De Sòfocles a Espriu

Salvador Espriu va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farnés i va morir el 22 de febrer de 1985 a Barcelona. Va ser un escriptor català que va conrear la prosa (relats curts), el teatre i finalment lapoesia.

Espriu va començar a ser reconegut a partir la postguerra espanyola, de fet va ser llavors quan l’escriptor va començar a escriure poemes. Per a ell la poesia era el mitjà més directe, concís i a la vegada confós per expressar els sentiments que sentia i que aleshores no eren acceptats per la dictadura franquista.

Però en aquest article no parlarem d’Espriu com a poeta, sinó com a dramaturg. Espriu va conrear el teatre des que va començar a estudiar “Lletres Clàssiques” a la Universitat de Barcelona fins la Guerra Civil Espanyola, que va interrompre els seus estudis. D’aquesta etapa espriuana cal destacar l’obra Antígona.

Antígona consisteix en una versió de la tragèdia original de Sòfocles. Espriu trasllada el mite a la Guerra Civil i la seva immediata postguerra. El personatge d’Antígona, com molts catalans republicans van desobeir les lleis imposades (per Creont o Franco) ja que les van trobar injustes, per aquest motiu van decidir actuar segons la seva llei moral, però va ser precisament per això que van ser condemnats a mort.

Antígona

Antígona de Salvador Espriu, Edicions 62.

A la versió espriuana de la tragèdia de Sòfocles, trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei). També apareix Etèocles encara que a la versió de Sòfocles només sigui esmentat. Tanmateix, no apareixen alguns personatges que sí ho fan a la tragèdia original com ara Hèmon o el cor.

Antígona Guerra Civil

El mite d’Antígona traslladat a la Guerra Civil Espanyola.

Aquests personatges comuns també tenen certes diferències entre una versió i l’altra:

  • L’Antígona d’Espriu tracta de convèncer Etèocles de que faci les paus amb Polinices, mentre que a la de Sòfocles aquesta escena no té lloc i per tant no troba l’oportunitat. Tot i així el seu caràcter, en les dues obres, es manté força intacte.
  • La Ismene d’Espriu tracta de convèncer Antígona de no enterrar el cos de Polinices, com a la versió original. Però cal dir que Espriu mostra en Ismene un gran rebuig cap a Tirèsias perquè li recorda el seu pare Èdip per la seva ceguesa, és a dir, poder deduir que la relació entre Ismene i Èdip no era gaire bona. Sòfocles en cap moment parla d’aquesta relació familiar.
  • El Creont que descriuen Sòfocles i Espriu és força semblant. El dramaturg català només afegeix algun detall en el personatge que pot recordar el dictador falangista amb una intenció crítica cap aquest últim.
  • Eurídice és el personatge que més es diferencia entre una versió i una altra. Espriu mostra una dona supersticiosa, fidel al seu espòs Creont i que odïa la família d’Antígona. Al final de l’obra, prediu una gran desgràcia sobre el seu llinatge i sent compassió per Antígona, encara que no fa res per impedir la seva mort. En canvi, Sòfocles mostra una dona que encara que és fidel al seu marit, dubta sobre si les seves lleis són justes. Des del primer moment, Eurídice tracta de convèncer Creont que perdoni Antígona, però no ho aconsegueix. Conseqüentment, Hèmon se suïcida i més endavant Eurídice també es treu la vida.
  • Tirèsias: Igual que Eurídice, Tirèsias també és força modificat respecte el seu paper inicial. A la versió espriuana, l’endeví es posiciona al costat de Creont i quan s’assabenta que Antígona vol donar sepultura a Polinices, s’oposa a ella. Encara que més endavant, quan els guardes entreguen Antígona i Eumolp a Creont, Tirèsias demana pietat al rei. En canvi, a la tragèdia de Sòfocles, Tirèsias des del primer moment defensa l’actuació d’Antígona perquè així ho volen els déus.

Alguns personatges que només formen part de l’acció dramàtica d’Espriu són:

  • EuriganeiaAstimedusa: Són dues serventes d’Eurídice que són fidels a la reina i també a Antígona durant tota l’obra. A la primera escena del primer acte es planyen del destí tràgic de Tebes, sobretot Euriganeia, qui ha perdut els fills a la guerra.
  • Eumolp: És el fidel esclau d’Antígona. Des del primer moment, vol convèncer-la que no contradigui les lleis de Creont pel seu bé, però com que Antígona no n’estava disposada, Eumolp va oferir-li la seva ajuda a l’hora d’enterrar Polinices. És condemnat a mort juntament amb Antígona.
  • Etèocles: Tot i que és esmentat a la versió de Sòfocles, no hi apareix a diferència de la d’Espriu. Etèocles realment no desitja fer la guerra amb el seu germà, de fet el rebria en privat, però les seves obligacions com a rei no li permeten fer-ho. Creont representa una gran influència en Etèocles i l’influeix en les seves decisions: va ser Creont qui va aconsellar-li que no cedís el poder a Polinices i també va ser ell qui va incitar-li a lluitar contra el seu germà.
  • Els consellers de Creont: Sempre afirmen i veneren les paraules i decisions del seu rei, i diuen allò que Creont vol sentir. Els consellers només volen guanyar-se la confiança de Creont per portar una vida plena de luxes, sense tenir en compte les necessitats del poble.
  • El Lúcid Conseller: És un dels consellers de Creont, però a diferència dels altres, no està d’acord amb les paraules de Creont, encara que mai no el contradigui. Apareix al tercer acte, durant la condemna d’Antígona i critica l’actuació de Creont i els altres conseller, que es mouen per la irracionalitat i l’avarícia. Les acotacions de l’obra expliquen que el Lúcid Conseller parla a un amic, però aquest amic mai no diu res. El Lúcid Conseller és un alter ego d’Espriu, doncs a través d’aquest personatge critica el règim de Creont, que té les mateixes característiques que les de Franco.

