Sabeu qui és Soló? Què va fer? Què va escriure? Coneixeu la seva anècdota amb el rei de Lídia Cresos sobre la felicitat?… Què n’opineu?
Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Grec
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim Literatura grega a escena.
Institut Premià de Mar
Centaure d'or 2014 de Chiron
Concurs Odissea 2014 “El teatre a Grècia i a Roma”
Andrea, Xènia i Irina, diploma APLEC als equips més agosaratsOdissea 2015: L’amor
Els participants més intrèpids de l'IPM: Els ungits per Atena i Les espartanesModalitat humanística i social: 2n premi Eidéa 2013
TREBALL PREMIAT ES DE LIBRO 2013 Batxillerat
Bernat Ancochea (director IPM), Margalida Capellà, Núria Yela, Laura Luna i Laia MuñozCategoria Alumnes de Batxillerat Edublogs 2015: Baldufa d’or
filaracne a instagram
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
El Fil de Medea
Scoop.it
Scoop.it Lectura de Clàssics
Alguns dels nostres blocs
-
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Retroenllaç: Soló d’Atenes | OPVS CHIRONIS | S...
Solón: legislador y poeta
Soló va ser un estadista, legislador i poeta. Va fer importants reformes constitucionals i legislatives. Com a poeta va escriure elegies on presenta la idea de justícia com a poder diví, compara la justícia amb el mar i argumenta que el mar té una naturalitat dual en què s’alterna la seva aparença.
Un dels moments més significatius és quan Soló va parlar amb el rei de Lídia, Cresos, per contradir-li: Cresos afirmava ser un home feliç però segons Soló per molts diners o poder que tens no saps si has tingut una vida feliç o no fins que no arriba el moment de la teva mort, i, personalment, estic d’acord, ja que hi ha molts moments on ens podem sentir desgraciats o infinitament feliços, però justament aquests estàs d’ànim són molt volàtils, però l’únic moment on de veritat pots pensar en tota la teva vida és quan estàs a punt de morir, reflexiones i t’adones de si de veritat has estat feliç o si només han sigut moments puntuals.
Soló d’Atenes va viure entre els segles VIIa.C i VIa.C. Soló d’Atenes era legislador, reformador polític, poeta i estadista. Va ser molt reconegut per la seva gran feina com a legislador en l’època arcaica, tot per resoldre els problemes socials. Soló també va ser un gran reformador, ja que aquest va fer una reforma constitucional i va fer moltes reformes socials. La seva gran obra com a partidari de la democràcia va ser Clístenes.
A part d’aquesta gran obra com a democràtic, les seves poesies formàven part de la poesía elegíaca. La seva obra més important en aquest gènere va ser l’Elegia a les muses, que aquesta té una clara intencionalitat política i legislativa, tot amb un caràcter mitològic i filosòfic, referint-se a les nou muses.
En moltes de les seves elegies, Soló ens definia la justícia com un poder diví, també com una norma i un ordre natural, que moltes vegades el comparava amb el mar. Per ell, la justícia era un assumpte d’una comunitat, on hi havien de constar la pau comuna i la llibertat comuna.
L’anècdota de Soló amb el rei de Lídia, Cresos, comença quan Soló va a visitar el rei Crisos. Crisos quan el rep, li ensenya totes les seves riqueses que ha anat guanyat i trobant durant els anys. Després d’ensenyar-li totes les seves riqueses, el rei Crisos li va preguntar a Soló qui era la persona més feliç de la terra. Soló va respondre que l’home més feliç de la terra era Tellus d’Atenes, que va tenir una molt bona vida. Després, el rei Crisos li va preguntar qui era l’home més feliç després de Tellus d’Atenes. Soló va respondre que els més feliços després de Tellus d’Atenes eren els germans Cleobis i Biton. Al sentir aquesta resposta, tot irritat, el rei Crisos es va enfadar amb Soló ja que comparava la seva felicitat amb “vulgars” ciutadans d’Atenes. Soló després li va dir que aquest ell (el rei) era molt ric, però que abans no tenia res i que podria acabar la seva vida amb miseria. Donada la supèrbia del rei, aquest el va fer fora del seu regne. El rei es pensava que podria destruïr l’imperi persa, però finalment no ho va fer i va ser cremat en una foguera, i en els pocs minuts de vida que li quedaven, invocaba desesperadament a Soló. Després de la mort del rei Crisos, Soló va tornar al regne de Lídia. Com hem pogut veure, Soló va preveure la pèrdua i la infelicitat del rei Crisos de Lídia.
En la meva opinió, Soló d’Atenes era un home molt savi que va ser fonamental per crear l’ideologia democràtica. Era un home molt polifacètic, ja que era polític, poeta, legislador i estadista. També podem destacar que era un molt bon pensador, ja que d’una manera o d’una altra, en l’anècdota d’ell i del rei Crisos de Lídia, ens diu que la felicitat no ens l’aporten les riqueses, sinó que l’entorn que t’envolta. A continuació, Soló ens defineix la justícia com un bé comú. En contra, jo crec que la justícia és un bé relatiu per a cadascú.
Soló va ser un estadista, legislador i poeta grec conegut, principalment, per la seva tasca legislativa per a resoldre els problemes socials de l’Atenes arcaica. A més, va fer grans aportacions a la literatura universal amb les seves elegies, on defineix la idea de justícia com un poder diví.
Una de les anècdotes més destacades de la vida de Soló és quan va parlar amb el rei de Lídia, Cresos, sobre el concepte de felicitat. Tots dos tenien idees totalment contraposades: el rei Cresos afirmava ser feliç ja que tenia moltes riqueses. Soló, en canvi, el contradeia afirmant que, per molts diners que tingui una persona, mai serà totalment feliç si depèn d’ells per ser-ho. El patrimoni d’una persona no equival, ni molt menys, a la felicitat d’aquesta. Personalment, estic d’acord amb Soló. No crec que la felicitat es pugui justificar amb la quantitat de diners que té una persona, sinó amb els petits plaers que et pugui donar la vida.
Soló va ser reformador polític, poeta, estadista i legislador, se’l coneix sobretot per aquesta última funció, on resolia els problemes socials d’Atenes en l’època arcaica. També es reconegut per la reforma constitucional i social que va fer, com a poeta destaquen les seves poesies elegíaques, en aquest àmbit la seva obra més important va ser l’Elegia a les muses.
L’anècdota més destacada de la vida de Soló, és la seva visita al rei Crisos. El rei li va ensenyar les seves riqueses Un cop el rei Cresos va ensenyar la seva riquesa, va preguntar a Soló qui era la persona més feliç del món. Soló sorprenent al rei va dir que la persona més feliç era Tellus, el rei Crisos li va tornar a preguntar, en aquest cas, qui era la persona més feliç del món després de Terallus, Soló va respondre que eren els germans Biton i Cleobis. El rei no entenia la respostes de Soló perquè deia persones que eren menys riques que ell, que era el rei, el rei Crisos relacionava la felicitat amb la fortuna que tenia un mateix.
La meva opinió és, que la felicitat és un terme que realment no es pot calcular amb la dels altres o per lo menys és molt dificil, però si que és veritat que la fortuna que una persona té no és proporcional a la felicitat que té, es pot ser feliç no sent molt ric i ser un infeliç tenint tot el diners del món, la felicitat esta caracteritzada per més factors, encara que els diners, això si, ajuden.
Soló va ser un legislador, poeta i estadista d’Atenes, considerat un dels Set Savis de Grècia. És conegut, principalment, per la seva tasca de resolució dels problemes socials de l’Atenes arcaica.
També va fer importants aportacions a la literatura universal com, per exemple, l’Elegia a les muses. A més a més, va escriure poesia com a propaganda patriòtica.
