L’ oreneta i l’ escarabat

Vet aquí una vegada a Animalasia, la ciutat dels animals hi vivia una oreneta molt petita. Anava a l’ escola, tenia les potes blanques i les plomes negres. Era molt alegre i astuta .Vivia en una casa al centre de la ciutat amb els seus pares i el seu germà . la casa era gran , molt bonica i còmoda.
El seu somni era convertir-se en pilot d’ avió .
El seu millor amic era un escarabat, que anava amb ella a l’escola.
Un dia a l’escola, l’escarabat va dir a l’oreneta:
-Jo vull ser copilot!
-Quina sort perquè jo vull ser pilot.-Va dir l’oreneta.
-Podríam pilotar un avió entre els dos?-Va suggerir l’escarabat.
L’escarabat era molt atrevit, tenia les potes curtes i era de color marró, tenia una closca negra molt dura. L’oreneta estava molt emocionada, així que li va dir:
-Noi, ens queden 3 anys per acabar l’escola i podrem fer-nos pilots d’avió!
L’escarabat hi va estar d’acord.
Al cap de tres anys, el pare de l’oreneta li va preguntar:
-Aviat hauràs d’anar a la universitat, que voldràs estudiar?
-Vull estudiar per a convertir-me en pilot d’avió!-Va dir l’oreneta.
– I el meu amic escarabat vol ser copilot .-Va afegir.
-Molt bé estic orgullós de que t’hagis decidit.-Li va dir el seu pare.
Es van preparar per anar a l’aeroport:
-Preparat?-Va dir l’oreneta.
-Més que mai .-Va respondre l’escarabat.
Van marxar amb amb l’autocar cap a l’aeroport. Van aprovar l’examen escrit i els van deixapracticar amb un avió. L’oreneta va engegar l’avió i es van enlairar. El profesor no els va dir el temps que faria. El profesor va intentar comunicar amb l’oreneta i l’escarabat, però la tempesta els havia atrapat:
-Quin vent, em costa una mica pilotar l’avió .-Va dir l’oreneta.
-No deu ser gran cosa.- Va dir sense preocupacions l’escarabat.
Va començar a ploure molt molt fort i l’oreneta estava pendent de controlar l’avió. Hi havia una muntanya al davant , però amb una difícil maniobra, entre els dos van girar el volant i van evitar la muntanya. Hi havia aeroport a prop d’allà , i van anare a allà. Accavaben de salvar les vicdes de 100 animals que anaven a l’avió. Van viure feliços per sempre més.

El llenyataire i l’ ós dels Pirineus

Fa molt de temps hi havia un llenyataire que es deia Joan .Tenia 45 anys, era alt i prim.Tenia el cabell llarg iros i els ulls verds .
Vivia a la muntanya en un poblet.Vivia sol com un mussol, suposant que els mussols viuen sols.
El Joan acostumava a anar al bosc cada mati a tallar llenya per vendre-la i per fer foc i estar calent. Un dia tallant un arbre, va veure un ós estany .Era de color gris i molt gran. Tenia 2 petits ossets.
Aquell moment per a ell va ser impressionant. Es va quedar quiet com una estàtua.
Els volia fer una foto per l’ instagram però no li va donar temps a treure el Samsung Galaxy a temps.
Els animals van marxar i en Joan es va posar trist.
Al dia següent va veure els tres ossos mig morts. En Joan els va portar al veterinari amb el seu Suzuki Vitara 4×4.
Pel camí un dels petits va obrir un ull que era de color blau marí. El veterinari li va dir que es podrien curar ,que només tenien mal a la pota i que no podien caminar bé del tot.En Joan es va animar molt . El veterinari els va ficar unes benes. Ara calia saber com ho farien per retornar els tres ossos al bosc…..

Plantem tomaqueres.

Com ho fem ? Vet aquí les instruccions :
EINES I PLANTES:
-Aixada
-Plantador
-Aixadeta
-Galleda
-Rasclet
-Planta de tomàquets

PROCEDIMENT:
1-Traiem les males herbes i estenem la lona amb forats.
2-Fem talls a la lona a una distancia d’ uns 40 cm amb les tisores .
4-Amb el plantador fem els forats a la terra.
3-Posem les plantes de tomaqueres als forats i premem els costats de la planta perquè es subjectin millor.
4-Després, reguem les plantes.


Corpus 1640 . Revolta dels Segadors

Avui, Corpus 31 de maig de 2018 fa 378 anys de la Revolta dels Segadors contra les tropes de Felip IV . Aprofitant que els alumnes de 6è han llegit el còmic passem a fer-ne un petit resum.

TÍTOL:La Revolta De Els Segadors (Corpus 1640)
AUTOR: Oriol Garcia i Quera.56 pàgines

T’ha agradat el llibre? Algunes coses si algunes no tant.
Quins personatges surten? Els segadors, el virrei , ,Felip IV i altres monarques.
Què els hi passa? En l’ época de la lluita contra França durant el regnat de Felip IV els pagesos catalans estan farts del virrei perquè envia soldats a les cases o a les granges i els soldats agafen el menjar per alimentar-se .
Va haver-hi un moment que es van cansar i van decidir fer una revolta contra ells. Van estar anys i anys revoltant-se .Va morir molta gent , van perseguir al virrei i els ministres per tot arreu i al cap de molts anys lluitant….

On els passa? A Catalunya (Barcelona i Girona bàsicament).
Quins anys els passa? Al Corpus del 1640.
Com acaba l’historia? Al final, van aconseguir matar al virrei i aconseguir que no els prenguessin el menjar.
Quines coses has aprés després de llegir el còmic “La revolta dels Segadors?
Que en aquella època per a molts,sobreviure era gairebé impossible.

Valora’l de 1 al 10. Raona la teva resposta.
Un 7 per que no m’agraden les històries on mor gent.També m’ he assabentat de fets ocorreguts a Catalunya durant l’ Edat Moderna

Ainhoa Ruiz

Hem plantat tomaqueres

El divendres vam plantar tomàquets de penjar . Les tomàquets de penjar són petites, però una d’ elles és capaç de sucar un parell de llesques de pa .
Teniem ja parat la lona per evitar que surtin herbes . Vam fer uns forats a la lona al lloc on havíem de posar la tomaquera i vam començar a plantar .
El Guifré era l’ encarregat de fer els forats i tots els altres alumnes van plantar les seves tomaqueres.
Fins i tot els alumnes de la classe dels petits vam venir i , també ells, van plantar la seva tomaquera . Finalment les vam regar.
Ara, a esperar que faci bon temps i facin força tomàquets .

Bulling, no !

Aprofitant làmines de la Fundació Barça sobre el bulling , hem treballant aquesta lacra a l’ escola des dels més petits ,als més grans .
A partir de les làmines hem llegit què és el bulling.
Alguns alumnes pensaven que algunes de les accions , que ells poden considerar “normasl”, com insultar els companys , no estaven dins d’ aquesta categoria…
Han quedat convençuts i conscients que és quelcom que cal treure de l’ escola , el primer pas per treure-la de la societat .
L’ escola no treballa sola, cal també des de cada casa i des de l’àmbit local i nacional insistir-hi més.
Una vegada concients del problema, cada alumne ha dibuixat en mig foli una acció que han cregut que era bulling….A l’ altra mitja part del full cadascú ha dibuixat el que cal perquè ningú sigui objecte d’ aquest .
Finalment hem penjat els dibuixos al tauló d’ entrada de l’ escola .


Tarraco , any 200

Hem dic Martina. Tinc 10 anys. Tinc el cabell ros, els ulls verds i la cara rodona. El meu pare, la meva mare i jo som plebeus .
Visc al segon pis d’ una ínsula – bloc de pisos a les ciutats de l’ Imperi Romà-que hi ha al costat de les termes, a Tarraco. El meu pare és forner i la meva mare l’ajuda.
Cada matí em desperto, esmorzo amb el meu pare i la meva mare. Mengem pa amb oli i formatge i el pare beu vi. Després d’esmorzar tots anem al taller del pare. Quan arribem ajudem al pare a fer pa.
Mentre que el pa es fa la meva mare neteja l’obrador i jo l’ajudo. Quan el pa ja està fet hem dona el pa que he d’anar a repartir a les cases dels rics. Quan reparteixo el pa passo per sota l’aqüeducte, que es una mena de pont per on passa aigua que arriba a la ciutat.
Després vaig cap a l’obrador a buscar el pare i la mare que estan acabant de fer el pa. Quan arribo la mare, el pare i jo anem cap a casa , a dinar. Quan arriba la mare prepara el dinar. Jo paro la taula i dinem:sopa i carn.
Després tornem cap al forn. Encara ens ha quedat pa . El pare m’envia a repartir pa pel barri : a cal ferrer, cal carnisser, a una ínsula propera a la nostra casa…
Quan anava a cal carnisser vaig relliscar i em va caure el pa. Vaig plegar el pa i continuo em meu camí.
Quan ja tornava cap al forn em vaig trobar amb una amiga i vam estar parlant. Al tornar al forn ja era de nit. El meu pare, la meva mare, i jo vam anar cap al nostre pis. Quan vam arribar la mare va preparar el sopar i jo vaig preparar la taula. Pel camí hem trobat els últims rics que venien de les termes .
Ens hem assegut a la taula força cansats i sopem: peix que ens ha portat el meu veí que es pescador i fruita que ens ha portat un client del forn que viu a les afores de la ciutat i té camps. Després de sopar hem anat a dormir.
El dia ha sigut molt llarg i molt cansat perquè m’he passat tot el dia repartint pa.

