Per tal de conèixer millor l’arquitectura del teatre grec i preparar l’examen de la unitat 9 del llibre Grec 1 de l’ed. Teide, podries fer un redactat d’unes 200 paraules tot explicant com era l’edifici teatral grec: Com és l’arquitectura del teatre grec? On es construïen els teatres grecs? En quin context té lloc el teatre grec? En honor de quin déu es va construir el teatre d’Atenes? i el d’Epidaure? Quines són les parts principals d’un teatre grec? Tenia teló el teatre grec? Per què es conserven tants teatres grecs? Quins t’agraden més? N’has pogut localitzar més al Google maps de teatres? Què en saps del teatre grec d’Epidaure: enclavament, edifici, capacitat acústica…?
Camila Arigón
1r de Batx Grec
Xaipe!
Un temple grec és l’estança d’un Déu a la terra; a dins, a la naos, se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l’adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat, cosa que explica que l’escultura que contenia estava sempre en un lloc difícil de veure: es construïen per a complaure al déu, no a la gent.Com a antecedent al temple grec cal esmentar el mègaron micènic, encara que els materials constructius van evolucionant fins a esdevenir molt diferenciats; es passa de les parets de tova i les columnes de fusta a l’ús de la pedra. Difereix del seu equivalent romà en què la columnata forma un peristil al voltant de tota l’estructura i no només un porxo davant, i també perquè el grec no s’eleva respecte al nivell del sòl sobre un podi alt, i disposa només d’unes escalinates a cada extrem. Els pilars hi resulten cabdals perquè subjecten el pesant sostre de pedra. A mesura que els grecs es van fer més adeptes als edificis monumentals, els estils arquitectònics regionals van quallar en el que avui coneixem com aordres clàssics: dòric, jònic i corinti.
El temple s’erigeix com una escultura exempta dins del temenos, però disposa d’una cara que és la frontal i ens condueix al pronaos. La planta és simètrica i l’edifici mostra un caràcter profundament ortogonal.L’EDIFICI DEL TEATRE
Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l’aire lliure. Així el Teatre de Dionís d’Atenes, amb una capacitat d’uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s’havien estat fent representacions dramàtiques. Es trobava situat en el vessant sud de l’Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s’hi alçava un senzill temple dedicat al déu.
El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
les construccions de l’escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
l’orquestra (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig;
el koilon o graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya.
A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).
Xaipe!
El Teatre a l’Antiga Grècia és una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC Pel que sembla el teatre grec es va originar en un espai circular a l’aire lliure ( orchestra ), en el qual s’executaven unes danses. Un lloc de terra llisa i compacta disposat per a la representació de cants corals, una de les varietats, l’anomenat ditirambe, va ser d’acord amb la tradició, el progenitor de la tragèdia àtica. Tots els grans teatres es van construir a cel obert.
El teatre va estar a l’Antiga Atenes, igual que en moltes altres cultures, vinculat des de sempre a la celebració de determinats festivals i rituals de caràcter religiós. Segons les notícies que es disposa, un dels més antics i concorreguts va ser el que es celebrava en honor del déu Dionís a Atenes durant els dies 11 al 13 del més anomenat en grec antesterios.
El vestuari d’una representació grega es compon de: màscares, roba i els coturns.
És cert que acudien gents d’altres polis gregues que arribaven a Atenes en aquests moments aprofitant la bonança marítima de la nova estació que s’acabava d’obrir, després del forçat parèntesi hivernal.
—————————————————————————————
TEATRE D’EPIDAURE
El teatre d’Epidaure és un teatre de l’antiga Grècia a Argòlida, edificat al segle IV aC per a acollir els Asclépéia, concurs en honor al déu metge Asclepi. Fou el model de nombrosos teatres grecs.
Elements tècnics i estructurals
Materials: Pedra i sorra (als seients d’honor)
Suport: Columnes d’ordre corinti
Coberta: Sense coberta
Elements decoratius
Els seients d’honor estaven ricament decorats, també cal destacar l’altar que hi havia en honor al deu Dionís.
Espais exteriors
Situat a la falda d’una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s’obrís. El teatre d’Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
Elements interiors
En realitat el teatre no tenia façana pròpiament dita, els actors entraven pels laterals, els pàrodes. El teatre estava organitzat al voltant de l’orquestra, de forma circular. La càvea envoltava dues terceres parts de l’orquestra i la part restant era tancada per l’edifici que formava l’escena. L’esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l’orquestra.
Funció
Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís (déu del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas es va construir per que hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d’Asclepi, que era al costat.
Simbolisme
El teatre neix en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Dionís era fill de Zeus. Segons els grecs inventà el vi i li dedicaven jornades festives a la primavera i a l’hivern, i fins i tot els esclaus eren alliberats per que gaudissin de la festa. D’aquestes primitives formes de festa va néixer el teatre, com a centre de reunió per a tota la comunitat.
—————————————————————————————
Google Maps: El teatre que més m’ha agradat ha sigut el de Delfos, ja que és molt bonic i a part està situat en un indret característic de Grècia.
Breu introducció: El teatre de Delfos es va construir més amunt al turó del Temple d’Apol · lo i donava una vista espectacular de tot el santuari i la vall.
Va ser construït al segle IV a.C. amb pedra calcària de la muntanya Parnàs. Va ser remodelat en diverses ocasions
Xaipe!
Xaipe!
L’arquitectura grega mostra molt poc interès per l’espai interior. Els edificis més importants, els temples, es caracteritzen per la seva gran simplicitat amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu també reflectida en la seva estructura que serà arquitravada sobre columnes.
L’arquitectura de l’antiga Grècia va fixar les bases de l’arquitectura del món occidental durant segles. A grans trets, l’art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l’Egeu. Es tracta d’una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d’un art a la mida de l’home (“l’home és la mesura de totes les coses”. Protàgores).
Els grecs donen un tractament harmònic a tots els seus edificis basat amb la repetició sistemàtica d’uns elements: la columna i l’entaulament. La forma i disposició d’aquests elements presenta un repertori limitat de variants que són els anomenats ordres arquitectònics. Així, doncs, ordre és el conjunt de columna (element sustentador) i superestructura (element sostingut). Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i el seu capitell, per la disposició de les parts de l’entaulament i les proporcions entre les mides de tots els elements.