Una de les anècdotes més famoses de la vida de Soló, és la de quan va mantenir una conversa sobre la felicitat amb Cresos (rei de Lídia). Cresos relacionava la felicitat amb les riqueses que es tenia, però ,per l’altra banda, Soló no va estar d’acord amb ell.
En aquest aspecte, estic totalent d’acord amb el que deia Soló, ja que penso que per molts diners que tinguis no vol dir que per aquest motiu siguis més feliç.
Soló va ser una de les figures més representatives de la Grècia Arcaica. Va ser un legislador, poeta, àrbitre, mediador i un dels grans savis, de l’època. A més, aquest personatge antic va destacar, per resoldre els problemes de la tasca legislativa i política, però també hi va destacar pel seu gran nombre d’elegies, que feien donar una idea de justícia, com un poder diví, ja que , per a ell significava la pau i la llibertat comuna.
Una de les anècdotes més destacables va ser la que hi va tenir amb el rei de Lídia Cresos, sobre el concepte de la felicitat. Dins del relat trobem, que tots dos personatges tenen idees molt contraposades, mentre que un defensava una felicitat material, a través de la seva fortuna, l’altre el contradeia dient, que per molt que una persona tingui tanta riquesa mai podrà ser completament feliç.
Des de el meu punt de vista estaria d’acord amb Soló perquè jo penso, que per molts luxes que hi tinguis mai podràs estar del tot feliç perquè sempre tindràs la necessitat de comprar-te moltes més coses, pel simple fet, d’estar en aquell moment puntual feliç amb tu mateix, però aquest afecte es passa ràpid.
Soló va ser un legislador, estadista i poeta grec, conegut per posar les bases de la democràcia d’Atenes resolent els problemes socials. També va fer grans aportacions a la literatura amb les seves elegies, una dedicada a les muses i l’altre del bon govern, on exposa la idea de justícia com un poder diví.
Una de les anècdotes de la vida de Solo, va ser quan va parlar amb Cresos, el rei de Lídia, sobre el concepte de felicitat. Cresos es considerava feliç per la gran riquesa que tenia, en canvi, Soló afirmava que per molts diners que tinguis, mai seria completament feliç.
En conclusió, estic d’acord amb Soló, ja que la riquesa no dóna la felicitat, ja que a l’hora de morir l’únic que t’emportes són els moments més significatius que has viscut, i en canvi, la riquesa és només és quelcom material que no t’aporta res al final.
Soló va ser un legislador i poeta atenès del segle cinquè abans de Crist. Com a legislador va portar a terme reformes constitucionals com per exemple el sistema censatari, i també reformes legislatives, com poden ser l’abolició de l’esclavitud o canvis en l’agricultura.
Desprès, com a poeta escriu les Elegies, on presenta la justícia com una virtut divina, i la compara amb el mar.
La seva anècdota més coneguda, és amb el rei de Crisos, el qual és molt ric. Aquest li pregunta a Soló qui és la persona més feliç, esperant que Soló li diguès a ell, però en comptes d’això, Solò el va dir que encara no podia dir si era feliç o no, ja que encara no s’ha acabat la seva vida, llavors, potser, quan Crisos morís s’adonaría de que no ha sigut feliç.
Personalment, estic d’acord amb Soló: res dura per sempre, tot s’acaba, tant la tristesa com la felicitat. Jo crec que aquesta mena de filosofia ajuda a sobreviure a través dels moments dolents, ja que saps que eventualment s’acabarán. Mentre que et fa disfrutar al màxim dels moments feliços, ja que tampoc serán eterns. No pots tenir disset anys i dir <> perquè no saps com pot ser demà passat. Considero que la conclusió de la teva vida la fas quan ja ets mort, o estás a punt, quan molta gent diu que veus la teva vida passar davant els teus ulls com una pel.lícula. Això no vol dir que Cresos no tingui parcialment raó i que la riquesa que tinguis no sigui un factor important que decideixi la teva vida, encara que s’ha de tenir en compte en que es gasten, ja que aquesta decisió pot portar-nos a la ruïna, que pot desenvolupar una depressió, o es pot invertir en organitzacions, llibres, obres públiques…
Soló va ser un famós poeta grec conegut principalment per la seva tasca legislativa durant l’Atenes arcaica i les seves elegies sobre la justícia com a poder diví.
