Aprofitant la celebració de la diada de Sant Jordi a l’institut, els alumnes de grec II vàrem triar un fragment de tragèdia clàssica grega per a commemorar el dia del llibre.
Jo vaig triar l’obra d’Èsquil, Prometeu Encadenat. I concretament vaig triar dos fragments que em van semblar molt interessants i que em varen agradar del llibre.
El primer fragment localitzat a la pàgina 56 del llibre Prometeu encadenat, editorial La Magrana, traducció de Ramon Torné. Línea 476 fins línea 499. Diàleg de Prometeu.
Encara t’admiraràs més si escoltes la resta, quines arts i quins recursos vaig inventar. Aquest és el millor. Si hom queia malalt, no tenia cap defensa, ni per menjar, fregar,o beure, sinó que es moria per manca de medicines; això fins que jo els vaig ensenyar les barreges dels remeis medicinals que curen qualsevol malaltia.
Vaig classificar les moltes formes de l’endevinació i vaig ésser el primer a distingir la part de cada somni que ha de succeir en realitat. Els vaig donar a conèixer les veus que inclouen presagis de difícil interpretació i les troballes premonitòries al llarg dels camins.
Vaig definir amb exactesa el vol de les aus d’ungles encorbades – quines són favorables de mena i quines són sinistres; Quina vida fa cadascuna; quins són els llurs odis, llurs aficions i aparellaments-; la netedat de les vísceres i quin colorha de tenir la bilis perquè sigui grata als déus i bona disposició del lòbul hepàtic. Vaig orientar els mortals en un art on és difícil de formular presagis, quan vaig posar al foc els membres coberts de greix i l’ampla espinada de les víctimes. Vaig fer que veiessin amb claredat els senyals que inclouen les flames, que abans els eren insoldables. Aquesta va ser la meva obra.
Vaig triar aquest fragment en què Prometeu narrava tot allò que havia donat als mortals. Em sembla que Prometeu va fer una bona acció, ja que si veus que la humanitat no té medis ni formes per tirar endavant, que s’enfonsa, que cada cop hi ha més víctimes que pateixen gana, intentes ajudar-los de la millor manera que pots, fent-los descobrir que hi ha un més enllà del que saben.
Altre fragment que vaig triar va ser l’antiestrofa de la pàgina 59.
Per què es dolç viure llarga vida
amb esperances resplandents,
nodrint el nostre cor d’alegria radiant.
Però m’estremeixo de veure’t esquinçat
per incomptables sofriments, perquè,
sense temor a Zeus, per propi voler, Prometeu,
omples els mortals de massa honors.
En aquest fragment podem veure com Prometeu, sense por a Zeus, va enfrontar-se i va donar tot allò desitjat als mortals. Va ser castigat per Zeus. He triat aquest segon fragment perquè Prometeu va ser molt valent i molt solidari. Va enfrontar-se a la tirania que estava exercint Zeus contra els mortals per donar-los una millor vida més enllà del que ells coneixien. I més d’una persona en l’actualitat hauria de ser com Prometeu.
Obra de Dirck van Baburen (1623) que representa Prometeu encadenat.
Mireia Sánchez Cano
2n Batxillerat-B
Scoop.it Lectura de Clàssics
http://www.elcepilanansa.com/colleccions/escrivanies-adults/el-prometeu-encadenat/
https://ddd.uab.cat/pub/methodos/methodos_a2019n4/methodos_a2019n4p41.pdf
Hesíode, Teogonia 535-560
Hesíode, un autor grec clàssic, que va escriure obres om la Teogonia. En aquesta obra parla sobre l’origen dels déus, i en onret, parla sobre Prometeu.
En aquest fragment, Hesíode explica com, Prometeu volia enganyar a Zeus, repartint de manera desequilibrada el bou, i que el déu, enganyat, escollís la part dolenta. Així i tot, Zeus sabia el que pretenia Prometeu, així que quan aquest el va voler enganyar, i va veure els ossos blancs, el déu va maquinar malastres envers els homes, els quals es complirien en un futur. Per tal d’evitar-ho, els humans remen ossos blancs sobre un altar, per tal d’intentar a Zeus.
Segons el meu punt de vista, Hesíode, representa a Prometeu oma un personatge amb males intencions, qui ha fet enfadar al déu dels déus, i que no és sincer ni genuí. La seva intenció era crear una mala imatge de Prometeu. Aquest personatge a estat representat de diferents maneres per gran quantitat d’autors, i Hesíode en particular, el va representar om a algú egoista i mentider.
Emma Castellà Salvia
El fragment número tres, fragment de la Teogonia d’Hesíode, ens parla del costum de Cronos de menjar-se als fills que va tenir amb Rea. Aquest fet es devia a la intenció de Cronos d’evitar la profecia que el destí l’havia preparat, i que li va ser informada per Gea i Uranos: ser vençut pels seus fills, per la voluntat de Zeus.
En el fragment número 4, pertanyent a la Teogonia d’Hesíode, se’ns explica l’origen mitològic de l’atribució a Zeus dels fenòmens que succeeixen en el món dels immortals: Segons la mitologia grega, els déus van encoratjar Zeus perquè es fes càrrec del poder sobre els immorals. Zeus va repartir tots els honors entre els déus i va prendre Metis com a primera esposa, qui era la més sàvia entre tots els déus i homes mortals.
