Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
LA NIT
Hi havia una vegada un gos de color negre com la nit, per això li deien *Nit*. Nit vivia sol en una caseta molt petita, en un petit poble. Cada dia anava a passejar.
Un matí , Nit va veure una escola i va entrar per un finestra que estava oberta. Allà dintre hi va trobar una bossa. Dintre aquella bossa hi havia molt menjar. Nit va agafar la bossa amb la boca i va marxar cap a casa. Pel cami es va trobar a un noi.
-Eh tu d’on has agafat aquella bossa, l’has robat?-li va dir.
Nit va començar a córrer fins que es va perdre. Nit no sabia que fer. Va veure una casa. Va anar a la casa aquella i va veure a un padri.
-No tens lloc per anar, eh?-va dir el padrí .
Nit es va quedar una setmana a aquella casa. Nit volia anar a la seva casa però no sabia com anar-hi perquè estava perdut. Nit va decidir marxar d’aquella casa. Anava buscant i buscant la seva casa …..i finalment la va trobar. Però trobava a faltar aquell padrí que li havia donat molt afecte.
Nit va decidir anar a viure amb aquell avi i tots dos van viure feliços.
Adelin 4t.
LES JOGUINES S’ESCAPEN
Vet aquí una vegada en una habitació d’un nen força entremaliat, hi havien moltes joguines. Els líders eren un cavaller, un soldat de metall i en Polar, un ós polar de joguina. Cada setmana es feia una assemblea de joguines a la casa de joguina, que era on vivien totes les joguines. Hi havia una habitació per cada quatre joguines i la sala més gran era per les assemblees.
L’endemà al matí, en Jaume, va agafar al portaveu, que era un extraterrestre, i el va llençar a la caseta.
L’endemà a la nit quan van fer una asemblea, primer va parlar el portaveu i va dir:
-Hem de escapar d’aquí immediatament, aquest nen és un perill, ahir em va llençar a la caseta brutalment i ara vaig amb cadira de rodes! I sinó escapem d’aquí us ho farà també a vosaltres. Però el nen sempre ens tanca la porta de la caseta.
– No per molt temps – va dir el cavaller.Sé com escapar, jo sóc un soldat i li puc donar una puntada a la porta i escapar.
Va pujar a parlar en Polar i va dir:
-Doncs si hem d` escapar ho haurem de fer de nit perquè el nen no ens atrapi. Començeu a fer les maletes, demà a les cinc del matí hem de ser fora, us sembla bé?
– Siiiii!!!! -van respondre tots.
L’endemà a les cinc del matí, van tancar la cortina de la finestra perquè el nen no es despertés amb la llum del sol.
Van escapar per una finestra, gràcies al ratolí de joguina que va sortir per un canaló i els va llençar una corda per la finestra i van escapar
-Correu hem d’arribar a la jugueteria! van dir tots cridant.
Les joguines es van posar a les estanteries de la jugueteria .
Les va comprar un nen que tractava molt bé a totes les seves joguines. Conte contat ja s’ha acabat.
Joel 5è
L’ ALUMNE I LA LLIBRETA MÀGICA
Hi havia una vegada un alumne de Balaguer que havia d` estudiar per un examen . Li costava molt i no va poder estudiar-ho tot.
El dia de l’examen, l’alumne tenia una llibreta al seu costat i va llegir la pregunta i no sabia la resposta.
Va mirar la llibreta, que estava tancada, i de forma màgica la resposta es va escriure.
Quan va corregir l’examen el mestre va veure que l’alumne havia estudiat molt. L’alumne va pensar que des d’aquell moment no estudiaria més.
A l’hora del examen tenia la llibreta sempre al seu costat i sempre treia bona nota. Un dia va perdre la llibreta i aquell dia no va treure bona nota. La seva mare el va renyar i l’alumne li va dir el que havia passat. A partir d’aquell moment estudiava més sense la llibreta i treia molt bones notes.
Adelin 4t
LA CADENA LIADA
En un poble de la Noguera , hi vivia una família que tenia dos nens : l’ Hug i el Guifré .
El Guifré és un nen alt i fort, i té 10 anys . Té el pèl castany.
El Nil és ros ,baixet i li agrada viatjar .És un amic del Guifrè.
Un dia que estàvem a casa del Guifrè,vam agafr les bicis i vam marxar.
Mentre pujaven a dalt del poble, al Guifré li va sortir la cadena de la bici.
-Guifrè,que t’ha passat?
-Res,nomès se m’ ha tret la cadena.
-A d’acord!!
-Podem baixar aprofitant el pendent.
Un cop a casa del Guifrè,van intentar ficar la cadena, però es va picar els dits.
-No se si ha aconseguirem…
-Anem a buscar la teva mare ,Guifrè- va dir el NIl .
La seva mare, després d’una estona , va poder posar la cadena i el Guifrè i el Nil van poder anar a jugar amb les bicis una altra vegada.
Guifre 5è
LA BICICLETA I ELS QUATRE
Hi havia una vegada quatre nois que jugaven al carrer d’ un poble. En Pau era el mes gran, tenia 11 anys. Era alt, tenia el cabell negre i els ulls verds. Un dia en Pau va anar a jugar a casa del Miquel. El Miquel tenia 7 anys, era baixet, també tenia el cabell negre i els ulls de color marró.
El Pau s’ havia comprat una bici. El Miquel quan va veure la bici va dir :
-Ostres Pau !!!,me la deixes un dia?
-Si-va dir el Pau.
L’endemà el Miquel no va tornar la bici. El Pau va anar a casa del Miquel a buscar la seva la bici.
-Hola Miquel!, he vingut per la bici.
-Ah si! me n’ havia descuidat!
Després en Miquel li va donar una bici que no era la seva, però com que era de nit el Pau no se’n va adonar .
L’ endemà el Pau ,al comprovar-ho, es va adonar que aquella no era la seva bici . El noi va anar a casa de l’ Albert i d’en Marc.
L’ Albert tenia 10 anys, era alt, tenia el cabell negre i els ulls de color verd fosc. El Miquel tenia 5 anys, era baixet, tenia el cabell ros i els ulls marrons.
El Pau els va explicar tot el què havia passat.
-Fem un pla.Tu Albert, truques ,i jo, amb el Miquel, entrem a casa seva i agafem la bici-va dir en Pau .
¡AL FINAL EL PAU VA RECUPERAR LA BICI!
Adelín 4art
DIARI D’ UN VIATGE A ANDORRA
Dia 4 de març de 2017
Em dic Joel i visc a Cubells . El cap de setmana del 4 i 5 de març vam anar a Andorra amb els meus pares.Després de dinar vam marxar cap a Andorra a passar 2 dies perquè en aquell temps hi neva molt i a nosaltres ens agrada molt la neu i el paisatge és molt bonic.
A l’ arribar a la frontera, la vam creuar de seguida ,encara que de vegades ,sobretot al marxar, ens fan esperar molt per creuar la frontera.
Ens vam parar al poble de Canillo on havíem llogat un apartament per dos dies.
Als clients de l’ hotel els regalaven una entrada per persona, que nosaltres vam aprofitar per anar a mirar la pista de gel, que era també una pista de hoquei. La pista és molt freda perquè sinó el gel es desfaria. Jo no vaig patinar perquè no en sé i tampoc portava l’equipament adequat.
Al sortir vam fer un sopar ràpid al nostre apartament i vam anar a dormir.
Dia 5 de març del 2017
L’endemà al matí em vaig llevar a dos quarts de vuit del matí i semblava que no volia parar de nevar. Vam esmorzar i vam anar cap a una pista d’esquí i de trineus. Jo vaig anar a la pista de trineus. Em costava molt controlar el trineu i sovint bolcava.