Els teatres es construïen al vessant d’una muntanya per poder observar l’obra representada. Per al públic hi havien les grades (κερκῑδες) i delimitada per les grades hi havia l’orquestra (ὀρχήστρα), una pista de sorra rodona, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís. Tangent a l’orquestra es trobava l’escena (σκηνή), l’única part edificada amb decoració fixa, columnes, estatures i relleus, al darrere de la qual hi havia les cambres. El prosceni (προσκήνιον) era la part més avançada de l’escena, una mena de cornisa o pòdium no gaire ample. A banda i banda del prosceni estaven les portes d’accés o pàrodes (πάροδοι). Les representacions tenien lloc a l’aire lliure. L’origen del teatre es basa en celebracions religioses populars i està lligat al culte del déu Dionís. El teatre d’Atenes, situat a la falda meridional de l’acròpoli, amb capacitat per a 17.000 espectadors, es va construir en honor a Dionís; el d’Epidaure, al Peloponnès, es va construir en honor a Asclepi. El teatre grec no tenia teló, però estava dotat de decorats i posseïa recursos de l’art del tramoista.
El teatre d’Epidaure, a Argòlida (sud del Peloponnès), edificat per Policlet el Jove al segle IV aC en honor al déu metge Asclepi; s’hi podia acollir 14.000 espectadors. Fou el model de nombrosos teatres grecs. Està situat a la falda d’una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s’obrís. Es va construir per què hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d’Asclepi, que era al costat. L’acústica és excepcional, permet que els últims espectadors dalt de les grades escoltin i distingeixin als actors parlen en veu baixa.
Jo he afegit el teatre d’Efes al Google Maps.
Els teatres grecs eren construïts a l’aire lliure. Al costat de l’acròpoli es va construir un espai circular per a la dansa del cor i al mig es va aixecar l’altar del déu, també hi van construir unes grades de fusta tot i que a partir del segle IV aC van ser de pedra. Les parts principals dels teatres grecs eren les grades reservades al públic; l’orquestra, una pista rodona de sorra on el cor hi dansava i on en un principi hi actuaven els actors; l’escena era la única part edificada amb decoració fixa on al darrere hi havia les cambres per als actors, els magatzems…; el prosceni era una mena de cornisa no gaire ample; les portes d’accés que estaven a banda i banda del prosceni.
El teatre tenia un context religiós i està bastant lligat al culte del déu Dionís. El teatre d’Atenes es va construir en honor al déu Dionís i el d’Epidaure al déu Asclepi. Els teatres grecs no tenien teló, ja que va aparèixer entre els romans) però tenia molts decorats i tota mena de recursos de l’art del tramoista. Suposo que es deuen haver conservat tant bé perquè majoritàriament estaven fets de pedra. El teatre que més m’agrada és el teatre de Dodona ja que sembla que està molt ben conservat i és molt gran.
El teatre grec Epidaure va ser concebut per l’arquitecte i escultor Policlet el Jove que el va situar a 500m al sud-est del santuari d’Asclepi. Tenia capacitat per un total de 14.000 espectadors i l’acústica del teatre permetia als espectadors de les últimes grades sentir als actors parlant en veu baixa.
Xaipe!
El Teatre a l’Antiga Grècia és una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC Pel que sembla el teatre grec es va originar en un espai circular a l’aire lliure ( orchestra ), en el qual s’executaven unes danses. Un lloc de terra llisa i compacta disposat per a la representació de cants corals, una de les varietats, l’anomenat ditirambe, va ser d’acord amb la tradició, el progenitor de la tragèdia àtica. Tots els grans teatres es van construir a cel obert.
El teatre va estar a l’Antiga Atenes, igual que en moltes altres cultures, vinculat des de sempre a la celebració de determinats festivals i rituals de caràcter religiós. Segons les notícies que es disposa, un dels més antics i concorreguts va ser el que es celebrava en honor del déu Dionís a Atenes durant els dies 11 al 13 del més anomenat en grec antesterios.
El vestuari d’una representació grega es compon de: màscares, roba i els coturns.
És cert que acudien gents d’altres polis gregues que arribaven a Atenes en aquests moments aprofitant la bonança marítima de la nova estació que s’acabava d’obrir, després del forçat parèntesi hivernal.
—————————————————————————————
TEATRE D’EPIDAURE
El teatre d’Epidaure és un teatre de l’antiga Grècia a Argòlida, edificat al segle IV aC per a acollir els Asclépéia, concurs en honor al déu metge Asclepi. Fou el model de nombrosos teatres grecs.
Elements tècnics i estructurals
El teatre grec estaba construït de pedra i a més constaba de parts sorrenques (als seients d’honor). Aquests teatres eres a l’espai obert i per tant no estaban tancats i això feia que no tinguessin cap tipus de coberta. El pes del teatre era suportat per columnes d’ordre corinti que eres las culpables de suportar la inmensa arquitectura.
Elements decoratius
Els seients d’honor estaven ricament decorats, també cal destacar l’altar que hi havia en honor al deu Dionís.
Espais exteriors
Situat a la falda d’una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s’obrís. El teatre d’Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
Elements interiors
En realitat el teatre no tenia façana pròpiament dita, els actors entraven pels laterals, els pàrodes. El teatre estava organitzat al voltant de l’orquestra, de forma circular. La càvea envoltava dues terceres parts de l’orquestra i la part restant era tancada per l’edifici que formava l’escena. L’esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l’orquestra.
Funció
Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís (déu del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas es va construir per que hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d’Asclepi, que era al costat.
Simbolisme
El teatre neix en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Dionís era fill de Zeus. Segons els grecs inventà el vi i li dedicaven jornades festives a la primavera i a l’hivern, i fins i tot els esclaus eren alliberats per que gaudissin de la festa. D’aquestes primitives formes de festa va néixer el teatre, com a centre de reunió per a tota la comunitat.
—————————————————————————————
Google Maps: El teatre que més m’ha agradat ha sigut el de Delfos, ja que és molt bonic i a part està situat en un indret característic de Grècia.
Breu introducció: El teatre de Delfos es va construir més amunt al turó del Temple d’Apol · lo i donava una vista espectacular de tot el santuari i la vall.
Va ser construït al segle IV a.C. amb pedra calcària de la muntanya Parnàs. Va ser remodelat en diverses ocasions
Xaipe!
Xaipe!
Felicitats per l’apunt Camila!
El teatre es representava a l’aire lliure, no com els d’ara, i les grades eren de fusta excepte les que es van construir a partir del segle IV aC que eren de pedra.
