Vet aquí una vegada, a la ciutat de Tarragona, hi vivia un pescador de 29 anys, que es deia Joan. Vivia en una casa a la vora d’un mirador, que es podien veure les illes Balears, la casa era gran, però calia reformar-la , ell era alegre i optimista amb tot. El seu somni era trobar la balena negra, en Joan es va passar dos anys buscant-la però no la va trobar. A en Joan li agradava passejar pel mirador del mar. Treballava de pescador al port de Tarragona, el seu vaixell es deia”El diamant vermell”. Treballava de 6 del matí a 3 de la tarda.
Un dia va anar a pescar, pescava amb un company seu, que es deia Oriol. Tenia el pel castany i era molt graciós , però quan veia que li costava alguna cosa es tirava enrere però en Joan l’animava i ho aconseguia.
Aquell matí van sortir més aviat del previst perquè així podrien pescar més peixos, van sortir a les 5 del matí, van pescar lluç, rap,sardines i crancs, però res interesant.
Quan ja començava a clarejar, l’Oriol va tirar la red al mar, i va agafar un peix, però, l’Oriol no podia pujar la red:
-No puc pujar-la!
– D’acord, vaig a posar-me l’equip de busejar, per veure que es.-Va afirmar el Joan
-Vale , però vigila . i diu l’Oriol.
En Joan es va tirar a l’aigua, i va veure a la red molts peixos a dintre. En Joan va sortir a fora i li va dir a l’Oriol que tregues la red. Hi havia “La gran canya de pesca”, era realment una grua que podia agafaer un munt de peixos alhora amb una red. Van posar la red a dintre de la seva i es van emportar els peixos al port, van guanyar molt diners, amb els que havien pescar, en Joan es canviar el cotxe per un Corvette Stingray i l’Oriol es va comprar un yate de luxe per a l’estiu.
Encara que aquesta pesca els havia sortit molt bé, en Joan encara tenia un somni: trobar la balena negra. Hi havia llegendes que deien que per atreure a la balena es necessitava formatge de bola. Així que va anar al supermercat a comprar formatge de bola abans que tanquesin. Va tornar a casa , va sopar, i abans de anar-se’n a dormir es va llegir el llibre de Moby Dick per trobar algunes tecniques per trobar a la balena.
L’endemà al matí li ho va explicar tot a l’Oriol. Van agafar el formatge de bola i van anar al mar. Quan ja eren a alta mar, van agafar la canya i hi va posar el formatge al ham. En un tres i no res, l’aigua començava a tremolar i de l’aigua va sortir la balena negra, parlava i tot, i va dir:
-Hola qui sou? He olorat el formatge, mel podeu donar?
-Jo em dic Joan i ell es l’Oriol, si vols et pots menjar el formatge.-Li diu el Joan.
-Es clar que sí!-Els hi agraeix la balena.
-Adeu, jo he de tornar a buscar menjar.-Els acomiada la balena.
En Joan i l’Oriol, van tornar feliços a Tarragona, tot i no haver pescat res, havien fet una cosa: parlar amb una balena. No ho van explicar a ningú, perquè no s’ho haurien cregut.