L’Ulisses de James Joyce

Aprofitant que recentment a la matèria de Literatura Universal hem estat treballant La novel·la del segle XX, m’he decidit a fer aquest petit apunt sobre un dels autors més important d’aquella època: James Joyce, un dels quatre renovadors literaris.

Aquest escriptor va néixer el 2 de febrer de 1882 a Dublín i morí el 13 de gener de 1941 a Zúrich. Pertanyia, juntament amb la també escriptora Virginia Woolfe, al famós Cercle de Bloomsbury, on perseguia el plaer estètic i coneixement a través de la creació. També formaven part el crític E.M. Forster (Una habitación con vistas), el poeta T.S. Eliot, el filòsof Bertrand Russell i l’economista M. Keynes.

Joyce és considerat el responsable de noves dimensions en la novel·la contemporània. Respecte a la seva obra, tot i ser breu, és mundialment conegut pel llibre Ulisses (1922).

Aquesta obra crida l’atenció sobretot per la manipulació del temps, és a dir, l’acció transcórrer en 24 hores i l’argument gira entorn d’Stephen Dedalus (un referent clàssic!), que ja havia fet acte d’aparició a Retrato de un artista. Per tant, aquest llibre ens ofereix, amb una descripció molt minuciosa, totes les accions que porta a terme el protagonista en un sol dia. No obstant, no hem d’oblidar que hi ha altres personatges que formen l’obra. Aquests en qüestió, juntament Dedalus, mantenen un paral·lelisme amb l’Odissea d’Homer. Són els següents:

Leopold Bloom: Viatjant de comerç. Jueu sensual i vulgar. La seva vida està marcada per la soletat i representa Ulisses.

Stephen Dedalus: Figura que representa la transformació literària de l’autor. Simbolitza el fill i es correspon amb Telèmac.

Molly Bloom: És la dona de Leopold Bloom i representaria a Penèlope. Irònicament, no es caracteritza precisamente per la seva fidelitat.

En conlusió, s’ha de dir que el que fa aquest autor és jugar amb el temps, concebint-lo com un element psicològic i, el que és més important, deformar o desmitificar el mite d’Ulisses.

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Aquest article s'ha publicat dins de Adaptació literària, Literatura castellana, Pervivència i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a L’Ulisses de James Joyce

  1. Una obra increïble, Sara! Per cert, has vist la pel·lícula?

  2. Retroenllaç: L’Ulisses de James Joyce | OPVS CHIRONIS ...

  3. Retroenllaç: Referents d’Ulisses | Aracne fila i fila

  4. Robert Cepeda diu:

    Després de la lectura que vaig fer del clàssic d’Homer en prosa de Carles Riba que em va deixar la Magistra vaig cercar informació sobre una de les millors novel·les del segle XX, us parlo de la novel·la modernista de l’escriptor irlandès James Joyce.

    Joyce a l’igual que nosaltres va ser un fan dels clàssics, tant que per fer un homenatge a Homer va escriure una obra extensíssima en la que fa un gran paral·lelisme al clàssic d’Homer, l’obra de la qual parla va rebre el nom llatí de l’heroi grec Odisseu, la novel·la de James Joyce rep el nom de Ulysses.

    L’obra de l’Angles a primera vista sembla una obra desestructurada i caòtica però encara que costi treball de creure va fer-ho intencionadamanent, per què? James Joyce va decidir fer una obra magna amb la qual arribar a la ”immortalitat” la va omplir de misteris i enigmes per deixar a tots els crítics i pensadors de l’època parla’n de l’obra anys i panys.

    La novel·la de Joyce és una de les més extenses del segle, consta de 18 extensíssims capítols i les edicions tenen una extensió de 800 a 1000 pàgines i narra el pas per Dublín de Leopold Bloom i Stephen Dedalus i explica les aventures i desventures que viuen en la ciutat de Dublín.

    Hi ha una gran quantitat de paral·lelismes amb el poema clàssic d’Homer i també a la cultura clàssica, els capítols reben el mateix nom que alguns capítols de l’obra d’Homer, altres de deïtats Gregues i personatges de les obres del Grec. Hi ha grans paral·lelismes amb Leopold i Odisseu i de Stephen i Telèmac.

    Alguns us preguntareu el per que del títol del meu article, he escollit aquest títol per que les obres d’Homer van ser les millors de l’Època clàssica i l’obra del Britànic va ser considerada de les millors del segle passat. Jo aquest estiu faré la lectura de l’obra de Joyce per fer la meva pròpia comparació, us recomano la lectura d’aquest clàssic del segle XX.

    Vosaltres amb qui us quedeu, la fina prosa d’Homer o l’intens estil de Joyce?

  5. La primera traducción al catalán del Ulises de Joyce quedó inédita
    La traducción, de 1966, es anterior a la castellana de Valverde y la catalana de Mallafré

    http://www.lavanguardia.com/cultura/20150510/54431158648/primera-traduccion-catalan-ulises-joyce-inedita.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

  6. http://www.elimparcial.es/noticia/177058/opinion/el-ulysses-desde-los-estudios-clasicos.html

    El “Ulysses” desde los estudios clásicos
    (reflexiones liberales en la venta de libros de este 29 de abril)