El teatre tenia cinc parts. Seguint la imatge de L’arquitectura del teatre grec de l’apunt, primer ens trobem amb l’orquestra en la qual el cor dansava, girant entorn del corifeu i hi actuaven els actors. Era una pista de sorra rodona que es delimitava per les grades. Tot seguit, estan les grades reservades al públic. La primera fila d’aquestes eren pels més privilegiats com els magistrats i autoritats.
L’escena estava tangent a l’orquestra i estava edificada amb una decoració fixa, columnes, estàtues i relleus. Darrere d’aquesta estaven les cambres per els actors i els seus vestidors.
El prosceni és un element arquitectònic, una mena de cornisa o pòdium no gaire ample. Era la part més avençada de l’escena.
Per últim, el pàrodes o les portes d’accés, a banda i banda del prosceni.
El teatre grec aprofitava la pendent de la muntanya, o pujol, i la majoria dels teatres construits es van fer en un context religiós.
El teatre d’Atenes es va fer en honor del déu del vi i del teatre, és a dir, de Dionís. Va ser el més gran de l’antiga Grècia i estava situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes.
(Ho acabaré més tard).
Xaipe!
Les representacions teatrals tenen lloc a l’aire lliure i les parts principals dels teatres grecs són: les Grades; reservades al públic, l’Orquestra; pista de sorra rodona, delimitada per les grades, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís. L’escena; tangent a l’orquestra, part amb decoració fixa, Prosceni; podium no gaire amples i les Portes d’accés; a banda i banda del prosceni. El teatre grec té un context religiós i el teatre d’Atenes es va construir en honor al déu Dionís i el teatre d’Epidaure al déu metge Asclepi. El teatre grec no tenia teló (el tindrà entre els romans); en canvi, estava dotat de decorats i recursos de l’art de tramoista per solucionar el conflicte dramatic. L’arquitectura grega es basava amb uns murs de contenció laterals i sense coberta i columnes, el material era de pedra calcària i de marbre blanc de la pedrera del Pentèlic i fusta amb un tipus de decoració, interior i exterior i harmonitza amb l ‘Acròpolis; Espai obert relacionat amb l’ exterior. El teatre era un edifici religiós dedicat a les festivitats de primavera i hivern. Al mig de l’orquestra es situava un altar destinat als actes rituals. Va ser un dels teatres més famosos de Grècia, on es van representar les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil. Les obres de teatre tenien un caràcter sagrat dedicat al déu. El teatre tenia una capacitat per 15.000 espectadors que podien ser allotjats i desallotjats ràpidament gràcies als dos accessos laterals. I els actors utilitzaven el paisatge natural com a teló de fons. Ami els teatres grecs que més m’han sorprès són: El teatre de Delfos, de Dionís, d’Argos, Siracusa… Es conserven tants teatres grecs per els turistics que vegin l’evolucio dels teatres i que cada un dels teatres donaven diferents representacions teatrals.
Xaipe,
L’arquitectura del teatre grec està constituït per unes grades on la gent seu i mira la representació. L’orquesta una pista de sorra rodona on en el centre hi ha una un altar a Dionis, és on es ballava i on s’actuava. L’escena, és l’única part la qual esta decorada amb decoració fixa, columnes, estàtues i relleus, on hi ha cambres per els actors i les seves necessitats. El prosceni estava més endavant de l’escena i era un mena de pòdium. Les portes d’accés també anomenades pàrodes que estava a banda i banda del prosceni. Els teatres grecs es construïen a la falda de la muntanya o sobre el turó fora de la ciutat. El context del teatre grec era sobretot la religió, solien explica les histories dels deus. També explicaven històries heroiques. El teatre d’Atenes va ser construït en honor Cècrops, el rei d’Atenes i el teatre Epidaure en honor al metge Asclepi. A diferència d’avui en dia els teatres grecs no tenien teló, sinó que tenia decoració depenen el tipus d’obra que s’interpretava. Els teatres grecs es conserven tants ja que eren i són molts gran i tenen la capacitat de moltes persones. Personalment el teatre d’Epidaure es el que més m’agrada,ja que ha sigut el qual he localitzat en el Google maps i m’ha semblat interessant.
El teatre d’Epidaure esta a Argòlida i va ser edificat al s.IV per el concurs Asclépedia el qual es feia en honor al metge Asclepi com ja he dit abans, estava construït de pedra i sorra, tenia columnes i no estava cobert. Hi havia un altar al deu Dionís i els seients d’honor estaven decorats ricament. Estava situat a la falda de la muntanya, i te dos murs per les seves grans dimensions.
L’origen del teatre el trobem en les celebracions religioses populars. Al començament del teatre grec les representacions es duien a terme a l’aire lliure però a partir del segle IV a.C varen construir l’edifici amb pedra. Referent a la localització, al començament les representacions consistien en dances i cants, que es realitzaven en un espai obert a prop de l’altar del déu del qual es celebrava en el seu honor, per tant el temple solia està junt al teatre. Poc a poc es van anar introduint seients pels espectadors, finalment es varen transformar en grades sòlides de terra. Les parts principals del teatre eren: les gardes, pel públic; l’orquestra que era rodona i de sorra, allà actuaven els actors; l’escena, que es trobava al costat de l’orquestra; el prosceni, que era considerat una especie d’escenari i finalment a cada banda hi havien les portes d’accés. El teatre grec no tenia teló ja que això era caracteristíc de l’epoca dels romans.
El teatre d’Atenes estava construit en honor al déu Dionis. L’acustica del teatre d’Epidaure era excepcional, permetia escoltar als espactadors de l’última filera i distingir als actors parlant en veu baixa estava construit en honor al déu Asclepi.
Es conserven molts teatres grecs ja que la seva cultura ha perdurat fins els nostres dies. L’estructura dels teatres grecs era molt sòlida i això també ha col·laborat en la seva pervivència.
El teatre té l’origen en les celebracions religioses populars. El teatre té el seu context dins de la religió.
Les representacions teatrals tenen lloc en principi a l’aire lliure. Les grades eren de fusta, però a partir del segle IV aC van ser de pedra.
Parts principals dels teatres grecs eren les grades, que eren reservades per al públic, el prosceni, que era la part més avançada de l’escena, una mena de cornisa o pòdium no gaire ample, l’orquestra: era una pista de sorra rodona, delimitada per les grades, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís. A l’orquestra, el cor hi dansava, girant a l’entorn del seu director (el corifeu), que n’era la veu, i també hi actuaven els actors que era la veritable escena. L’escena: era l’única part que tenia decoració fixa, columnes, estàtues i relleus, al darrere de la qual hi havia cambres per als actors, els vestidors… Les portes d’accés o pàrodes, a banda i banda del prosceni.
