Les Coèfores d’Èsquil

Abans d’anar al teatre i poder gaudir de l’espectacle de Les coèfores d’Èsquil, cal saber què anem a veure i qui és Èsquil. Per tant, cal fer recerca sobre l’autor i els antecedents mítics de l’obra abans de llegir bé el llibre per no perdre’s durant la representació.

Les Coèfores d'Èsquil

Anem a pams i comencem, doncs, per l’autor i després per l’argument de la tragèdia:

Èsquil (en grec Αἰσχύλος; Eleusis, 525 aC – Gela, 456 aC) va ser un dramaturg grec. Predecessor de Sòfocles i Eurípides, és considerat com a creador de la tragèdia grega.
Èsquil va néixer a Eleusis, a l’Àtica, lloc on es celebraven els misteris d’Eleusis. Pertanyia a una noble i rica família de terratinents.
Al llarg de la seva joventut va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistràtides a Atenes i va ser un dels «maratonians»; lluità a les guerres contra els perses a la batalla de Marató (490 aC), a la de Salamina (480 aC) i, possiblement, a la de Platea.
Escrigué 73 peces (algunes fonts les xifren en 90), aconseguí la seva primera victòria en composició dramàtica el 484 aC, sent els seus rivals Pràtines, Frínic i Quèril d’Atenes. Només va ser vençut per Sòfocles l’any 458 aC.; immediatament després de l’estrena de L’Orestíada, l’única trilogia completa  que ens ha arribat. Està constituïda per tres peces: Agamèmnon, Les Coèfores i Les Eumènides; tenen, però, un únic argument: la mort d’Agamèmnon i la venjança del crim a mans del seu fill Orestes.

LES COÈFORES:
Agamèmnon, que va ser el rei d’Argos, l’han assassinat al seu retorn a Micenes després de la guerra de Troia, i l’assasina és Clitemnestra, la seva esposa, amb l’ajut del seu amant Egist.
El llibre comença quan Orestes (fill d’Agamèmnon i Clitemestra)  i Pílades, cosins que han crescut junts a causa de l’exili del primer a la Fòcida, entren en escena a la tomba d’Agamèmnon. Just en aquell instant entra també Electra, germana d’Orestes, que feia temps que no veia, acompanyada del cor de serventes. Electra hi anava a fer un ritual al seu pare i descobreix la presència d’un rínxol en el túmul fins  que reconeix el seu germà Orestes. És llavors quan els dos fills del pare mort, ideen l’assassinat de la seva pròpia mare i d’Egist.
Orestes i Pílades entren a la ciutat de Micenes fent-se passar per simples viatgers vinguts de la Fòcida i demanen hospitalitat mentre asseguren a la reina, que Orestes és mort. Més tard, els rep el rei i en aquest moment Orestes revela la seva autèntica identitat i l’assassina. Clitemnestra, alertada pels crits, apareix a escena i veu Orestes dret al costat del cadàver del seu marit. Orestes dubta sobre si matar la seva mare, però Pílades el convenç i finalment ho fa.

L’obra acaba amb la fugida d’Orestes, embogit per les Erínies, que van ser la personificació de les causes pronunciades contra un criminal, que li van castigar pel crim que havia comès. Finalment,  el cor lamenta el fet que el cicle de violència no acabi mai després de tres assassinats i  la tortura sobre Orestes.

Si Agamèmnon i les Coèfores acaben amb homicidis, les Eumènides tanca la trilogia amb una cadena d’assassinats aparentment inacabables. Us animeu a llegir-la i així sabreu en què s’han convertit les Erínies que persegueixen el matricidi d’Orestes fins a Delfos.

Recordeu: abans d’anar a veure una tragèdia grega a escena, prepareu-la bé!

