Llucià de Samòsata: Contra un ignorant que comprava molts llibres

Llucià de Samòsata, Λουκιανός (125-181) és un important escriptor grec amb arrels sirianes, nascut a Samòsata. Aquest autor es va dedicar a l’estudi de la retòrica i la literatura i va ser recordat per les seves sàtires i les obres imaginatives,  que es poden considerar com a precursores del gènere literari ciència-ficció. Aquest famós autor va escriure una gran quantitat de obres literàries com per exemple: Obres retòriques, obres Crítiques, Biografies, Novel·les, Diàlegs, Poemes, etc., i aquestes van causar un gran impacte en la seva època i fins i tot en temps més contemporanis, on molts autors el van imitar.

Contra un ignorant que comprava molts llibres és un llibre escrit originalment per Llucià de Samòsata i traduït al català per Sergi Grau a Adesiara, 2013. Aquest llibre té dos contes, un anomenat igual que el títol “Contra un ignorant que comprava molts llibres” (Πρὸς τὸν ἀπαίδευτον καὶ πολλὰ βιβλία ὠνούμενον) i el segon conte que s’anomena Un intel·lectual sense cultura (Ψευδολογιστὴς ἢ περὶ τῆς ἀποφράδος). També, a l’hora de llegir el llibre trobem que a la pàgina esquerra el conte està en l’idioma original en què està escrit, el grec, i a la part dreta, està la traducció en català, tot amb les seves respectives notes, numerades per consultar informació en l’apartat de notes del final del llibre.

Sinopsi: Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.

En temps antics, hi havia molts llibreters que venien els llibres com a articles de luxe i aquest llibre intenta parodiar a aquesta gent que compra els llibres només per presumir-los. Aquests llibreters que venien els llibres, eren molt llests ja que intentaven enganyar a la gent (als il·lusos) amb tècniques d’envelliment dels exemplars, que consistien a enterrar els rotlles en gra. Aquests llibreters que utilitzaven aquestes tècniques, feien pagar als compradors preus extrems que podien arribar a equivaldre a una quantitat entre un i sis jornals d’un obrer antic no especialitzat, segons la qualitat final del producte.

Aquestes dues obres de Llucià que es troben en el llibre estan molt relacionades pel tema, on els dos critiquen a una persona per les accions que fa. Tal i com diu la sinopsi, en el primer llibre Llucià critica un home ric que exhibeix la seva riquesa comprant tota mena de llibres, encara que no els entengui. En el segon llibre, l’autor critica un sofista que ha discutit amb l’autor sobre l’escaiença de l’ús d’un mot. Què penseu sobre aquesta tècnica que utilitzaven els astuts llibreters per guanyar més diners?

Fins i tot, fins fa poc, hi havia un gran nombre de persones que comprava llibres només per poder presumir-los davant els seus invitats. Amb això, arribem a la conclusió que els humans no hem canviat gaire a l’hora de presumir, ja que fins i tot els nostres avantpassats els hi agradava exhibir les seves riqueses i fer creure als altres que els hi agrada llegir i que “són intel·ligents”. Què creieu d’aquest comportament que s’ha portat a terme durant tants segles? Coneixeu algun altre que també porti molt de temps fent-se? Què opineu d’aquest llibre? Avui en dia, la gent compra llibres quan vol demostrar que és culta?

El professor Jordi Llovet i Pomar va fer la següent crítica del llibre:
«Magnífica, exhaustiva i alliçonadora síntesi de l’art del llibre. Bravo,bravissimo» Jordi Llovet, El País.

Xènia Serra

2n Batx. Grec