Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
En Juan
Hi havia una vegada un senyor que es deia Juan,Era alt i prim i tenia 43 anys . Era una persona molt tranquil·la i no sènfadava ni cridava mai. vivia en un poblet de plana.Vivia amb la Marta la seva dona que tenia 40 anys. Tenien un fill que es deia Joel. Travallaba en una fabrica de pinso en Joan portava el blat amb el tractor lambohrgini fins a la fabrica de blat .Peró una nit un lladre es va colar a la fabrica de pinso per la finestra va agafar les claus que estaven pengades i va obrir la porta, va agafar el camio que avia robat feia dos mesos i va agafar tot el camio de pinso .
L’endema en Juan i en Joel cuan van obrir la porta i van veure que no i avia pinso. Tot estaava tirat pel terra, les eines…Ban veure rastre de les rodes del camio i les van seguir. Ivan trovar un magatzem van trucar i va sortir un home duns 40 anys.
Li van preguntar si ell els avia robat. Ell va dir que si pero que no els i tornaria .En Joel va trucar a la polcie.
el llade conque no volia anar a la presor els va tornar tot el pinso que avia rovat.
Hug e3
La fàbrica .
Vet aquí en la ciutat de Barcelona, hi vivia una noia que es deia Laura i tenia 25 anys.
Era alta, tenia el cabell ros i els ulls marrons. Era amable divertida i no li agradava gens la contaminació.Treballava en una fàbrica de sucs ecològics a les afores de la ciutat .
Vivia sola en un pis petit al centre de la ciutat.
Un dia com un altre va anar a treballar, però va notar que la fàbrica olorava una mica estrany, ella ho va ignorar però al cap d’uns dies l’olor es va anar fent més insuportable fins que un dia, la Laura va anar al despatx del director a preguntar d’on venia aquella pudor.
A l’arribar al despatx abans de picar a la porta, va sentir al director i al subdirector parlant:
-Què podem fer dels residus i els productes tòxics del suc, que cada vegada la pudor és més intensa?-Va dir preocupat el director.
-Només tenim una opció ho hem da llançar al fons del mar per molt que contamini.-Va dir el subdirector.
-Doncs anem-hi ara mateix.- Va dir el director.
La Laura, immediatament va anar a buscar la seva bicicleta i quan van sortir els va seguir fins a la platja, llavors els va seguir fins al port i es va amagar a la barca d’aquella gent. Quan van estar lluny de la costa , els dos homes van agafar el barril on hi havia tots els residus. La noia els va gravar i va pujar el vídeo a les reds socials amb un missatge que deia “Compartiu aquest vídeo”. Al cap d’una estona van arribar policies.
Els van detenir per contaminar el mar amb productes tòxics. Els van posar a la presó durant tres anys i van nombrar a la Laura directora de la fabrica de sucs ecològics.
Ainhoa Ruiz
Aventura a Egipte
Vet aquí una vegada en una casa molt rica a Barcelona, hi vivia un avi. Es deia Francesc , tenia 58 anys, era prim , tenia el cabell negre amb tons grisos i els ulls verds. Era força alegre, col.leccionava tots els cotxes que havia tingut perquè li portaven records del passat.Era el propietari d’ Apple i Iphone. Havia d’inpeccionar les fàbriques de tecnologia i les botigues on venien: els ¡pad, els ¡mac i els ¡phone.
També li agradava passejar per la platja.
Com que la seva dona viatjava molt, no la veia gaire. Gairebé cada dia venia a visitar-lo el seu nét de deu anys. que es deia Pau.
Un dia el va venir a visitar i li va dir:
-Hola padrí, padrí!
-Hola Pau!-el va saludar el Francesc amb una forta abraçada.
-He tingut una idea per a un viatge ja que em vas dir que volies aventures!-va dir- li entusiasmat, el Pau.
-I a on vols anar?-va preguntar-li el Francesc.
-A Egipte!
-Què no hi ha mòmies!-va dir El Francesc.
-Si , però són mortes i seria molt estrany que es despertin.
-D’acord ara trucaré a l’àvia.- va dir el Francesc
Va trucar-la amb el seu ¡phone 7 plus. L’àvia d’en Pau era una dona de 60 anys, amb el cabell marró, era sempre molt previsora . Es deia Eustakia.
-Hola Eustakia!
-Hola Francesc!
-Et sembla bé un viatge a Egipte?-preguntà l’avi.
-És clar però quan ?, jo estic anant cap a Barcelona, d’aquí a 2 hores seré aquí i m’ho explicaràs millor. Adéu!- diu l’àvia
-Adéu!!!!
L’àvia a dos quarts de vuit i mentre feia el sopar, li van dir al seu criat…(Continuarà) SOLO EN CINES
L’ apicultor i el lladre de mel
En un petit poblet dels Pirineus vivia un apicultor que es deia Pere.Era baixet i prim.Tenia els ulls blaus i els cabells castanys. Tenia trenta tres anys.
Com cada primavera el Pere va va anar a deixar les seves abelles al bosc que hi havia prop del riu.
Aquella zona era perfecta perquè hi havia moltes flors i les seves abelles feien la millor mel de la comarca.
Els dies van anar passant .En Pere estava convençut que aquell any avia sigut mol bo i que recol·lectaria molta mel.
Va arribar el dia de començar a recollir la mel i de bon matí l’ avi va cap al bosc.Quan va ser allí va veure tots els ruscos tombats.El Pere va córrer a veure que havia passat.Quin desastre!!!!!
No li havia passat mai.Moltes abelles havien mort i s’ havien endut la mel.
Aleshores va veure una petjada que semblava d’os.No hi havia dubte.Les petjades eren d’ un os que s’ havia menjat la seva mel.
Mentre el Pere recollia el rusc l’ os va aparèixer del no res.Per sort en Pere tenia tots els estris carregats al cotxe i l’os,en veure que no hi havia mel va marxar.
El Pere va decidir buscar un altre lloc per les seves abelles.Tot i no tindre gaire mel tothom li deia que era la millor que havien provat.
GUIFRÉ
L’ àvia i el gos
En una casa d’un poble molt petit hi vivia una àvia que es deia Maria. La Maria tenia 70 anys, tenia el cabell ros i els ulls marrons, era baixata però molt forta. Cada dia al matí sortia a passejar sola i saludava als veïns que trobava. Quan acabava de passejar anava a comprar. Desprès de comprar anava cap a casa.
Un dia anant cap a casa es va trobar un gos . L’àvia va passar del gos i va continuar el seu camí fins a casa . El gos la va seguir . El gos es va colar a casa de l’àvia i es va amagar sota el llit i allà es va quedar.
L’àvia al dia següent quan es va despertar va veure el gos dormint als peus del llit. El gos era petit ,tenia el pèl marró i negre i era molt pelut. L’àvia va treure el gos al carrer. Com cada matí després d’esmorzar va sortir a passejar. Saludava tots els veins que veia.
Aquell dia hi havia mercat. El gos mentre que l’àvia era al mercat, va entrar a casa una altra vegada i es va tornar a amagar sota el llit. L’àvia després d’anar al mercat va anar cap a casa. El gos va sortir de sota el llit i l’àvia quan va veure el gos el va fer fora.
Cada dia el gos l ‘acompanyava a passejar. L’àvia com que quan anava a passejar tenia companyia es va quedar el gos. Quan el gos es va fer vell l’àvia el va estimar fins que es va morir.
AINOA 4art
FI
Un avi i el seu gos
Hi havia una vegada un avi que vivia a un poble que es deia Cubells. L’ avi es deia John, tenia 64 anys, era baixet i tenia el cabell de color negre. Vivia amb els seus dos fills ja que la dona se li va morir. Els seus fills tenien 28 anys i eren bessons. Tenia un gos que es deia Chop.
Un dia es va aixecar de bon mati i va sortir a buscar treball. Va veure una tenda de l’ APPLE i hi va entrar, va preguntar si podia treballar allà però li van dir que era massa vell. Després va tornar a la casa i va mirar el diari, va veure que es venia un cotxe de l’ any 1984, era un Lamborghini Countach.En John volia comprar-lo, però com que no tenia treball i tampoc tants diners no ho podia fer . Va recordar que ell tenia un cotxe espatllat molt vell, li va fer fotos i va enviar-los a un mercat de cotxes clàssics .
En John va preguntar quant li pagarien pel cotxe. El comprador va dir que si funcionava 30.000$ i si no funcionava 5.000$ , llavors en John va dir que no funcionava.
L’ endemà en John va trucar a una grua que va arribar després de 30 minuts i va portar el cotxe vell a la tenda de cotxes clàssics. Va tornar a casa amb els 5.000$ i va tornar a mirar el diari .En Jhon es va sorprendre al veure una oferta de treball en una botiga de Samsung . L’ endemà hi va anar i el van contractar : en John es estar a la caixa. Després de treballar un mes li van donar a en John 5.000$, es va comprar el Lamborghini Countach i va anar a Salou a la platja amb els seus dos fills.
Al tornar a casa es va ficar al llit i va descansar . L’avi va continuar treballant a SAMSUNG i de tant treballar a aquella botiga es va fer el propietari . Al cap de 10 anys el John tenia una col·leció de cotxes i el seu gos Chop va morir perquè ell també era molt vell. . FI
ADELIN BORZA SEBASTIAN 4T
L’ avi es perd
Hi havia una vegada un avi que es deia Pep.Era un senyor baixet i prim i amb el cabells blancs i en forma d’ escarola.Era tranquil i sempre caminava a poc a poc.Vivia a Miravall un poble de muntanya amb la seva dona.
Un dia va venir a visitar-los el seu net Joel. En Joel tenia deu anys i era alt i rialler.Li agradava el camp i la muntanya perquè vivia en una ciutat.
Aquell dia l’ avi li va dir si el volia acompanyar al bosc.Al Joel li va encantar la idea.
L’endemà l’ avi va preparar els estris i van marxar cap al bosc. Quan van ser allà , li va ensenyar al nen un lloc on hi havia molts bolets.El Joel va començar a emplenar els cistells sense parar.Quan van tenir els cistells plens,van voler tornar a casa però es van adonar que s’ havien perdut .
Per sort, el Joel sempre portava una brúixola que li havia regalat el seu pare. L’ avi quan va veure la brúixola li va dir que estaven salvats. Van seguir en direcció nord i després de caminar una llarga estona , van veure el poble. Quan li van explicar la explicar la història a l’àvia no s’ho podia creure.
Gràcies a en Joel havien pogut tornar . L’àvia els va preparar un arròs amb bolets mentre l’ avi i el Joel parlaven de la pròxima aventura junts .
GUIFRÉ
Comentaris