    Es imposible entender el significado y los sentidos plurisignificativos y polimáticos, de la mejor novela del siglo XX, el Ulysses, del genial eblanita James Joyce, sin tener una sólida formación de las lenguas clásicas y la Cultura Clásica. Todo su texto está plagado de continuos guiños a la alta cultura del Mundo Antiguo. El personaje de Stephen, tras el cual puede estar el propio Joyce, sólo habla en la lengua de la Cultura Clásica, es el propio Mundo Clásico hablando. El abandono de la misa en latín por la iglesia moderna, radicalmente anticultural, hace que muchos chistes en latín, fundados en la parodia de la antigua y espléndida liturgia de la misa y de otros actos religiosos de la sabia y vieja Iglesia eterna, el lector actual no los entienda, o los entienda mal. Todo lo mejor de la filosofía greco-romana, de la mitología clásica, de la gran literatura inmarcesible de Grecia y Roma, de la política clásica, del Derecho Romano, de la ciencia clásica (botánica, zoología, medicina, etc. ) y hasta las costumbres de la sociedad clásica ( religiosas, económicas, familiares, etc. ) están latentes en la novela capital del siglo XX y son su fundamento literario, las tessellas de ese espléndido y portentoso mosaico variegado del Ulysses. La mejor novela moderna es todo un homenaje a través del personaje valiente de Stephen, el mejor amigo del héroe de la novela, Leopoldo Bloom, al momento más radiante y aleluyático de la vida de la humanidad, que queda interrumpido con el fin del Imperio Romano. Hoy el Ulysses de ese portentoso musivario que fue Joyce no se lee ni se puede leer en las Universidades, en donde profesores horros de cualquier vestigio de latín y griego son incapaces de interpretar los juegos de palabras que nos plantea el genial dublinés o eblanita, autor y humanista de una talla parangonable con la de nuestro propio Cervantes y el pederasta Shakespeare. No estaría nada mal que a pesar de la barbarie reinante se homenajeara también a Joyce todos los 23 de abril. ¿Que es un escritor difícil que no se lee? No pasa nada. Tampoco se lee ya ni a Cervantes ni a Shakespeare. Pero es el más grande escritor del siglo XX.

    La gran Literatura Universal se esconde en el Ulysses: Nel mezzo del commin di nostra vita. Boccaccio´s Calandrino was the first man and the last man who felt himself wich child. Se usa la propia gramática latina para realzar el grandioso significado de la palabra “madre”: Amor matris, subjective and objective genitive. La Venus Callipyge. The parts of the tragedy: prótasis, apítasis, catástasis, catástrophe…Palla Athena! As a painter of old Italy set his face in a dark corner of his canvas. Rose of Castille. The sweets of sin. Remedo de nuestro Gracián: Fine goods in small parcels. Ulex Europeus. The path of “prâlâyâ”. The importance of the physical culture, as understood in ancient Greece and Rome. Compos mentis. And our wool that was sold in Rome in the time of Juvenal. O´Donell, duke of Tetuan in Spain. Premonstratesians. S. Martin of Tours. S. Ursula with the eleven thousand virgins. Her rosebud mouth was a genuine Cupid´s bow, Greekly perfect. La violencia contra la mujer como la cobardía más vil y denunciada por Ovidio. The man who lifts his hand to a woman save in the way of kindness deserves to be branded as the lowest of the low. Beauty and the beast. Nephilim. The famous champion bull of the Romans, Bos Bovum. The jolly Roger. Nostrums and apothegms. Elk and Yak, the Bulls of the Bashan and of Babylon, mammoth and mastodon. Lacus Mortis. Presereve a druid silence. Must we accept the view of Empedocles of Trinacria, that the right ovary is responsable for the birth of males…? Kalipedia. For hoi polloi. Akasic records.

    Even the allwisest stagyrite was bitted, brindled and mounted by a light of love. Y parodiando el inicio de la misa a favor del eterno femenino: Ad deam quae laetificat iuventutem meam. The orb and scepter with the dove, the curtana ( la espada del poder real!). Gaudium magnum annuntio vobis. Habemus carnificem. A deadhead writes on the Wall ( sarcasmo paródico véterotestamentario ). It may be an old hymn to Demeter or also illustrate caela enarrant gloriam Domini. Beware Antisthenes, the dog sage, and the last end of Arius Heresiarchus. The agony in the closet. Teniendo ganas de hacer de vientre antes de comulgar se reventó por dentro el gran heresiarca Arrio, como las ranas de Esopo. ¿Cáncer de colon, quizás? ¿Castigo de Dios? Like the Nubian slave of old. Faces of hamadryads peep out from the boles and among leaves. I sacrificed to the god of the forest. Continua lluvia de mitología. Dona nobis pacem. Exsaltabuntur cornua iusti. Remember Pasiphae for whose lust my grandoldgrossfather made the first confessionbox. Suppose she did Pygmalion and Galatea what would she say first?Lovely forms of woman sculped Junonian.

    Diríase, en fin, que en el Ulysses está toda la literatura occidental – y en este término si incluyen las grandes obras en sánscrito y prácrito, como el teatro de Kalidasa, con un par de ecos en la novela de Joyce -. Compendio de la mejor literatura universal, Ulysses nos presenta una sociedad corrupta, contradictoria, en donde la vida bordea los cementerios y el amor mercenario, como el vino y la cerveza Guiness, alivia el taedium vitae. Perspectiva pesimista de la vida, ésta sólo se salva a través del discurso hiperculto de Stephen. Sólo la alta cultura que el hombre ha dejado tras de sí justifica nuestra dura existencia mortal.

    Martín-Miguel Rubio Esteban
    Doctor en Filología Clásica

  7. Ni Joyce sabía de qué iba su ‘Ulises’
    El autor se sirve de parodias y sátiras, intertextualidad, palabros, latinajos y un sinfín de figuras retóricas para construir una historia cuyo objetivo no es la coherencia
    https://elpais.com/cultura/2018/03/09/babelia/1520596545_999884.html?id_externo_rsoc=TW_CC

Respon a Robert Cepeda Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *