En quines tres escenes dividiries aquest sarcòfag romà de l’època d’Adrià? Per quina s’ha de començar? A quina de les tragèdies d’Èsquil correspon l’escena central? i les altres dues? Raona la reposta en un redactat d’unes 150 paraules.
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim Literatura grega a escena.
Institut Premià de Mar
Centaure d'or 2014 de Chiron
Concurs Odissea 2014 “El teatre a Grècia i a Roma”
Andrea, Xènia i Irina, diploma APLEC als equips més agosaratsOdissea 2015: L’amor
Els participants més intrèpids de l'IPM: Els ungits per Atena i Les espartanesModalitat humanística i social: 2n premi Eidéa 2013
TREBALL PREMIAT ES DE LIBRO 2013 Batxillerat
Bernat Ancochea (director IPM), Margalida Capellà, Núria Yela, Laura Luna i Laia MuñozCategoria Alumnes de Batxillerat Edublogs 2015: Baldufa d’or
filaracne a instagram
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
El Fil de Medea
Scoop.it
Scoop.it Lectura de Clàssics
Alguns dels nostres blocs
-
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
En aquest sarcòfag romà s’hi poden distingir tres escenes de la trajèdia “L’orestiada” d’Èsquil. La primera escena, a l’esquerra, correspon al primer llibre de la trilogia: “Agamèmnon” i descriu la mort d’Agamèmnon després de tornar de la guerra de Troia. S’hi observa com la gent reacciona al crim al voltant del túmol d’Agamèmnon. L’escena central, que correspon a les Coèfores, amb Climetnestra i Egist, corresponen al moment en que Orestes, fill de Clitemnestra, assassina la seva mare i el seu amant Egist, en venjança per la mort d’Agamèmnon, el pare d’Orestes i Electra. Pílades, company d’Orestes hi està present. Finalment, a la part dreta, les fúries es desperten i amb torxes i serps jutgen a Orestres per decidir si mereix, o no, un càstig per l’assassinat de la seva mare com a l’últim llibre de la trajèdia: “Les Eumènides”. Orestes és finalment purificat al temple d’Apolo a Delfos.
Actualment aquest sarcòfag romà es troba al Museo Arqueológico Nacional de España, a Madrid. Va ser esculpit al segle II d.C. a la Ciutat de Roma i el formen tres escenes de l’ “Orestiada” d’Èsquil.
La imatge de l’esquerra correspon a la primera escena, és a dir, on s’explica la mort d’Agamèmnon al tornar després de 10 anys de la guerra de Troia. Al sarcòfag es pot veure la reacció de la gent davant del túmol d’Aagamèmnon.
La imatge central correspon a l’escena de les Coèfores on Orestes, fill d’Agamèmnon, mata a la seva mare i al seu amant per venjar-se de la mort del seu pare.
Per últim, la imatge de la dreta són les fúries quan es desperten i jutgen a Orestes per rebre el càstig per haver assassinat a la seva mare, finalment Orestes és purificat al temple d’Apol·lo a Delfos.
En aquesta imatge es pot observar el Sarcòfag d’Husillos, fabricat amb marbre blanc en el segle II, a l’època d’Adrià. Va ser fabricat a Roma i importat a Hispània.
En el sarcòfag es troben il·lustrades tres escenes de la tragèdia d’Esquil, “Les Coèfores”. La primera part per la qual hem de començar és l’escena representada a l’esquerra, es tracta de la primera obra de la trilogia, “Agammènon”. En el sarcòfag es reprodueix el moment en el qual les tres Fúries o Erínies, deesses de la ira, estan adormides sobre el túmul d’Agammènon, assassinat després de tornar de la Guerra de Troia per Egist, l’amant de la seva dona Clitemnestra. En la següent escena, podem veure reflectit la ira d’Orestes, fill d’Agammènon, nu i netejant l’espada amb la qual ha matat a Egist per venjar la mort del seu pare, que es troba el seu cos sense vida al seu tron. Pílades contempla l’assassinat i a continuació es troba Clitemnestra a terra. La part final és el despertar de les Fúries, amb una torxa i una serp, per decidir si Orestres ha de complir un càstig per haver matat a la seva pròpia mare. També podem observar un esclau horroritzat que s’amaga darrere un escambell. Aquesta escena forma part de l’últim llibre: “Les Eumènides”. Finalment, a la dreta, mostra la purificació d’Orestes, el qual va anar al temple d’Apol·lo a Delfos, que va amb compte per no despertar la Fúria adormida gràcies a Apol·lo.
Aquest sarcòfag representa la història d’un increïble drama familiar a causa de l’egoisme per part de dues persones causant la mort d’algú per tal d’aconseguir els seus propòsits. El drama s’aprofundeix encara més quan un dels fills del difunt es venja de la seva mort, matant als autors del seu assassinat. Aquesta història és plena d’emocions d’ira, de venjança.
Aquest especial sarcòfag va ser construït basat en una trilogia que pren com a protagonista a Orestes, va ser escrita per Èsquil.
Tot a l’esquerra observem el principi de les ganes de venjança d’Orestes; el seu pare, Agamèmnon, és mort a mans de la seva pròpia dona i l’amant d’aquesta.
A continuació, després d’un viatge omès al sarcòfag, Orestes mata a la seva mare, just a l’escena central. Després de trobar-se amb la seva germana Electra, va emprendre un viatge per donar-li a la seva progenitora el que es mereixia per assassina.
Després de la sagnant mort, Orestes se sent brut i dolent i qüestiona la moralitat dels seus actes. Decideix ser jutjat per les fúries al temple d’Apol·lo, qui el perdonen i és absolutament purificat.
Xaipe!
En aquest sarcòfag romà s’hi poden distingir tres escenes de la trajèdia “L’orestiada” d’Èsquil. La primera escena, a l’esquerra, correspon al primer llibre de la trilogia: “Agamèmnon” i descriu la mort d’Agamèmnon després de tornar de la guerra de Troia. S’hi observa com la gent reacciona al crim al voltant del túmol d’Agamèmnon. L’escena central, que correspon a les Coèfores, amb Climetnestra i Egist, corresponen al moment en que Orestes, fill de Clitemnestra, assassina la seva mare i el seu amant Egist, en venjança per la mort d’Agamèmnon, el pare d’Orestes i Electra. Pílades, company d’Orestes hi està present. Finalment, a la part dreta, les fúries es desperten i amb torxes i serps jutgen a Orestres per decidir si mereix, o no, un càstig per l’assassinat de la seva mare com a l’últim llibre de la trajèdia: “Les Eumènides”. Orestes és finalment purificat al temple d’Apolo a Delfos.
A continuació, passaré un poema que és del voltant de 1940, Jesús Gatón G. Husillenc, va escriure un poema que fa referència a Huesillos:
” Alegre pueblo de Husillos que de gala siempre fuiste porque todos tus vecinos, te colman de alegres chistes.
Desde el día que nací te tengo amor y cariño, por haberme despertado en este pueblo de Husillos.
Tienes magnífica iglesia con tus altares sagrados donde todos los vecinos, se inclinan allí rezando.
Tienes tus campos floridos de donde ofrecen sus flores, que trabajando la tierra gozan estos labradores.
Tienes tus hijos honrados porque siempre están dispuestos a dar su pecho valiente por el honor de soldados.
Yo viví hasta los veinte años en este pueblo querido pero ahora he venido, a servir a Dios y a España como hijo vecino.
Yo no quiero terminar, sin despedirme primero de mis padres y hermanos, que es lo que yo más quiero.
También me despido ya de todas autoridades, eclesiásticas, civiles y honores militares.
Pido a la Virgen del Carmen me guíe por buen camino para volver otra vez, a este pueblo tan querido. ”
Jesús Gatón G. 1940. Husillos, Palencia.
VALE!
La primera escena començant per l’esquerra descriu la mort d’Agamèmnon després de tornar de la guerra de Troia. Podem veure com les persones del voltant reaccionen sorpreses al crim i es veuen al voltant del túmol d’Agamèmnon. Aquesta escena pertany al primer llibre de la trilogia “Agamèmnon”.
La segona escena mostra el moment en que Orestes el fill de Clitemnestra, assassina la seva mare i el seu amant Egist per venjar la mort d’Agamèmnon, que és el pare d’Orestes i Electra. Aquesta escena pertany a les Coèfores.
Finalment la tercera escena representa que les fúries es desperten i amb torxes i serps jutgen a Orestres per decidir si mereix ser castigat per haver comès l’assassinat de la seva mare. Aquesta escena pertany a “Les Eumènides”.
Per acabar Orestes es purificat al tempre d’Apol·lo a Delfos.
En aquest sarcòfag podem veure referències a les tres parts de l’Orestíada d’Èsquil, si bé no a parts iguals.
Les escenes estan ordenades d’esquerra a dreta, lògicament, i l’escena central correspon a l’argument central de les Coèfores, on podem veure com un Orestes venjatiu neteja l’arma del crim, mentre un esclau observa l’escena, horroritzat. A més, podem veure la figura de la dida de l’homicida, que fuig, espantada pel crim que ha presenciat, i de Pílades, l’amic d’Orestes, que l’ajuda a cometre el crim.
Pel que fa a les altres escenes, a la dreta de l’escena central podem veure una al•lusió a la primera part de la trilogia (Agamèmnon), ja que podem veure el túmul funerari d’aquest, a més de les tres Fúries adormides. A l’esquerra del sarcòfag podem veure com Orestes està sent jutjat al temple d’Apol•lo de Delfos, d’on en sortirà absolt.
Xaipe!
En aquest sarcòfag romà podem distingir tres escenes de l’Orestíada d’Èsquil.
La primera escena és la de l’esquerra, que correspon al primer llibre de la trilogia, Agamèmnon. Aquesta, ens mostra la reacció de la gent després de la mort d’Agamèmnon al torna de la guerra de Troia després de deu anys.
A la segona escena, la central, podem identificar a Orestes netejant l’espasa amb la qual ha venjat la mort del seu pare matant a Clitemnestra i al seu amant, Egist. També veiem com Pílades l’observa i a Clitemnestra i a Egist a terra. Aquesta escena pertany al llibre Les coèfores.
A l’última escena, que pertany al últim llibre de la trilogía, Les Eumènides, veiem com Orestes està sent jutjat per les fúries, ja que ha assassinat a la seva pròpia mare.
Xaipete!
Aquest sacròfag romà, reb el nom d’Husillos, en ell, podem distingir tres escènes de l’Orestíada d’Èsquil. La primera escena comença per l’esquerre, que és la que correspon al primer llibre de la triologia, que parla de la mort d’Agamèmnon desprès de la guerra de Troia, també podem veure molta gent al voltant de la tomba sopresa per la seva mort. A la segona escena, la central, podem veure a Orestes netejant l’espasa amb la qual va venjar la mort del seu pare, també podem veure un esclau horroritzat. En l’escena central també podem veure la figura d’Homicida que fuig desprès de presenciar el crim, aquesta escena pertany al llibre de “Les coèfores”. L’última escena , pertany a l’últim llibre de la triología, que s’anomena Eumènides, en aquesta podem veure que Orestes està jutjat al temple de d’Apol·lo i Delfos i tambè veiem les fúries adormides.
Xaipe!
Aquest sarcòfag romà pertany a les tres escenes de l’Orestíada d’Èsquil. A la primera escena que és la de l’esquerra, pertany al primer llibre de la triologia”Agamèmnon” veiem com és descriu la mort d’Agamèmnon després de la seva tornada de Toria. A l’escena central, podem veure, com Orestes neteja l’arma del crim, ja que va venjar al seu pare, matant a la seva mare i al seu amant. Per acabar, a l’escena de la dreta, és on és decideix si Orestes ha de ser castigat per l’assassinat de la seva mare, però al final Orestes surt absolt del cas.
Salve!
Dividiria aquest sarcòfag romà de l’època d’Adrià en:
La imatge de l’esquerra correspon a la primera escena, on s’explica la mort d’Agamèmnon quan torna després de 10 anys de la guerra de Troia. Es pot veure en el sarcòfag, com la gent reacciona al voltant del túmol d’Agamèmnon.
La imatge central correspon a l’escena de les Coèfores on Orestes, fill d’Agamèmnon, mata a la seva mare i al seu amant per venjar-se de la mort del seu pare.
Finalment, la imatge de la dreta, veiem que les fúries es desperten per jutgar a Orestes per rebre el càstig per haver assassinat a la seva propia mare. Orestes és purificat al temple d’Apol·lo a Delfos.
Xaipete!
En aquest sarcòfag és poden distingir les tres tragèdies d’Èsquil. En primer lloc a l’esquerre tenim l’escena en que Agamèmnon és assasinat per la seva dona Clitemnestra i el seu amant Egist desprès de tornar de la guerra de Troia al cap de 10 anys , podem veure com tots estàn desesperats per la seva mort . En l’escena del mig podem veure què Orestes mata a la seva mare i al seu amant Egist per venjar la mort del seu pare el qual va ser assasinat per aquests dos i finalment a la part de la dreta està representada l’escena en què Orestes és torna boig i no sap que fer però finalment és perdonat per haver matat a la seva mare al temple d’Apolo a Delfos.
Xaipete!!
Aquest sarcòfag romà està format per tres escenes de l’Orestíada d’Èsquil.
La primera escena pertany al primer llibre de la trilogia, “Agamèmnom”, que correspon a la part esquerra a la qual ens mostra la mort d’Agamèmnom quan torna de la guerra de Troia. A la part central trobem la segona escena que pertany al llibre de “Les Coèfores”, en aquesta podem observar a Orestes netejant l’espasa de la qual va venjar la mort del seu pare matant la seva mare i al seu amant.
Finalment l’última escena que pertany al llibre de “Les Eumènides”, veiem com Orestes està sent jutjat per les fúries al temple d’Apol•lo de Delfos.
Xaipe!
En aquesta imatge podem observar el sercòfag romà que representa les tres escenes de l’Orestíada d’Èsquil, actualment està en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
La primera escena, a l’esquerra, correspon al primer llibre de la trilogia: “Agamèmnon” i descriu la mort d’Agamèmnon.
En la segona escena, podem veure què Orestes mata a la seva mare i al seu amant Egist per venjar la mort del seu pare el qual va ser assasinat per aquests dos, i finalment, en la tercera i ultima part, és on és decideix si Orestes ha de ser castigat per l’assassinat de la seva mare, però al final Orestes surt absolt del cas.
Aquest sarcòfag pertany a les tres escenes de l’Orestíada d’Èsquil. Actualment aquest es romà i es troba al “Museo Arqueológico Nacional de España” a Madrid. Va ser esculpit al segle II d.C. a la Ciutat de Roma i el formen tres escenes de l’ “Orestiada” d’Èsquil. A l’esquerra s’observa el principi de tot, les ganes de venjança d’Orestes a causa de la mort del seu pare, Agamèmnon mor a mans de la seva pròpia dona i l’amant d’aquesta. L’escena central correspon a les Coèfores, amb Climetnestra i Egist, corresponen al moment en que Orestes, assassina la seva mare i al amant de la mare que es Egist, en venjança per la mort d’Agamèmnon, el pare d’Orestes i Electra. Al final, dins la imatge de la dreta són les fúries quan es desperten i jutgen a Orestes per rebre el càstig que ha de tenir per haver assassinat a la seva mare, finalment Orestes és purificat al temple d’Apol·lo a Delfos.
La Orestíada (Ορέστεια) és una trilogia d’obres dramàtiques de la Grècia Antiga escrita per Èsquil, l’única que es conserva del teatre grec antic.
Aquest sarcòfag romà podem distingir tres escenes.
En una de les primeres escenas que correspon a la part esquerra podem veure la mort d’Agamèmnon, després de tornar de la gerra de Troia, a Agammènon l’ha matat la seva esposa Clitenmestre.
En la segona escena que podriem dir que esta a la part central que correspon a les Coèfores, amb Climetnestra i Egist, corresponen al moment en que Orestes, fill de Clitemnestra, assassina la seva mare i el seu amant Egist, en venjança per la mort d’Agamèmnon, el pare d’Orestes i Electra.Finalment, a la part dreta, les fúries es desperten i amb torxes i serps jutgen a Orestres per decidir si mereix, o no, un càstig per l’assassinat de la seva mare com a l’últim llibre de la trajèdia: “Les Eumènides”.
http://domuspucelae.blogspot.com.es/2014/10/visita-virtual-sarcofago-de-husillos.html