El teatre grec no tenia teló, però gaudia de decorats i recursos de l’art del tramoista: escotillons, escaletes per on sortien divinitats infernals, carros voladors, plataformes rodades…
El teatre d’Atenes estava construït en honor al déu Dionis. L’acústica del teatre d’Epidaure era fantàstica, permetia als espectadors escoltar des de l’última filera i distingir als actors parlant en veu baixa, a més hi cabien 17.000 espectadors. Estava construït en honor al déu Asclepi.
S’ha aconseguit conservar tants teatres perquè estan molt ben construïts, de materials resistents, a més van construir molts teatres.
Els teatres que m’agraden més són: el teatre de Siracusa a Sicília i el teatre de Delfos a la Fòcida. He trobat un teatre a Micenes.
Xaipete!
Els teatres grecs eren una mostra de la cultura hel·lènica, i van florir entre el 550 aC i el 220 aC. i tenien el seu origen en les diferents festivitats religioses locals, com les Lenes o les Dionísies. Aquests, a diferència dels romans, es construïen en vessants de les muntanyes, sobre els quals edificaven les graderies(el koilon), mentre que al centre hi havia el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera la scaena, i l’orquestra (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor. Normalment, i a causa de les seves connotacions religioses, hi havia un temple a prop.
Com a exemple, el teatre d’Epidaure és a l’Argòlida, edificat al segle IV aC per a acollir els Asclépéia, concurs en honor al déu metge Asclepi. Va ser el model de nombrosos teatres grecs. El teatre no tenia façana pròpiament dita, els actors entraven pels laterals, els pàrodes. El teatre tenia un mecanisme de teló per permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake). Pel que fa a la ciutat, Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts.
A més, El Teatre de Dionís (Θέατρο του Διονύσου) va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís.
Xaipete!
Tant els teatres grecs com els romans constaven de tres parts principals anomenades: koilon, orchesta i skené. Començaré parlant sobre el Koilon, el “koilon” era el conjunt de graderies on s’assentaven els espectadors. Tenia forma semicircular i els seients estaven situats en grades. La “orchesta” era la part més antiga del teatre, i era utilitzada pels cors i les danses rituals. Finalment,” l’skené” era una plataforma allargada i estreta situada al costat de l’orchesta, al costat oposat al koilon. Els teatres grecs es construïen en una vessant de la muntanya per poder apreciar l’obra representada. Cap teatre grec està en terreny pla, a causa que els grecs no sabien construir voltes de formigó, però sí emplenaven els laterals si era necessari, com en Dodona i l’Epidaure. Amb el temps es va elevar prop de tres metres sobre la orchesta, sostinguda per una columnata. El context del teatre grec, eren l’origen en les celebracions religioses populars i està lligat al culte del Dèu Dionís.
El teatre grec no tenia teló, pero disposava de decorats i recursos de l’art de tramoista.
El teatre d’Atenes estava construit en honor al déu Dionis, que permetia escoltar als espactadors de l’última filera i distingir als actors parlant en veu baixa estava construit en honor al déu Asclepi.
El teatre grec Epidaure va ser concebut per l’arquitecte i escultor Policlet el Jove.
A partir del segle V aC comencen a aparèixer tot un seguit de construccions destinades a les activitats polítiques, comercials i culturals. El centre de la vida urbana es desplaça de l’acròpoli(convertida en recinte sagrat on hi havia els temples i altars.
L’edifici més innovador i important des del punt de vista arquitectònic, exceptuant els temples, és el , edifici destinat a les representacions d’aquest gènere literari nascut a Grècia. El teatre es desenvolupa a partir del cercle màgic ,on els pagesos feien els seus balls a l’entorn de l’altar de Dionís, déu del vi i protector de les collites), i que normalment es situava al peu d’un turó el pendent del qual servia per a situar el públic. Posteriorment es començaren a fer les graderies de fusta i , més tard, de pedra.
els teatres que sobreviuen pràcticament intactes, el més conegut és el Teatre de Epidaure, erigit per Policleto el Jove al voltant del 350 A. C. És el millor conservat, i en ell es pot apreciar un espai circular per al cor i la gradería sense divisions.
s’ha de dir que les representacions teatrals tenien lloc des d’un principi a l’aire lliure ,els teatres grecs es construïen a l’aire lliure, sobre un pujol a les afores de la ciutat. Les graderies tenien forma semicircular i s’assentaven en el vessant d’un turó. D’aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l’escenari sense obstacles i sense necessitat d’alçar grans i costoses estructures arquitectòniques. Aconseguien teatres que podien acomodar fins a 15.000 espectadors.
El teatre té molta importància en el context religiós.
Les parts del teatre són:
Les grades:reservada al públic.
L’orquesta:una pista de sorra rodona.
L’escena:es situava a l’orquesta.
Prresceni:part més avançada de l’escena.
Portes d’accés:a banda i banda del prosceni.
Xaipete!!!
Moltes felicitats per l’apunt Camila!!
Al segle IV a.C van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix van continuar sent a l’aire lliure.
Les parts principals dels teatres grecs eren: les grades, reservades pel públic, l’orquestra, una pista de sorra rodona al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís, l’escena, era l’única part edificada amb decoració fixa, columnes, estàtues i relleus, el prosceni era una mena de pòdium no gaire ample i per acabar estava les portes d’accés o pàrodes, a banda i banda del prosceni.
El teatre es va construir en honor del déu Dionís i el teatre d’Epidaure va ser dirigit al déu Asclepi.
El teatre grec no tenia teló; en canvi, estava dotat de decorats i posseïa tota mena de recursos de l’art del tramoista: escotillons, escaletes per on sortien divinitats infernals, plataformes rodades, …
El que conec del teatre d’Epidaure és que és un teatre de l’antiga Grècia a Argòlia edificat al segle IV a. C. Aquests tipus de teatre estaven formades per tres parts clarament diferenciades: la càvea, l’orquestra i el prosceni. L’acústica del teatre Epidaure és fantàstica, ja que permet als últims espectadors escoltar correctament i distingir als actors parlant en veu baixa.
Xaipe!
Felicitats per l’apunt Camila!
El teatre es representava a l’aire lliure, no com els d’ara, i les grades eren de fusta excepte les que es van construir a partir del segle IV aC que eren de pedra.
El teatre tenia cinc parts. Seguint la imatge de L’arquitectura del teatre grec de l’apunt, primer ens trobem amb l’orquestra en la qual el cor dansava, girant entorn del corifeu i hi actuaven els actors. Era una pista de sorra rodona que es delimitava per les grades. Tot seguit, estan les grades reservades al públic. La primera fila d’aquestes eren pels més privilegiats com els magistrats i autoritats.
L’escena estava tangent a l’orquestra i estava edificada amb una decoració fixa, columnes, estàtues i relleus. Darrere d’aquesta estaven les cambres per els actors i els seus vestidors.
El prosceni és un element arquitectònic, una mena de cornisa o pòdium no gaire ample. Era la part més avençada de l’escena.
Per últim, el pàrodes o les portes d’accés, a banda i banda del prosceni.
El teatre grec aprofitava la pendent de la muntanya, o pujol, i la majoria dels teatres construits es van fer en un context religiós.
El teatre d’Atenes es va fer en honor del déu del vi i del teatre, és a dir, de Dionís. Va ser el més gran de l’antiga Grècia i estava situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes. I el d’Epidaure, va ser edificat al segle IV aC en honor del déu de la medicina, Asclepi.
Estava fet de pedra i de sorra, però només als seients d’honor. Tenia columnes d’ordre corinti i no tenia coberta. Sobre l’acústica del teatre, és curiós ja que normalment ens pensem que els que están més lluny, costa més d’escoltar però en aquests tipus de teatres és totalment al contrari.
El teatre no tenia teló però en canvi, tenia molts decorats.
Ben bé no sé perquè s’hi conserven tants però possiblement sigui perquè eren de pedra.
El que més m’agrada és el teatre de Delfos però personalment no he pogut trobar un altre teatre que no estigues al google maps.
Xaipe!
Molt bon apunt Camila!
L’edifici teatral és a l’aire lliure, en un principi, al peu de l’acròpoli. Està compost per l’orquestra que és un espai circular per la dansa del cor, al mig hi ha un altar a Dionís i al voltant unes grades on s’asseia el públic i que, en un principi, eren de fusta i avançaren a pedra. L’escena, tocant l’orquestra, composta per columnes i estàtues, darrere de la qual s’hi trobaven els vestuaris dels personatgesi els actors entraven pels pàrodes. El teatre grec ja tenia teló Tot teatre tenia les seves portes d’accés a banda i banda del prosceni, que era la part més avançada de l’escena i en el teatre somà funcionarà d’escenari. L’origen del teatre, entre 550aC i 220aC, el situem a les festes religioses, és per això que té un context religiós. Es construien a les vessants de les muntanyes. Epidaure és coneguda pel seu santuari a Asclepi, que era el deu que protegia als malalts. El teatre d’Atenes es va fer en honor a Dionís, déu de la festa i el teatre.
Xaipete!
El teatre a l’Antiga Grècia va començar entre el 550 a.C i 220 a.C
L’arquitectura del teatre grec està divida en 5 parts: l’orquestra , les grades , el prosceni , l’escena i les pàrodes.
Les grades eren per el public, l’orquestra era una pista de sorra rodona que estava delimitada per les grades i al centre estava situat l’altar de Dionís. L’escena era l’unica part edificada amb decoració fixa , el prosceni era la part més avançada de l’escena i les pàrodes eren les portes d’accés.
El teatre grec té l’origen en les celebracions religioses populars i està lligat al culte del deu Dionís. Els teatres es construïen al vessant d’una muntanya per poder observar l’obra representada ja que des d’allà hi havien molt bones vistes. Se solia representar al aire lliure. Els grecs feien representacions teatrals la celebració de determinats festivals i rituals de caràcter religiós.El teatre d’Atenes va ser construit en honor al deu Dionís.
El teatre d’Epidaure va ser un teatre de l’antiga Grècia a Argòlida , que va ser edificat al segle IV aC per a acollir els Asclépeia , concurs en honor al déu metge Asclepi. Va ser el model de nombrosos teatres grecs. Els elements tècnics i estructurals :
·Materials: pedra i sorra( als seients d’honor)
·Suport: Columnes d’ordre corinti
·Coberta: Sense coberta
El teatre que més m’agrada és el de Argos .
Xaipe!
El teatre es representava a l’aire lliure, no com els d’ara, i les grades eren de fusta excepte les que es van construir a partir del segle IV aC que eren de pedra.
El teatre tenia cinc parts. Seguint la imatge de L’arquitectura del teatre grec de l’apunt, primer ens trobem amb l’orquestra en la qual el cor dansava, girant entorn del corifeu i hi actuaven els actors. Era una pista de sorra rodona que es delimitava per les grades. Tot seguit, estan les grades reservades al públic. La primera fila d’aquestes eren pels més privilegiats com els magistrats i autoritats.
L’escena estava tangent a l’orquestra i estava edificada amb una decoració fixa, columnes, estàtues i relleus. Darrere d’aquesta estaven les cambres per els actors i els seus vestidors.
El prosceni és un element arquitectònic, una mena de cornisa o pòdium no gaire ample. Era la part més avençada de l’escena.
Per últim, el pàrodes o les portes d’accés, a banda i banda del prosceni.
El teatre grec aprofitava la pendent de la muntanya, o pujol, i la majoria dels teatres construits es van fer en un context religiós.
El teatre d’Atenes es va fer en honor del déu del vi i del teatre, és a dir, de Dionís. Va ser el més gran de l’antiga Grècia i estava situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes.
Salve!
Un Google Drive molt ben treballat y didàctic, sobretot els vídeos complementaris per ampliar la informació. De ben segur que aquest apunt servirà als alumnes quan tinguin que estudiar el teatre a l’antiga Grècia.
Vale!
Xaipe!
Molt ben redactat, la veritat que no en sabia molt de el teatre grec, ni dels edificis, però gracies al llibre n’he aprés molt.
El teatre té l’origen en les celebracions religioses populars i està lligat al culte de déu Dionís. Aristòtil, en la poètica, atribueix l’origen de la tragèdia, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl·lics, precedents del culte dionisíac.
L’escena estava tangent a l’orquestra i estava edificada amb una decoració fixa, columnes, estàtues i relleus. Darrere d’aquesta estaven les cambres per els actors i els seus vestidors.
En l’arquitectura del teatre grec les representacions teatrals tenen lloc des d’un principi a l’aire lliure. Es va instaurar a Atenes el culte oficial de Dionís i es va representar la primera tragèdia.