Els personatges que pertanyen exclusivament a la tragèdia de Sòfocles són:

  • Hèmon: És el fill de Creont i d’Eurídice. També és el promès d’Antígona, de qui està enamorat. Quan s’assabenta que el seu pare l’ha condemnat a mort i aquesta per estalviar-se el patiment es treu la vida, Hèmon se suïcida als seus peus. A la versió d’Espriu, Creont i Eurídice l’esmenten i comenten que el casaran amb Antígona.
  • El cor: La presència del cor és una de les principals característiques de la tragèdia grega. El cor representa el poble de Tebes que observa i jutja l’actuació dels personatges de l’obra.

Un altre aspecte interessant de comentar és la intenció de cada autor: què pretenen?Sòfocles es proposa convèncer al poble grec que el destí de l’home és decidit pels déus i per tant inamovible, també podria tractar-se d’una crida a la democràcia, doncs és el tipus de govern vigent a Atenes a partir del segle V aC. En canvi, Espriu es proposa criticar el règim franquista i la seva repressió als membres del bàndol contrari a través del mite d’Antígona i concretament a través del personatge del Lúcid Conseller.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquest any es celebra “L’any Espriu“, doncs es commemora el centenari del naixement de l’escriptor. El seu lema és “ens mantindrem fidels“, no us recorda a Antígona? Salvador Espriu és un dels màxims exponents de la “generació dels sacrificats” per la Guerra Civil i també un dels millors escriptors en tots els àmbits de la literatura catalana. També li agraïm la seva tasca de participar en la pervivència de l’Antígona de Sòfocles: Antígona mai no morirà.

Any Espriu

Cartell de “L’any Espriu”.

9 respostes a De Sòfocles a Espriu

  1. Zícora diu:

    Salve.

    Enhorabona pel teu article Laia. El cert és que a mi em va agradar molt el llibre d’Antígona de Salvador Espriu perquè en part ofereix un vocabulari senzill que el fa fàcil d’entendre i que descriu molt bé els esdeveniments que es van desenvolupant al llarg de la història.

    Vale.

  2. barraca.roser diu:

    χαιρε!
    Nosaltres, els alumnes de Literatura catalana, hem llegit l’obra de Salvador Espriu Antígona. Té moltes diferències respecte l’Antígona original de Sofòcles, com per exemple l’incorporació de personatges o la mateixa estructura.
    Per la seva part, Espriu compara la posició d’Antígona amb la guerra civil espanyola, doncs al ser una guerra civil és considerada com una guerra entre germans com la que va tenir lloc entre Eteocles i Polinices. La figura d’Antígona en Espriu faria referència als opositors del règim que coneixent el seu destí es veuen obligats a protestar per una situació injusta encara que la repressió pels seus actes sigui brutal.

  3. No us perdeu la interpretació que els alumnes de batxillerat de l’institut D’Auro varen representar, gràcies a la Rocío, el dia de Sant Jordi!

  4. Miquel M. Gibert diu:

    Un bloc excel·lent. L’enhorabona més cordial!

    D’altra banda, coneixeu res de la molt extensa obra dramàtica de Romà Comamala (1921-2000)? Una gran part està dedicada als mites grecs, com els cinc volums titulats “Variacions sobre els mites grecs”, editats a finals dels anys setanta del segle passat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Com a autor va tenir molt poca fortuna, i avui està completament oblidat. Tanmateix és l’autor català contemporani que ha dedicat més atenció a la reelaboració de la mitologia clàssica. El conjunt de la seva producció teatral és irregular –són més de vuitanta peces, de totes les dimensions–, però, al meu entendre, hi ha obres que tenen un valor innegable. És una llàstima –i una deficiència del nostre sistema cultural– que no siguin gaire o gens conegudes.

    Miquel M. Gibert
    Universitat Pompeu Fabra

    • Quin honor, Dr. Miquel M. Gibert! Moltíssimes gràcies per deixar-nos un comentari tan entranyable i alhora per recordar-nos una obra tan poc coneguda. De ben segur, a partir d’ara la treballarem. De fet, aquests dies llegim a Llatí de 4t de l’ESO el mite de Biblis a partir d’una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi i a batxillerat, per exemple podem llegir Dido i Eneas de Romà Comamala. O bé en aquest bloc o en un dedicat a la mitologia, El fil del mite grec, tractarem Varions sobre mites grecs. Ambdós blocs permeten col·laboracions; per tant, resten a la seva disposició i a la dels seus alumnes, un bon pont per fomentar estudis humanístics i sobretot l’amor envers la literatura i la mitologia.

      Salutacions cordials,

      Margalida Capellà
      El Fil de les Clàssiques

  5. sabitri diu:

    Hola, Bona tarda

    Estem fent un treball de llengua catalana, i voldriem saber si ens podrieu ajudar?
    Podrieu dir-nos algunes diferències i semblances dels espais entre el llibre
    d’ Antigona de Sófocles i Antigona de Salvador espriu, també si podrieu dir-nos com es representa el paper del poble en cada un dels llibres?

  6. sabitri diu:

    A per cert, en aquesta pàgina està tot molt ben explicat.

Respon a sabitri Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *