Ainhoa Ruíz

Era el dia de la mona en un poble molt petit de Barcelona. El poblet es deia Seret i només tenia 300 habitants .Les cases eren velles però també s’ havien construït alguns xalets. Els carrers eren estrets . Els nens d’ un carrer estaven molt contents per sortir al pati de casa seva a buscar els ous de Pasqua. Quan van arribar les 4 de la tarda els nens van sortir a buscar els ous però no en van trobar cap. Van estar una estona buscant però res de res…semblava que aquell any no hi hauria ous.
Al veure que no en trobaven cap Van anar a veure al conillet de Pasqua a la seva casa i li van preguntar què li passava. El conillet era l’encarregat de fer i amagar els ous:
-És que he perdut la recepta de com fer els ous i és massa tard per fer-ne tants.-va dir el conillet trist.
-Tranquil nosaltres t’ajudarem…Ja sé! Podem fer un ou gegant i compartir-ho entre tots els nens. Nosaltres t’ajudarem-va dir un pare.
– Sí!!! Em sembla molt bona idea som-hi-va dir el coniller.
Van desfer xocolata que tenia el conill, la van posat dins d’un globus i van esperar a que s’assequés. Van treure el globus i ja tenien l’ ou de xocolata.
Tots els nens i les nenes van menjar l’ou gegant a casa del conill. Quan se’l van acabar van notar que s’havien quedat amb gana. Llavors el conillet va tenir una brillant idea:
-Aniré al supermercat del poble i compraré un ou “KINDER” per a cadascú.
Així va ser, el conillet va comprar un ou “KINDER” per a cada nena i nen i tots van estar contents…..

Ainhoa Ruíz