L’anècdota més coneguda i destacada de la vida de Soló és la conversa que manté amb Cresos, el rei de Lídia on es discuteix el concepte de felicitat. Per la part del rei Cresos es defensa la felicitat material arran totes les seves riqueses i per contrari, Soló no dóna importància als béns materials, ja que creu que si per ser feliç has de dependre d’ells, mai arribaràs a la felicitat total.
Per una part comparteixo opinió amb Soló, ja que no crec que tenir riqueses t’asseguri la felicitat, més aviat depèn de cada persona i la seva situació però sí que penso que d’alguna manera tenir més riqueses pot ajudar-te i donar-te empenta cap a la felicitat per fer-ho més fàcil.
Soló va ser un estadista , legislador i poeta grec , principalment conegut per resoldre els problemes socials d’Atenes .
Va fer importants aportacions a la literatura universal , principalment per les elegies , on expressa que la justícia és el poder diví.
L’anècdota de Soló amb el rei de Lídia , Cresos, sobre la felicitat és coneguda , ja que els dos compartien idees contraposades: Cresos deia que al tenir moltes riqueses era feliç , mentre que Soló , el contradeia , al dir que la felicitat no era causada per la gran quantitat de riqueses de cadascú. Personalment hi estic d’acord amb Soló, ja que els diners no poden solucionar certs problemes ,i encara que posseeixis una gran quantitat de diners , pots ser més infeliç que una persona pobre , però que amb el que té és feliç, a part de què el terme riqueses, és relatiu i que vol dir una cosa diferent per a cada persona .
Soló va ser un reformador polític molt important del s.V aC que va dur a terme a Atenes canvis constitucionals i legislatius, com l’aprovació d’un sistema electoral censatari o l’abolició de l’esclavitud. També va ser estadista, legislador i un poeta que va escriure les Elegies, defensant la justícia com una virtut divina i comparant-la amb el mar.
Una anècdota a destacar d’ell és la seva conversa amb Cresos, el rei de Lídia, sobre la felicitat. Aquest últim defensava que era feliç perquè tenia molts diners però Soló tenia un pensament contraposat, defensant que per molts béns que tingui una persona no podrà ser feliç fins l’instant abans de la mort, perquè haurà valorat la seva vida.
Sincerament, opino igual que Soló. Hem de valorar la vida en moments, no en riqueses. Per mi, la felicitat depèn d’una cançó, d’un riure, d’una persona i de mi mateixa. Els diners no tenen res a veure en això i penso que cal ser humil i gaudir del present, perquè mai es sap quant de temps durarà. És per això que busco moments per dedicar-me a només ser feliç, ja que és una cosa que valoro molt.
Soló va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. És considerat tradicionalment com el més famós dels Set savis de Grècia. Va dur a terme canvis constitucionals, com l’aprovació del sistema electoral censatari; i legislatius com l’abolició de l’esclavitud, a Atenes. Va ser l’autor de les Elegies, on defensa la justícia com a poder diví.
L’anècdota de Soló amb Cresos, rei de Lídia, tracte sobre una conversa que van tenir aquests de la felicitat. Cresos deia que ell era feliç perquè tenia molts diners, però Soló creia tot el contrari, defensava que per molts diners que tinguis mai una persona pot ser feliç fins a l’instant abans de la seva mort, perquè és en aquell moment és quan valores la vida.
Personalment, estic a favor i en contra del que diu Soló. Opino el mateix que els diners no donen la felicitat, ja que per mi la felicitat són moltes altres coses; però no considero que una persona només pot ser feliç en el moment abans de la seva mort, que és quan segons ell valores la vida. Crec que l’has de valorar sempre i has d’apreciar tots els moments que et dóna aquesta.