Quan vam tenir gana vam anar a dinar al restaurant de la pista d’esquí, em vaig menjar una hamburguesa, que per cert estava molt bona, i unes patates fregides que no em van agradar gaire.
Després vam agafar el cotxe i vam anar fins a Andorra La Vella a passejar una estona i per treure`ns la neu.
Al cap d’una estona vam anar a la vora de la frontera a un centre comercial .Quan van sortir del centre comercial van marxar cap a casa aviat perquè era diumenge i l’endemà havia de tornar anar a l’escola com cada dilluns.
Joel 5è
EL GOS I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada un gos que vivia en una casa de pagès abandonada . Era ja vell, tenia el pèl de color negre i els ulls marrons.
Un dia va anar a passejar pel camp a veure si trobava menjar. Quan estava al mig del camp es va trobar a un ratolí. Era petit, de color gris i tenia els ulls negres. Havia sortit per veure si trobava menjar.
El gos va estar a punt de menjar-se el ratolí, però el ratolí es va escapar cap al seu cau.
El gos també va marxar cap a la seva casa abandonada.
Un dia que feia sol el ratolí va anar a caçar i es va trencar una pota perquè se la va enganxar en una rama. El gos va anar a caçar i va veure el ratolí estirat al mig del camp. El gos va portar el ratolí cap a la casa abandonada per a curar-lo. Quan van arribar a la casa abandonada el gos va anar a buscar ajuda i va trobar un nen que anava passejant pel carrer.
Es deia Martí, tenia 11 anys, tenia el cabell ros i els ulls verds. El gos va acompanyar el nen cap a la casa abandonada.
Quan van arribar a la casa el ratolí s’havia recuperat i havia marxat i el nen es va quedar el gos.
Ainoa 4art
EL GOS PELUT
Hi havia una vegada un gos pastor que era molt pelut i molt juganer. Tenia set anys i vivia al camp amb una padrina de seixanta -quatre anys .Es deia Rosa .
Un dia el gos va anar a passejar i es va trobar una cabra salvatge perduda al bosc, tenia cinc anys. Ja li sortien les banyes que feien quaranta- cinc centímetres.
El gos va anar a casa seva a buscar l’àvia perquè ajudés a la la cabra i finalment se la van quedar. La cuidaven i la cabra els donava llet.
Van viure feliços.
Hug 3er
La serp i la padrina
Fa molts anys hi havia una ser molt llarga que tenia 8 anys. La serp vivia en un forat d’ una paret. Era de color gris, tenia els ulls de color verd i era molt ràpida. Es passava l’hivern dormint. Un dia d’estiu la serp va anar a una casa tancada, la serp no sabia si era abandonada. Va veure un cartell que ficava:
“”Atenció no feu soroll hi viu una padrina de 70 anys “”.
La serp va entrar a la casa per forat de la paret . Una vegada a dins l’àvia la va veure.
-Ui!!! No em mosseguis !-Va dir la padrina.
La serp va dir que no amb el cap. Després va marxar.
La serp va sortir de casa pel forat que havia entrat. Llavors la serp va anar a la seva casa i va pensar que fer.
Uns dies més tard la serp tenia gana i va anar a la casa de la padrina i va veure un gat , el va va mossegar al coll i se’l va menjar.
Aquell gat era de la padrina , que es deia Angeleta, i al qual estimava molt . L’ Angeleta es va enfadar molt.
Uns dies més tard la serp va anar a passejar i va veure un taxi i en un moment que a es va obrir la porta ,la serp va aprofitar per pujar al taxi.
Va veure que el taxi anava a casa de la padrina. Com que la serp es moria de gana va mossegar la padrina i al noi que era el fill de la padrina.
Van trucar l’ambulància. Van agafar la serp i la van ficar en una caixa per portar-la al zoo. Al noi i ala padrina els van donar una vacuna perquè no els passés res.
Adelín 4art
Comentaris