Prometeu encadenat, una obra escrita per Èsquil, parla sobre la limitació de la llibertat i de fer allò que cada persona creu que és correcte. En el fragment onze, podem veure com Hermes acusa Prometeu d’haver robat el foc i li demana que expliqui per què ho ha fet. Llavors, Prometeu li retreu el fet d’estar abusant del seu poder i es defensa dient que no li té por. En el fragment dotze, Prometeu afirma que el pas del temps és el que portarà l’ensenyament a les nostres vides i es nega a revelar el que prèviament Hermes li ha demanat, preferint que el mateix foc li prengui la vida.
En aquests dos fragments, es pot veure que la conducta de Prometeu és la d’un Sofista, ja que prioritza la saviesa mitjançant l’ensenyament, que en l’obra està representada pel foc. Nosaltres coincidim amb les idees de Prometeu perquè si una persona té el coneixement necessari i té l’oportunitat de compartir-lo, no s’hauria d’evitar sinó ajudar que tothom tingui els mateixos drets davant una educació bàsica.
La pervivència d’aquest relat es pot trobar en el ritual de la torxa olímpica, recollit de la cultura grega pels Nazis.
17. Salvador Espriu, Prometeu (dins Les hores 1952-1955)
El context històric en el que s’ha desenvolupat Salvador Espriu al llarg del segle XX ha estat un context difícil en tots els aspectes, sobretot a partir de la Guerra Civil espanyola, que va començar l’any 1936, per culpa d’una sublevació militar dirigida pel general Francisco Franco, que volia enderrocar la República.
Després d’una cruel guerra les tropes del general Franco van envaïr tot el territori espanyol, i a partir d’aquest moment Franco va instaurar una dictadura a l’estil de l’Alemanya nazi o l’Itàlia feixista, i va concentrar el poder en ell mateix nomenant-se cap de l’Estat i Generalíssim dels exèrcits el primer d’octubre de 1936. A partir d’aquest moment tots els que havien defensat la República (com Salvador Espriu) van haver d’exiliar-se.
En aquest text es parla sobre la llibertat, i com aquesta esdevé la cadena que lliga Prometeu (d’aquí “Prometeu encadenat”) per sempre al seu propi cant dolorós. A més, Prometeu parla de com s’ha compadit dels homes, de la freda tristesa de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort. Prometeu afegeix una mena de comparació entre una àguila vinguda del naixement del llamp amb com s’afronta la llibertat; “obriràs el bec eternament camins a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do”.
*Hesíode, Els treballs i els dies 77-101*
Hesíode era un poeta grec nascut a Ascra. Fou un dels escriptors més notable de la primera literatura grega. Com a gran i primer complidor de la religió antiga grega, va posar per escrit i ordenar tot el cos mitològic.
L’obra Els treballs i els dies està dedicada al seu germà Perses. Hesíode li dona al seu germà una sèrie de consells que si els segueix anirà pel bon camí i els déus immortals el recompensaran. En conclusió, Hesíode, vol que el seu germà sigui una persona honrada perquè tingui riqueses, i ha d’evitar tenir mala reputació entre els mortals, així els déus l’ajudaran i el guiaran pel bon camí.
En aquest fragment, segons ens explica Hesíode, Pandora és la primera dona creada per mandat de Zeus amb la col·laboració de tots els déus. Cada un dels déus va atorgar-li a la nova criatura una qualitat diferent. Segons l’escriptor el nom de Pandora deriva del fet que és l’obra generosa de tots els déus.
Zeus envia Pandora a Epimeteu, a qui el seu germà Prometeu havia advertit que no acceptés el seu obsequi i menys si era un regal de Zeus Olímpic, però Epimeteu va quedar captivat per la bellesa de la criatura i la va prendre com a esposa.
En aquesta llegenda Pandora és com Eva, la primera dona sobre la terra, que com ella, està feta de fang i és l’origen dels mals dels quals es queixen els humans.
Hesíode, Teogonia 453-465
Teogonia és una obra que parla sobre l’origen de l’Univers i els déus, la va escriure Hesíode aproximadament al segle VII. Aquests primers versos expliquen com Cronos devorava a tots els fills que Rea infantava per evitar que qualsevol d’aquests aconseguís prendre-li el poder que posseïa. Tot i que Gea i Úranos, els seus pares, el van advertir que un d’aquests infants l’enderrocaria del poder.
Hesíode, Teogonia 880-887
En aquests versos s’explica com una vegada els déus guanyen als Titans, Zeus pren el càrrec del món i el poder sobre els altres déus. Aquest reparteix els poders de totes les deïtats i pren en matrimoni a Metis, la més savia.
Plató, Protàgoras 320d-322a
Aquest fragment pertany a l’obra Protàgoras de Plató en què es presenta una discussió entre Sòcrates i el sofista Protàgoras. En un moment del diàleg Protàgoras, per defensar les seves idees, utilitza el mite de Prometeu.
Aquí explica com Epimeteu, germà de Prometeu, mostra la seva poca saviesa repartint els béns que li havia atorgat Zeus, entre els animals i quan arriba als homes ja no n’hi quedaven. Prometeu, fart de veure l’home descalç, i sense abric i inerme, es proposa ajudar l’home. Decideix robar l’art del foc a Hefest i l’art de la saviesa a Atena; un cop fet aquest sacrilegi, les dona als homes i gràcies a això, l’home disposà de recursos per viure. Segons es conta, va ser per culpa d’Epimeteu que Prometeu fou castigat.