Hi havien les grades, que estaven reservades pel pùblic.
I L’Orquestra, que una pista de sorra rodona, delimitada per les grades, al centre del altar de Dionís.
L’escena, tangent a l’orquestra, era l’unica part edificada amb decoració fixa.
El prosceni era la part més avançada de l’escena, una mena de cornisa o pòdium no gaire ample.
I les portes d’accés a banda i banda del prosceni.
Xaipe,
Els teatres es construïen en el vessant d’una muntanya, per poder apreciar l’obra representada, a diferència dels romans.
Els teatres de les grans ciutats estaven construïts en gran escala per acomodar a un gran nombre de persones a l’orquestra, així com a la major quantitat d’espectadors (fins a 18.000). Les matemàtiques van jugar un paper molt important en la construcció d’aquests teatres, i el seu disseny semicircular permetia tant una bona visió com una bona acústica.
Hi havia diversos elements escènics d’ús comú en el teatre grec:
Machina; Una grua que donava la impressió que un actor volava (que per això va rebre el nom de theologheion o deus ex machina).
Ekkyklema; Una plataforma rodant amb diferents usos: es podia fer servir per pujar-hi i que els espectadors tinguessin millor visibilitat de l’actor
Trapes o obertures similars a terra per treure a la gent a l’escenari.
Pinakes; Imatges penjades a la paraskenia per simular una escena o paisatge.
Thyromata; Imatges més complexes situades a l’alçada del segon pis de la paraskenia.
Periaktoi; Pantalles giratòries per canviar de decorat.
Els teatres grecs es van construir des del S. V a.C. al S. III a.C.
Al principi, als teatres grecs es representava dança i cants, per honorar als dèus. Eren a l’aire lliure i per això hi sol haver un temple al costat dels teatres.
Cada cop anava més gent a veureu i van decidir instal·lar cadires, que més tard serien grades sòlides de terra.
Els teatres es construïen a la vessant de les montanyes, per així tenir una bona vista de l’escenari desde tots punts. Gràcies a les matemàtiques es van trovar les mesures exactes perque l’acústica sigués perfecta.
Parts del teatre:
-Koilon: conjunt de grades on es sentaven els espectadors.
-Orchestra: part més antiga del teatre, i era utilitzada pels cors i les danses.
-Skené: a més dels cors van començar a fer argument i a aparèixer autors, això va fer que construïssin l’skené. Era una plataforma allargada i estreta al costat de l’orquestra.
-Parodoi: eren dos entrades.
El teatre d’Epidaure és un teatre de l’antiga Grècia a Argòlida, construit al S. IV a.C.Es divideix en 3 parts: l’orquestra (el nucli) la càvea; amb forma de ferradura; i el prosceni, dividit en 2 parts, que és on actuaven els actors. Les obres de teatre formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís.
L’EDIFICI DEL TEATRE
Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l’aire lliure. Així el Teatre de Dionís d’Atenes, amb una capacitat d’uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s’havien estat fent representacions dramàtiques. Es trobava situat en el vessant sud de l’Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s’hi alçava un senzill temple dedicat al déu.
El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
– les construccions de l’escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
– l’orquestra (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig;
– el koilon o graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya.
A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).
Xaipe!
Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV aC van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l’aire lliure. Neix amb finalitats religioses amb el culte a Dionís i al costat del teatre s’hi alçava un senzill temple dedicat al déu.
El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
– les construccions de l’escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrere la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
– l’orquestra (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig.
– El koilon o graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya.
Els grecs eren molt aficionats al teatre i van construir per a això imposants exemples. Eren sempre a l’aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s’assentaven al pendent d’un turó. D’aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l’escenari sense obstacles.
El teatre d’Epidaure va tenir com a autor Policlet de Sició, anomenat el Jove. És un edifici dedicat a representacions teatrals amb un estil d’art grec clàssic, construït al 330 aC. Està localitzat a l’Argòlida, al Peloponnès.
El teatre d’Epidaure és cèlebre per la seva perfecció, segons Pausànias, escriptor grec del segle 11 dC. Està situat al sud-est del santuari d’Asclepi, i era destinat a oferir representacions dramàtiques d’origen dionisíac.
L’edifici de l’escena, disposat en dos nivells, és ornat amb dotze columnes dividides en dos grups separats per una pona central, que dóna entrada als actors. Sovint el sostre de l’arquitectura figurada serveix d’escenari. Això fa que els seients d’honor que se situaven dins el cercle de l’orquestra, siguin retirats fins a la primera filera de grades per tal que els ciutadans prohoms frueixin d’una visió total de l’espectacle.
Retroenllaç: El teatre grec fet thinglink | Literatura grega a escena
Xaipe!
A les ciutats gregues, el teatre tenia generalment disposades seus grades per l’auditori en el vessant d’un turó propera als centres urbans.
Arquitectura del teatre grec.
La graderia envoltava en uns dos terços de la seva circumferència l’espai circular central anomenat orchestra, on els cors cantaven i dansaven acompanyant amb la veu i el gest l’acció dramàtica, desenvolupada en el legueíon o prosceni, plataforma llarga i estreta, limitada per un decorat arquitectònic permanent que servia de fons, i unida a una càmera posterior, de fusta, utilitzable per a vestuari i el nom, skené, equival a escena o escenari.
La skené estava flanquejada sovint per dos cossos sortints, les parascenias, destinades a la maquinària del teatre.
Queden restes de teatres grecs en Oropos, Sicione i Megalòpolis; al santuari d’Asclepi a Epidaure, ia l’illa de Delos; està completa la graderia del teatre de Delfos, dividida en set sectors i amb una diapsoma o ample pas que separa la part baixa de la part alta.
En alguns, com en el teatre de Dionís a Atenes, al mig de la orchestra es situava el thyméle o llaura per a l’ofrena que precedia a la representació.
Aquí deixo un video que m’ha agradat molt, ja que ens explica les diferències que hiha entre el teatre grec i romà:
Molt bon apunt!!!
Els teatres grecs estaven dividits en:
– Les grades, reservades per el públic, situades davant de l’orquestra. Es construïen aprofitant el pendent de les muntanyes.
– L’orquestra, una pista de sorra on els actors dansaven i actuaven i giraven al voltant del corifeu. Estava delimitada per les grades i al centre hi havia un petit altar per el déu Dionís.
– L’escena era la decoració fixa, amb columnes, estàtues o relleus. Al darrere hi havia els vestidors i magatzems.
– El prosceni era un petit podi situat davant l’escena. Els arqueòlegs consideren que només va servir d’escenari per els romans.
– A banda i banda del prosceni hi havia les pàrodes o portes d’accés.
Un dels teatres més importants va ser el d’Epidaure, al Peloponnès, construït cap al 350 aC. El va construir Policlet el Jove, descendent de Policlet el Vell. Tenia una capacitat de 14.000 espectadors, dividits en 13 escales. El poble seia a les grades llises i les personalitats importants tenien uns seients amb respatller i braços. El diàmetre de l’orquestra era de 20,3 metres. Era tan gran que necessitava uns murs de contenció del terreny.
Gràcies al desnivell natural de 24 metres, destaca per la seva acústica immillorable i una visió excepcional des de qualsevol punt.
Les cerimònies eren dedicades al déu Asclepi. Els malalts que visitaven la ciutat d’Epidaure visitaven el temple d’aquest déu, situat al costat, per guarir-se. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Segons Homer no és una divinitat, sinó un mortal. Era representat com un home vell i amb barba. Duia un bastó a la mà amb una serp, perquè es creia que eren capaces de descobrir herbes meravelloses i simbolitzaven la prudència. Sovint també portava un gos al costat o un noi anomenat Telesfor, el geni de la recuperació.
Avui dia encara podem trobar múltiples estàtues de marbre i monedes i gemmes.
El teatre de l’Antiga Grècia és el conjunt d’obres dramàtiques, i d’arts escèniques en general. És una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC.
Pel que sembla el teatre grec, es va originar en un espai circular a l’aire lliure (orchestra), en el qual s’executaven unes danses. Un lloc de terra llisa i compacta disposat per a la representació de cants corals. Una de les varietats, l’anomenat ditirambe, va ser d’acord amb la tradició, el progenitor de la tragèdia àtica. Tots els grans teatres es van construir a cel obert.
Les parts principals dels teatres grecs eren:
·Les grades, reservades al públic.
·L’orquesta, una pista de sorra rodona,delimitada per les grades, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís.
·L’escena tangent a l’orquesta , era l’única part edificada amb decoració fix, columnes, estàtues i relleus…
·El prosceni era la part més avançada de l’escena i les portes d’acer, a banda i banda del prosceni.
Uns dels primers teatres i per tant els més importants es va instaurar a Atenes en honor del déu Dionis i es va representar la primera tragèdia com a part del ritual. Un altre teatre son els d’Epidaure, al Peloponnès, i Dodona, a l’Epir, amb la capacitat per a 14.000 espectadors.
El teatre grec no tenia teló; en canvi, estava dotat de decorats i posseÏa tota mena de recursos de l’art del tramoista. Els grecs, molt afeccionats al teatre, van construir molts.
Els Teatres grecs es van construir a l’aire lliure. Van construir teatres per tota la seva zona d’influència, sobretot per tot el mar mediterrani. Acostumaven a construir-los a turons. El teatre consta principalment de grades per al públic i una orquestra, és a dir on hi dansava el cor i hi eren els actors. L’escena era la part amb decoració fixa darrera de la qual hi havia les cambres per als actors, vestidors…Les portes d’accés al teatre o pàrodes estàven a banda i banda del teatre.
Uns dels teatres més famosos van ser el d’Epidaure, el de Dionís, el major teatre construit pels antics grecs,amb una capacitat de 17000 espectadors, situat a l’acròpoli d’Atenes.
Els grecs van construïr teatres als territoris on van tenir influència: Turquia, Xipre, Itàlia, Espanya…
En general, la conca mediterrània està plena de teatres grecs. La majoria de teatres es van construir al peu de turons, a excepció del d’Atenes, que es troba al peu de l’Acròpolis.
Alguns dels teatres grecs més destacats són el de Siracussa; considerat un dels més grans del món grec o el d’Efes; un dels millors conservats.
El teatre d’Epidaure es va construir en honor a Asclepi, déu metge. Els seu atribut principal és la serp enrotllada a un bastó (símbol ara utilitzat a les farmàcies). Segons els grecs, aquesta divinitat tenia el poder de la curació.
El teatre construit en el seu honor, ara considerat patrimoni de la humanitat, tenia capacitat per 14000 espectadors.Comptava amb una acústica excepcional, permetent a aquells espectadors situats a la part més alta escoltar allò que deien els actors, fins i tot si xiuxiuejaven. A més, es va convertir en un lloc de concentració jueva l’any 1960.
El teatre d’Epidaure va ser construit al seglr IV a.C. en honor al déu de la medicina i la curació Asclèpi.
Els seus atributs es representen amb una serp envoltant un bastó, pinyes, corones de llir, una cabra o un gos. El símbol més comú és el de la serp. Es diu que Asclèpi tenia el do de la curació i coneixia molt bé la vegetació, en particular les plantes medicinals.
El teatre estava fet de pedra i sorra, les seves columnes eren d’ordre corinti i no tenia coberta. Té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
Les construccions de l’escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i a la darrera l’escena, un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
-L’orquestra un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig;
-Graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d’una muntanya.
A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra, anomenats pàrodes.
Els teatres es construïen a l’aire lliure, en un lloc de terra llisa perfecte per la representació de cants corals. Les parts princpals del teatre eren, les grades eren reservades al públic, l’orquesta era una pista de sorra rodona,delimitada per les grades, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís, l’escena tangent a l’orquesta , era l’única part edificada amb decoració fix, columnes, estàtues i relleus…
I el prosceni era la part més avançada de l’escena i les portes d’acer, a banda i banda del prosceni.
Uns dels primers teatres i per tant els més importants es van ser a Atenes en honor del déu Dionis i es va representar la primera tragèdia com a part del ritual. Un altre teatre son els d’Epidaure, al Peloponnès, i Dodona, a l’Epir, amb la capacitat per a 14.000 espectadors.
Xaipe!
El teatre grec té l’origen en les celebracions religioses populars i està estretament lligat al culte del déu Dionís. Aristòtil, en la Poètica, atribueix l’origen de la tragedia al ditirambe, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl•lics, precedents del culte dionisíac. A més les competicions teatrals es feien en teatres a l’aire lliure, als auditoris…
Els teatres grecs es construïen en el vessant d’una muntanya, per poder apreciar l’obra representada i si era necessari omplien els laterals si era necessari, com en Dodona, Epidaure i sobretot en Argos on pràcticament s’ha construït tot el koilon.
Teatres grecs:
Teatre de Delfos:

Teatre d’Epidaure:

Per altra banda hi ha l’Acròpoli d’Atenes on a dalt del tot hi ha un monument en honor a la dea Atena, el Erecteion, on hi ha també la Cariàtide de l’Erecteion.
El teatre grec tenia diferents parts:
• Les grades, reservades al públic.
• L’orquestra, una pista de sorra rodona, delimitada per les grades, al centre de la qual estava situat el petit altar de Dionís. A l’orquestra, el cor hi estava, girant a l’entorn del seu director ( el corifeu ), que n’era la veu, i també hi actuaven en un principi els actors: era la veritable escena.
• L’escena, tangent a l’orquestra, era l’única part edificada amb decoració fixa, columnas, estàtues i relleus, al darrere de la qual hi havia les cambres per als actors, els vestidors, els magatzem, etc.
• El prosceni era la part més avançada de l’escena, una mena de cornisa o pódium no gaire ample. És l’element arquitectònic considerat durnat molt de temps pels arqueòlegs com a escenari (només ho va ser en el teatre romà).
• Les portes d’accés o pàrodes, a banda i banda del prosceni.
a) Grades b) Escena c) Orquestra d) Pàrodes ( Traducció parts de la imatge )
El teatre a l’Antiga Grècia es representava sempre a l’aire lliure en un espai molt ampli i les grades eren al principi de fusta i més tard, a partir del segle IV a.C, de pedra.
L’edifici teatral tenia cinc parts principals:
-Grades–eren pel públic
-Orquestra–hi havia un petit Altar de Dionís i era una part molt important on el cor hi dansava i on es trobava el director (corifeu). A més, era aquí on actuaven els actors.
-L’escena–era l’única part fixa composta per columnes, estàtues,… Darrere d’ella es trobaven les cambres dels actors i els magatzems.
-Prosceni–es podria considerar com l’escenari.
-Les portes d’accés–al costat del prosceni.
El teatre més important va ser el d’Epidaure, al Peloponnès, construït al 350 aC. Va ser construit per Policlet el Jove i una capacitat de 14.000 espectadors. El diàmetre de l’orquestra era de 20,3 metres i era tan gran que necessitava murs de contenció de terreny. Destacava per la seva acústica i pel fet de que tenia una visió perfecta des de qualsevol punt.
Les representacions en aquest teatre eren en honor del déu Asclepi, déu de la medicina i fill d’Apol·lo i Coronis. Normalment se’l representa com a un home vell i savi, amb barba i un bastó. A més, al seu costat sempre hi seia un gos.
Els teatres a Grècia es construïen a l’aire lliure en un espai semicircular. Hi ha molts teatres grecs, però hi destaca Delfos, ja que és un teatre molt ben conservat, i també un dels més importants és el teatre d’Epidaure, déu de la medicina i la curació. Els seus atributs es representen amb una serp enrotllada en un bastó, pinyes, corones de llorer, una cabra o un gos. El seu símbol és un bàcul o vara. El teatre d’Epidaure té una capacitat d’uns 12 000 espectadors. Es compon d’una orchestra circular de terra batuda de gairebé 20 m de diàmetre, envoltada per una graderia ultrasemicircular, dividit en dos nivells per un passadís.
El teatre grec té diferents parts les quals són:
1- Orquestra: En grec significa ballar i és l’espai en el qual els membres del cor ballaven i cantaven.
2-Escena: És la part on els actors representaven les obres orientades de cara al públic.
3-Grades: És l’espai destinat al públic (koilon).
4-Prosceni: Lloc que hi havia entre l’escena i l’orquestra, i en el qual estava la teulada en què representaven els actors.
5-Pàrodes: On el cor entra cantant versos (alternant estrofes i antiestrofes) que proveeixen el rerefons dels esdeveniments de l’obra.
Aquest últim (pàrodes) és un terme utilitzat en l’arquitectura clàssica com en la tragèdia grega, la qual es caracteritza per l’existència del cor, el qual era un grup de persones que encarnaven a un personatge concret de l’obra una de les altres característiques és l’ús de màscares i disfresses que aconseguissin transmetre millor les expressions i les emocions i també un nombre petit d’actors.
EL teatre a Grècia és una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC, on es feien obres dramàtiques, i d’arts escèniques.
Les representacions teatrals es van originar en un espai circular a l’aire lliure (orchestra), en el qual s’executaven unes danses. També tots els grans teatres es van construir a cel obert.
Els grecs estàven molt aficcionats al teatre, llavors van fer molts teatres, els més famosos del quals van ser el de Dionís, perquè quan pisístrat va instaurar a Atenes el culte oficial de Dionís i es va representar la primera tràgedia com a part del ritual, també hi ha altres teatres com el teatre de Dodona, d’Argos i siracusa.
Els teatres estàven compostos per:
Les grades: que eren pel públic.
L’orquesta : era la pista de sorra rodona, delimitada per les grades, al centre on estava situat l’altar de Dionís.
L’escena: era l’única part edificada amb decoració fitxa ,al darrere de la qual estàven les cambres dels actors, els vestdors,etc.
El prosceni: era la part més avançada de l’escena, uanmena de cornisa o pòdium no gaire ample.
Les portes d’accés: a banda i banda del prosceni, ja que el treatre grec no tenia teló.
El teatre a Grècia, es va originar entre els anys 550 aC i 220 aC, i, Aristòtil atribueix l’origen del teatre al ditirambe (tragèdia) i als cants fàl·lics (comèdia), i el motiu és el culte dionisíac. Van anar evolucionant gràcies als poetes que li van anar afegint característiques.
Encara que els teatres es van construir per tota la zona d’influència de Grècia, els més importants eren el de Delfos i el d’Epidaure, a l’Argòlida (Peloponnès).
Les parts del teatre grec eren:
– Les grades (eren pel públic)
– L’orquestra (era una pista rodona de sorra, que es delimitava per les grades i al centre de la qual hi havia l’altar en honor al déu del teatre)
– L’escena (era la única part del teatre on hi havia construïda decoració fixa, al darrere de la qual hi havien els magatzems amb l’atrezzo, les disfresses…, els “camerinos”, etc)
– El prosceni: era com una cornisa i feia de sostre i estava a banda i banda del tatre, en ell hi havien les portes d’accés per les quals entraven els actors i el cor.