme.
L’Estenis va tenir por d’aquella bestia tan gegant i va sortint corrents. l’elefant el va perseguir,quan el va atrapar amb la trompa, el va acariciar i li va dir si vols ser el seu amic. L’Estenis mort de por va dir que si. A partir d’ aquell dia corrien junts,jugaven junts,… però un dia l’Estenis es va perdre.
L’elefant no el va trobar a casa seva ,no hi era. LK’elefant va rumiar i al final va veure un forat que era un cau duna guineu.

Esteve 4art

Rodolins de fruita 1

Jo a la meva era
em menjava una pera.

Cada matí de cada dia
em menjo una sindria.

A l’ hort en un cavalló
hi neix un gran meló.

La vermella cirera
a la mel espera.

La vermella poma
és molt bufona.

Al mig de la runa
hi creix una pruna.

La lletja bruixa
ha vist una maduixa.

A la meva vinya
hi ha crescut una pinya.

Adrià Trepat.

El mosquit i el ratolí

Fa molts anys hi havia un mosquit.El mosquit era petit de color gris. Vivia en un cau minuscul al terra. Vivia amb els seus amics mosquits. Els seus amics eren amables i generosos.
Un dia el mosquit va decidir fer una volta amb un dels seus amics. Van anar al bosc a buscar menjar, per picar: restes d’animals… Al cap d’una estona volant el mosquit es va separar d’ell sens voler i es va perdre. El seu amic intentant buscar-lo encara es va allunyar molt. El seu amic va haver de cridar els amics del mosquit per anar a buscar-lo. Van passar dies i mes dies i no el trobaven. El mosquit tenia por i estava preoucupat per si no tornava a veure els seus amics mai mes. Un dia amb la esperança de tornar amb els seus amics es va trobar un ratoli. El ratoli el va perseguir. El mosquit intentant que no se’l menges volant volant tornava a ser al seu cau el ratoli no el deixava de de perseguir. El mosquit va cridar els seus amics i van començar a picar el ratoli. Al final el ratoli se’n va anar i no va tornar mai mes i els mosquits van viure feliços.

ADRIA ZIEGLER ESCULIES

El tauró i la padrina

Hi havia una padrina que tenia que tenia 60 anys, tenia els cabells rinxolats i de color gris i els ulls marrons.Anava amb caminador.La padrina vivia en un petit poblet semblant al meu, en una casa molt gran per ella sola,per això necessitava el caminador. El poblet estava al costat del mar i la padrina
donava una volta per la platja cada matí. Un dia va veure un tauró i es va espantar perquè era gros i la volia atacar. La padrina va començar a córrer i va caure i se li va trencar el caminador. La pobra padrina no es podria aixecar i el tauró la va ajudar i li va dir que caminaria millor sense el caminador.
A partir d’aquell dia, anava cada dia al mar a jugar amb el seu amic tauró sense el caminador.

Esteve

Poema: el gos

Jo tinc un gos petitet,
i una mica peludet.
Ell es de color marró,
com els colors de la tardor.

Al meu gosset li agrada sortir a passejar,
perquè amb els altres gossos pot jugar.
Amb la corretja molt he de vigilar,
perquè sinó es podria escapar.

En una caseta li agrada dormir,
però a l’hivern prefereix dormir a dalt amb mí.
Quan es hora de menjar,
dels pantalons hem començar a estirar.

Quan anem al cotxe es comença a inquietar,
fins que parem i el deixo passejar.
Un dia a la nit em va venir a despertar,
i em vaig pensar que havien entrat a robar.

Joel

Un text trist : Es va morir el meu gos

Fa 3 anys vam descobrir que el meu gos, la Tundra, estava malalt.
Era alt, poc pelut, fort i de color negre. També molt carinyós. Vam descobrir que estava malalt perquè no feia el que feia sempre com córrer, venir quan el cridava, llepar,… La vam portar al veterinari i ens va dir que tenia càncer en una pota i que es moriria. La vam haver de deixar al veterinari perquè provessin de curar-la, però per mala sort es va morir.
Vam quedar afectats durant unes setmanes perquè era un gos que havíem rescatat d’una gossera. Però en continuàvem tenint un altre anomenat Frusqui.

GUIFRÉ