Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
Carta 1
Cubells, 12 de juny de 2017
Hola Guifré, acabo de tornar de classe de robòtica i m’ha agradat molt, el Pau també hi ha anat i hem decidit d’anar-hi també la setmana que ve .
Allà vam desmontar un robot. Tenia força peces , sort que el vam montar seguint les instruccions perquè sinó el robot no hauría funcionat adequadament . Allà hi havia un robot que en lloc d’anar endavant, anava endarrera.
Això era perquè el professor , sense voler havia montat el motor al revés .
Ens vam descarregar dues aplicacions a la tauleta o al mòbil. Una aplicació era per controlar el robot i l’altra per programar-lo . Nosaltres vam intentar que el robot fes una creu medica però, era molt difícil i no vam poder
acabar la programació.
També amb fustes que hi havia, vam fer un laberint per controlar el robot, sense tombar fustes i trobar la sortida. VAm jugar amb el sensor d’objectes. El sensor d’objectes fa que quan el robot s’apropava a un objecte se n’anava cap aun altre joc. També hi havia un sensor de línies negres.Quan veia una línia negra la seguia gràcies al sensor. Jo li hauria afegit un sensor de precipici perquè el robot no caigui al terra i es trenqui.
Adèu Guifré, i fins aviat?
Joel
PD:Ah, se m’ oblidava, li vam ficar un nom molt graciós al robot: Willy!
L’àngel i el Joel
Hi havia una vegada un home que es deia Joel.
Treballava en una empresa de mobles i treballava molt. Era alt, tenia el cabell marró i tenia 45 anys. Vivia amb la seva dona, la senyora Lluïsa ,i la seva fills, l’Anna, que tenia 4 anys. Quan l’home s’aixecava la seva dona i la seva filla ja havien marxat.
Aquell divendres al Joel li va sonar l’alarma a les 9 del matí, com cada dia, s’aixecava pensant lo malament que s’ho passaria al treball.
Quan va anar al lavabo a vestir-se, pentinar-se i rentar-se la cara es va trobar la roba ja preparada. Va pensar que se l’ havia preparat ell la nit anterior .
Seguidament va anar a la cuina a esmorzar Es va trobar l’esmorza fet!! Va pensar que havia sigut la seva dona.
Finalment va tornar a anar a l’habitació a fer el llit i agafar el maletí, però el llit ja estava fet. El Joel es va sorprendre molt!!!
L’home amb una mica de por va dir “hola” cridant una mica , llavors al cap d’uns segons va sentir una veueta que deia:
-Hola, aquí dalt, sóc el teu àngel de la guarda i només em pots veure tu.
L’ home es va sorprendre al mirar cap a dalt i va veure com un angelet el mirava des de dalt del seu cap. En Joel el va mirar i li va preguntar:
-Així que tu estàs aquí per fer-me la feina?
L’àngel va fer que si amb el cap i el Joel va somriure ,va agafar el maletí i va marxar cap a treballar. Al principi li agradava molt la idea perqu’e no havia de fer res , però al cap de unes setmanes es va començar a avorrir perque no havia de fer res.
Una nit a l’arribar a casa ,el Joel li va dir a l’àngel:
-No m’agrada que m’ho fagis tot!!
-Vale, llavors què fem?-va respondre l’àngel.
-Jo puc fer algunes coses i tu unes altres o només ajudar-me?
-Si!!!Molt bona idea!!-va dir l’àngel content.
-Doncs ,ja està!!- va dir el Joel i se’n anar a dormir.
A partir d’aquell moment l’home va poder treballar sempre amb ajuda de l’àngel.
LA BICICLETA MÀGICA
Hi havia una vegada un nen que es deia Martí. Era alt, tenia 10 anys, tenia els ulls marrons i el pel ros.Vivia en un poble gran al costat de una ciutat. Vivia amb la seva mare i el seu pare.
Un dia va anar a comprar una bicicleta amb la seva mare. La mare es deia Marina. Era alta, tenia el cabell llarg i castany i els ulls verds.
La bicicleta era gran, de molts colors i amb el seient molt còmode.
El nen quan va arribar a casa va provar la bicicleta. Va sortir al carrer i va anar cap a la plaça. Abans d’arribar hi havia una pujada i de sobte el Martí va notar que la bicicleta pujava la pendent sola sense pedalar. El Martí es va quedar sorprès.
En arribar a la plaça, el Martí va pensar que amb aquella bicicleta podia anar on voldria: pujar les muntanyes més altes del món, passejar per pobles i ciutats…
I així que cada dia anava a passejar pel poble amb la bicicleta màgica.
FI
PROTESTA AL GARAIG
Vet aquí una vegada ,en un garatge públic , els cotxes cada nit es trobaven per protestar de les coses que els feien els humans. Ara mateix començava una assemblea:
-El meu amo em tracta de qualsevol manera. Fuma dintre meu , cosa que hauria de estar prohibit i, a més a dintre dels cotxes, molta gent, quan el cotxe esta brut o fa pudor no hi posen cap ambientador – va dir el Peugeot.
– De vegades el meu amo fa patir el meu motor, no canvia de marxa i em costa molt accelera -va dir el Mercedes set places.
-Ara li toca parlar al cotxe vell -va dir el Ferrari.
-Com que sóc vell el meu amo ja no m’arregla . Com que costa molts diners arreglar-nos, ens venen i no ens agrada!
-Quan anem per la carretera el meu amo supera el límit de velocitat. he sabut que n’hi ha que van a 300 quilòmetres per hora i després hi ha accidents a la carretera – va dir el Ferrari de 1000 cavalls.
-El meu amo no vigila de no ratllar-me i de xocar . Hi ha altres amos que vigilen, però no n’hi ha masses. Hi ha molta gent que a l’obrir la porta del cotxe xoca amb la paret i això es com si ens pessiguessin i això no ens agrada!
-No sé de que us queixeu, a nosaltres ens tracten genial, jo vaig sempre net, sense cap ratlla i em porten a les exposicions- va dir el cotxe antic.
-És clar perquè vosaltres sou relíquies, tothom us admira . De nosaltres n’hi ha molts, però no som gaire admirats!- va dir el cotxe nou de gasoil.
Es va sentir la porta d’entrada i els cotxes es van quedar quiets com estàtues. L’amo del garaig i propietari d’un dels cotxes va veure que els cotxes estaven desordenats i va deduir que els cotxes intentaven protestar per les coses dolentes que els feien la gent.
L’amo del garaig ho va dir a tothom i els cotxes van ser mès respectats a partir d’ aquella nit.
Joel 5è
L’ ASPIRADORA MÀGICA
Vet aquí una vegada hi havia una dona una mica pobra.
La dona es deia Lluïsa, tenia 60 anys .Tenia el cabell negre, els ulls marrons i era de pell era morena. Vivia en una casa molt vella, sola en un poble molt petit i es dedicava a netejar cases ja que no la volien en cap treball.
UN dia mentre estava aspirant el terra d’ una casa es van sentir uns sorolls i de repent l’aspiradora va deixar d’aspirar . La dona preocupada va haver de netejar el que quedava amb l’escombra.
A l’arriba a casa la dona va agafar els diners que tenia, la seva vella bicicleta gris i va marxar al poble del costat que estava a 5 minuts a comprar unaaspiradora.
A l’arribar a la tenda va buscar l’aspiradora més barata que hi hagués. LI van donar una aspiradora una mica gran, blanca amb ratlles negres i dos estrelles al mig que valia 20 euros. La va comprar i va marxar a casa.
Al dia següent va anar a netejar a una casa força gran que hi havia a la vora de la seva. Va agafar l’aspiradora i les altres eines i va marxar a treballar .Quan va arribar va deixar totes les eines al menjador i només es va emportar l’aspiradora.
La va endollar ,però abans de començar a netejar ,va anar a buscar el seu bolso a l’entrada per agafar l’ampolla d’aigua que portava. Quan va tornar al menjador aquest ja estava net . La senyora es va quedar molt sorpresa. La va agafar i la va portar al lavabo, la va endollar i des de la porta la va mirar. De repent l’aspiradora es va engegar i va començar a netejar tot el lavabo. La Lluïsa es va posar molt contenta ja que als 5 minuts havia netejat tota la casa.
Tota la gent del poble volia que netegés la seva casa i així la Lluïsa, es va fer més rica i va poder viure millor!!!
Ainhoa 6è
LA RUT I L’ AINOA
Hi havia una vegada dues cosines que es deien Rut i Ainoa . La Rut tenia 3 anys, era baixeta, tenia el pèl curt i ros i els ulls blaus. L’Ainoa tenia 9 anys, també era baixeta, tenia el pèl llarg i negre i els ulls marrons. Estaven de vacances a casa de l’àvia a Balaguer.
Cada estiu anaven a passar les vacances a casa de la seva àvia.
Una nit, van pensar de montar una tenda de campanya al jardí. Despres de montar la tenda de campanya, quan estavem dormint, va aparèixer un gos que parlava .
Els va esplicar que ell coneixia un lloc molt bonic amb moltes flors.
La Rut i l’Ainoa el van seguir. Quan van arribar van veure molts nens i molts llacs.
Després de jugar tota la nit i de conéixer molts nens van descansar. Els nens tenien la seva edat.
Els nens al matí van marxar cap a casa seva perquè havien d’anar a l’escola.
L’escola estava envoltada de flors.
En aquell planeta només hi havia nens.
Quan van marxar tots els nens, la Rut i l’Ainoa van continuar jugant elles dos soles.
Quan es van cansar de jugar i es van adonar que tot havia sigut un somni. Les dues havien somiat el mateix .
Les dues nenes van desmontar la tenda, la van deixar al garaig ,i després d’ esmorzar ,li expliquen el seu somni a la seva àvia .
Ainoa 4art
GRESCA A L’ ARMARI
Hi havia una vegada una família que vivia en una casa molt gran .Estava formada pel pare, la mare, el fill i la filla. Cada dia quan el pare i la mare treballaven, i els fills anaven a l’escola les peces de roba es trobaven en un armari. Es trobaven les jaquetes, les camisetes, els mitjons, els pantalons, les calces, els calçotets i les faldilles.
Primer van parlar les jaquetes:
-Nosaltres som molt poques i a vegades ens avorrim.
Desprès van parlar les camisetes:
-Nosaltres no ens agraden els dibuixos i sempre estem suades.
Més tard van parlar els mitjons:
-Nosaltres sempre fem mala olor per culpa de les sabates.
Al cap de una estona van parlar els pantalons:
-Nosaltres treballem molts dies seguits sort que després descansem.
Al cap de cinc minuts les calces i els calçotets:
-Nosaltres ens embrutem molt i fem una mica de pudor.
Quan anaven a parlar les faldilles van arribar la mare, el pare i el fills.
La mare es va anar a canviar la roba, va veure totes les peces de roba en un sol armari.
La mare, el pare i els dos fills van ordenar-ho tot al seu lloc.
La mare, el pare i els dos fills van marxar i les peces de roba es van tornar a reunir però van deixar a una a gorra per vigilar si venia algú de la família.
Ainoa 4art
ELS ANIMALS I EL LLADRE
Vet aquí una vegada en una masia de França hi vivia un gat que es deia Barbudet perquè sota de la seva cara li baixava el pèl de manera que semblava una barba .
També hi vivia un gos que es deia Paco i era molt maldestre.
Els seus amos els tractaven molt malament, només els donaven menjar cada tres dies i estaven sempre molt cansats perquè només els deixaven dormir 3 hores al dia i els feien treballar gairebé durant tot el dia i mai els deixaven jugar.
Ningú ho hauria dit però el gat i el gos eren amics. Com que feia molt temps que es coneixien es van fer amics. Al gat no li agradava la carn i al gos no li agradava fer de pastor, que era normal perquè ell no era de raça pastor, ell era un dàlmata.
Un dia, tips de que els tractessin tant malament, van decidir marxar de casa. Ho van fer quan tothom dormia, es van escapar per la finestra.
Els animals no havien sortit mai de la masia perquè els amos no els treien a passejar.
Després de caminar durant 24 hores van arribar a un poble . En aquell poble hi havia molts comerciants, aquell poble més bé era una ciutat petita.
Mentres voltaven pel poble un comerciant va atreure els dos animals amb un grapat de pinso i un tros de peix. Quan el Paco i el Barbudet van arribar al costat de l’home, el comerciant els va tancar a tots dos al maleter del seu cotxe.
El comerciant s’emportà en Paco i Barbudet a la seva gran mansió. El comerciant els va tancar en un gàbia i va deixar la gàbia en una cambra fosca i molt lletja.Aquest els tractava encara pitjor que els seus anteriors amos, perquè no els donava ni aigua ni menjar durant la setmana . Els pobres animalets van aguantar sense morir-se de set o de gana.
Durant aquells dies, el lladre els feia treballar amb altres gats, gossos i altres animals que havia atrapat.
A l’hora d’anar a dormir es van trobar a una gallina que es deia Po.
Tots tres van estar pensant una estona com escapar d’allà i de seguida es van fer amics. Van provar d’escapar per la finestra però la finestra era massa alta, així que es van pujar un a damunt de l’altre i van escapar, tornaven a estar sols.
Un dia un home i la seva dona, en Joan i Dove, els dos eren molt simpatics amb els animals així que van mirar els tres animals mig morts i se`ls van emportar a casa seva./
Aquests si que els tractaven bé, els deixaven jugar, dormien 9 hores, menjaven dos cops al dia, els treien a passejar cada dia i els portaven al veterinari quan calia .
A partir d’aquell dia van viure feliços per sempre més, i mai més van tenir un amo que els tractes tant malament.
Joel 5è
EL PINTOR I EL PINZELL MÀGIC
Hi havia una vegada un noi que es deia Joan tenic 23 anys i venia d’una familia de pintors.Li agradava pintar però pintava molt , molt malament.
Un dia , el pare li va regalar un pinzeì i li va dir que era del seu padrí que el guardés molt bé però no li va dir el perquè.
Ei Joan va fer la primera pinzellada i va sentir una veu que deia:
-Vigila,tinc massa pintura !!
El pinzell havia parlat .El pinzell va explicar que el seu avi el feia pintar. En Joan li va dir:
-Em podries ensenyar a pintar? Vull ser tan bon pintor com el meu pare .
Al cap d”uns dies el pinzell ja li havia ensenyat unes quantes tècniques. I amb el temps es va convertir en un dels millors pintors.
Guifrè 5è
L’ ALUMNE I EL LLAPIS MÀGIC
Hi havia una vegada un alumne que es deia Joan . Sempre feia molta punta al llapis .Els mestres no donaven l’ abast .El mestre li va donar un altre llapis però el que no sabia el nen, ni tampoc el mestre , era que el llapis era màgic .
Un dia estava treballant i va anar al lavabo . Quan va tornar,a la taula on estava treballant, va veure que els exercicis que estava fent, ja estaven fets. El nen sa quedat inpressionat .El nen va descobrir que era magic .
A partir d’ aquell dia el nen l’utilitva massa i el llapis es va adonar que el nen no aprenia res.
Al veure que el nen no s’ esforçava gens el llapis es va negar a fer-li la feina .Només l’ ajudava a les coses difícils .
El nen, a partir d’ aquell moment ,va començar a treballar .Un dia el llapis es va adonar de que el nen ja no el necessitava perquè ja era responsable.
Hug 3er
Comentaris