SOC FENICI (CAPITOL 2)

L’endemà al matí, el meu pare ens va dir que ens en aniriem a viure a Roma. Ens va explicar que allà hi havia termes per banyar-se , cases boniques i més botigues.
Hi vam anar amb el nostre vaixell. Ens vam emportar tot el que era nostre. A ‘l arribar ens vam instal.lar a la nostra nova casa. Després vam anar a dinar a un restaurant.
Després, ens vam anar a banyar a les termes, en dues piscines hi feia molta calor i a l’ultima hi feia molt fred. Ens va agradar molt el primer dia a Roma .Els meus pares no van canviar de feina : es continuaven dedicant al comerç de pedres precioses que ens portaven amics nostres de Fenicia . Algunes vegades, el pare, agafava el vaixell i tornava al nostre país a buscar més mercaderies.
Ens vam quedar a viure a Roma.

Joel

SOC ROMÀ

Em dic Joel, tinc 11 anys, tinc el cabell marró, m’agrada anar a jugar a la palestra i m’agrada també anar a les termes amb els meus amics. Visc en una domus amb el meus pares i amb el meu germà a la vora del fòrum, a Tarraco.
La nostra mare no treballa.
Ahir vam pujar amb el nostre criat Joan al carro i ens va portar a l’escola a jo i el meu germà, li vam dir adéu amb el cap. En Joan és plebeu , ens acompanyava a tot arreu perquè el meu pare és senador .
Vam entrar a l’ aula i ens vam seure al nostre lloc, el mestre ens va dir que hi havia un examen sorpresa de llengua.Jo no havia estudiat però la prova em va anar bé.
Quan vam acabar vam marxar de l’escola .A la sortida ens esperava en Joan amb el carro , ens va portar cap a casa i vam dinar.Vam fer els deures a l’habitació del meu germà.
Després vam anar cap a les termes amb el nostre pare. Primer jo i el meu germà vam anar a jugar a la palestra. Vam fer una cursa, jo vaig quedar segon. El pare mentrestant parlava amb en Pere, un altre senador.
Després vam entrar a les termes. Primer la piscina de suar i després a les altres dues per acabar ,finalment a la piscina exterior.
En acabar vam anar cap a sopar. Vam sopar sopa de galets i carn de xai. Després vam anar a dormir cansats.

Joel

LA NOIA I EL TORN

A la ciutat de Barcelona hi vivia una noia. Es deia Maria, tenia 37 anys, era alta, tenia el pel ros i els ulls marrons. Era amable i simpàtica. Treballava fent figures de ceràmica al seu taller. Li agradava molt. Vivia sola però tenia un gos i un gat.
Un dia quan va començar a treballar el torn no girava. Es va espantar ja que sense el torn la seva feina i els encàrrecs que tenia s’ haurien alentit. Va entrar a moltes botigues que li semblava que en podien tenir , però sempre obtenia una resposta semblant ;
-No aquí no tenim torns només tenim menjar i joguets-
Va passar tot el matí i tota la tarda buscant un torn . No en va trobar cap. Només en venien en els pobles del Pirineu que es dedicaven a fer-ne .
-No puc anar-hi jo sola, hi ha molts quilometres i no puc deixar el gat i el gos sols.
Va decidir anar-hi amb el gat i el gos. Va preparar la maleta i va posar el gat i el gos en un maletí i va marxar amb el seu cotxe cap a Estimariu. Al cap de tres hores va arribar i estava tot nevat.
-Que bonic!!!M’ancanta.-va dir la Maria.
Va trobar un avi que treisa la neu i li va preguntar on era el taller que fabricaven torns. L’avi li va indicar el camí per anar al taller. A l’arribar va obrir la porta i va entrar.
Hi havia un avi que estava fent un torn. L’avi va parar i va atendre a la Maria. La Maria li va explicar que feia figures de ceràmica i se li havia trencat el torn. L’avi li va ensenyar tots els torns i també li va dir que n’arreglava. La Maria va decidir comprar-se’n un.
Quan tornava cap al cotxe va veure una casa que es venia. La casa era de pedra i petita. Va pensar que es podia quedar a viure allà i que podria posar el taller al garaig. La va comprar, i va anar a Barcelona a agafar les seves coses. Es va quedar a viure a Estimariu.

Ainoa