Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
Una nena de Fenicia
Hola!, em dic Ainoa,tinc 10anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el cabell castany. Sóc una nena simpàtica i amable. M’agrada ajudar a la meva família.
Visc amb el meu pare, la meva mare, els tiets i els avis en una ciutat a la costa del Mar Mediterrani.
Som una família de comerciants fenicis que venem objectes de metall, que el pare ha fet i ha comprat a altres petits comerciants dels pobles de l’ interior de Fenícia, i també fruita, que collim . Avui he d’ajudar al meu pare a carregar objectes de metall en un vaixell.
Ara, de bon matí, tota la família esmorzem fruita. Desprès el meu pare i jo anem a buscar objectes de metall com: escuts, ganivets, aixades…que tenim al magatzem, ho carreguem en un vaixell i vaixell i el vaixell s’ho emporta. A la tarda, me’n vaig amb la mare al mercat a vendre fruita mentre el pare carrega objectes de metall en un altre vaixell que salparà demà al matí cap a terres llunyanes.
Ens passem la tarda venen pomes, peres, cireres, mangranes…
Quan es fa fosc tornem cap a casa. Per sopar mengem peix i fruita.
Ara me’n vaig a dormir. Ha sigut un dia molt llarg!!!
Ainoa 4art
Faula : el talp i la guineu
En un bosc de muntanya hi vivia un talp gran i espavilat que cada dia sortia a buscar menjar
Un dia no gaire lluny del seu cau va aparèixer una guineu que se`l volia menjar amb patates. Era una guineu peluda , molt gran i ferotge que tenia molta gana.La guineu ,que era ràpida , va agafar el talp amb totes les seves forces
-Deix’am!!!si no em deixes no serem amics ni tindràs menjar per menjar .
-Per què ? No vull, jo sóc una guineu gran i peluda. Un amic com un talp petit que viu sota terra , per què l’ he de perdonar ?
-Perquè si som amics t’ajudaré sempre .
La guineu el va deixar anar encara que no havia cregut res de lo que havia dit el talp .
El talp va marxar corrents i la guineu va continuar fent el que feia , buscar menjar.
De sobte una trampa agafa la guineu i cau en un forat.El talp va sentir-la gemegar . Hi va anar a ajudar-la.El talp va fer un forat en forma de túnel i la va salvar .
La guineu li va demanar perdó al talp pel que li havia dit i llavors van ser amics.
Hug 3er
Mi juguete: el mono rosa
Un juguete que recuerdo con más cariño de mi infancia es un peluche de un mono rosa que me regaló mi ex mejor amiga antes de irse a vivir a Polonia: El mono es un peluche rosa. Tiene las pupilas negras y florecitas verdes amarillosas al lado de las pupilas. En la barriga tiene un corazón rojo con letras blancas donde hay escrito “I love you”-“te quiero”.
Me gusta mucho este juguete ya que siempre que lo miro me recordaba a ella, a la Suzanna. Siempre jugaba con él. Actualmente lo tengo en mi estanteria y no lo pienso mover de allí…
Ainhoa Ruiz.
UN DIA AL PALEOLITIC
Hola!Em dic Ainoa, tinc 10 anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el pèl castany. Visc en una tribu amb la meva familia: la meva mare, el meu pare, els meus tiets, els avis; els meus 4 germans grans i els meus cosins.
Avui quan ha sortit el sol m’he despertat i he esmorzat una mica de fruita que va sobrar ahir. Hem esmorzar amb els pares i els 4 germans.
Al cap d’una estona he anat a recol·lectar fruita amb la meva mare. Anem a recol·lectar fruita als arbres que hi ha a l’altra banda del riu. Travessem el riu per les pedres que hi ha al mig. La fruita la portem en un cistell fins la cabana. A l’hora de dinar menjarem carn de cérvol que el pare ha caçat. El pare ha encès el foc rascant dos pedres, ha tallat la carn i l’ha rostit i la mare l’ha repartit entre tots. Estava molt bona!!!
Desprès de dinar descansem una mica i cara a la nit vaig a ajudar a la mare a fer el sopar. Una mica més tard quan ja es fosc, sopem. Per sopar hi ha carn i fruita.
A l’acabar de sopar he pintat a la paret d’una cova que hi ha al costat del campament. He dibuixat un parell de cérvols.
Quan la mare m`ha cridat he ant cap a la cabana i ara estic a punt de adormir-me.Demà serà un altre dia !!
Ainoa 4art
Un dia al paleolític
Hola,em dic Guifré.Tinc 10 anys.Tinc el cabell d castany i sóc molt alt.Visc en una cova a la vora d’un riu.En aquesta cova vivim tants com dits tinc a les mans.
Avui m’he aixecat a la vora del foc que ha cremat part de la nit.Al matí estava apagat . Fregant dues pedres l’he encès per escalfar-me.
Al passar l’estona,m’ha agafat gana i he anat a pescar però,quan era allí,he vist que gairebé no quedaven peixos.Tornat a la cova ho he explicat al pare.Llavors el pare m’ha demanat que l’acompanyés a caçar per poder menjar.
Em caçat molt poc perquè el pare m’ha explict que cada dia hi ha menys animals per caçar i aviat haurem de marxar a un altre lloc a viure. Només hem caçat un cérvol i un conill.
Un cop a la cova,la mare ha despellat el conill i el cérvol i el pare ha rostit la carn del cérvol al foc.El conill l’ha guardat per un altre moment .
Després de menjar-nos el cérvol entre tots, la mare i jo hem anat a recollir fruits per sopar . Hem trobat unes cuantes móres i unes cireres. Poca cosa !
Mentre el sol s’estava ponet he observat , que allí on tirem les restes de la fruita que ens mengem, comença a créixer un arbre , que també té fruits . He tingut una idea….,però ara me’n vaig a dormir ,demà ja us ho explicaré.
Guifré 5è
El nou esportiu
8 anys
Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.
Joel
Un dia a la prehistòria
Em dic Joel, tinc 10 anys, vesteixo amb pell de guineu. Gairebé sempre estic content, sobretot quan vaig a pescar. Tinc els ulls blaus, el cap gros i el nas petit. Visc en una tribu a la vora del riu, amb el bosc al costat, hi ha unes 30 cabanes. Visc amb els meus pares, amb els meus 5 germans, els meus tiets i amb els meus cosins.
Cada matí vaig amb la meva mare al bosc a recollir pomes, móres i castanyes i després vaig anar amb el meu cosí i amb el meu pare a pescar .
Vam pescar bastants peixos, els vam pescar amb un pal afilat. Després de pescar, jo i el meu cosí ens banyem al riu. Tot seguit ajudo a la meva mare a fer carn de cérvol per sopar.
Abans d’anar a dormir ajudo al meu pare a afilar els ganivets.
Finalment me’n vaig a dormir.
Joel
Celebrem Sant Jordi !!
El passat 23 d’ abril vam celebrar la diada de Sant Jordi !! Al matí vam anar a la parada de roses i llibres que fan l’ agrupació de dones del poble al davant de l’ hostal Roma .
Per la tarda vam pujar a l’ Ajuntament a recollir els premis de poesia, dibuix i text que organitza cada any per Sant Jordi l’ Ajuntament .
Comentaris