Luca Fernández

4t ESO  Llatí opt. 3

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Sortides, Tragèdia i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les Coèfores d’Èsquil

  1. Retroenllaç: Les Coèfores d’Èsquil | OPV...

  2. Mireia Abelaira diu:

    Orestes , en la mitologia grega , és fill d’Agamèmnon , rei de Micenes , i de Clitemnestra . Orestes és encara un nen Mentre Agamèmnon , rei de Micenes , està fora del seu regne conduint les armes gregues a la guerra de Troia i la seva esposa Clitemnestra esdevé amant del seu oncle Egist . Quan Agamèmnon torna de Troia , ella juntament amb Egist , l’assassinen. La germana gran d’Orestes , Electra , tement per la vida del nen , l’envia a cura del seu oncle Estrofio , rei de Fócide . Allà va créixer juntament amb el fill de Estrofio , Pílades , que va arribar a ser el seu company de tota la vida . Mentrestant, Clitmnestra , manté la seva filla Electra en una situació servil .
    Quan va aconseguir la maduresa , Orestes va comprendre que era per a ell un deure sagrat venjar la mort del seu pare , però considerava espantós el crim del matricidi . Va consultar l’oracle de Delfos i se li va advertir que mataria als dos autors de l’assassinat del seu pare . Orestes torna a Micenes per matar la seva mare . Al trobar- fora del palau amb l’espasa desembeinada , Clitemnestra intenta moure a pietat culpant Agamèmnon , el seu pare : ” Pesada va ser la meva càrrega , fill meu” ; i després recorre a les amenaces cridant : ” Guarda’t de la meva maledicció , la maledicció de la mare que et va donar a llum ! ” I quan aquestes tàctiques no donen resultat , intenta finalment seduir Orestes amb falses protestes del seu amor per ell abraçant i besant- apassionadament . Tot d’una, Orestes claudica baixant l’espasa mentre diu : ” Depongo meva fúria , estic calmat ” . Només quan Orestes percep que la mare aprofita ràpidament aquest moment de flaquesa per cridar a la guàrdia , i s’adona que el seu pretès amor no és tal sinó un engany per sotmetre al seu poder , reacciona , recupera la seva força i descarrega el cop mortal .
    Llavors Orestes es torna boig . Perseguit per les deesses de la venjança , les Erínies , per les ” Fúries ” , “els esperits de la nit” i per ” serps nuades barrejades ” . Orestes va errar a través de moltes terres . Insomne ​​i cansat , suportant l’assetjament de les Fúries fins que , per fi , arriba a Delfos i es posterna davant l’altar d’Apol · lo on , temporalment , se li dóna una treva . Llavors sota la protecció de Déu , és enviat a Atenes perquè el jutgi un gran jurat ( un consell de nobles anomenat l’Areópago ) presidit per Atenea . Orestes es va declarar culpable de l’ matricidi , però va afirmar que havia purgat la seva culpa amb el sofriment .
    La tremenda decisió que havia de ser presa era si calia declarar culpable o no culpable una persona per haver matat un progenitor dominant i abusiu . Els déus de l’ Olimp baixen a participar del debat . Després de diversos discursos , Atenea fa una exhortació al jurat i l’incita a no ” resignar vostra alta autoritat” ia evitar el doble perill de la ” anarquia” , d’una banda , i del ” domini esclavitzador ” , de l’altra . El jurat vota i resulta un empat . La mateixa Atenea ha d’emetre el vot decisiu . Llavors anuncia a la cort que si es vol que la humanitat avanci , les persones han de lliurar-se de les cadenes de pares tan odiosos com els del cas que es contempla , encara que això implica matar als mateixos . I d’aquesta manera , Orestes queda absolt pel vot de la deessa .
    D’acord amb les tragèdies del dramaturg grec Eurípides , algunes de les erinias refusar acceptar el veredicte i van continuar perseguint a Orestes . Desesperat , va consultar de nou l’oracle de Delfos . Se li va advertir que aniria a Tàurida (l’actual Crimea ) i robaria la imatge sagrada d’Àrtemis del temple de la deessa . Va ser amb Pílades al temple i va descobrir que la sacerdotessa era la seva germana Ifigenia , a qui ell creia morta . Amb la seva ajuda va robar l’estàtua sagrada i la va portar amb si a Micenes . Després, les Erínies van deixar a Orestes viure en pau.El nom de l’autor es Ésquil. L’obra s’anomena Les Coèfores i la trilogia s’anomena Oresta.

Respon a Mireia Abelaira Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *