Sébastien Norblin, Antígona donant sepultura a Polinices, 1825, Paris, Ecole Nationale Supérieure des Beaux-Arts.
Aquest text va sortir en l’examen de les PAU de Grec 2013. LLegiu-lo amb molta atenció i deixeu en comentari en una redacció d’uns cent cinquanta dues-centes paraules les preguntes plantejades més avall:
Tideu i Capaneu, com també Hipomedont i Partenopeu, seran enterrats pels atenesos que han lluitat per recuperar-ne els cossos; en canvi, Polinices, fill d’Èdip, l’enterra la seva germana Antígona, de nit, després de sortir de les muralles de la ciutat, tot i que ha estat proclamada l’ordre que no sigui enterrat a la terra que havia volgut esclavitzar. Veiem, a la plana, cadàvers damunt de cadàvers, cavalls que han caigut, armes que els homes han deixat anar, i aquesta mena de fang sanguinolent que diuen que agrada tant a Enió. Als peus de la muralla s’hi poden reconèixer els cossos dels altres cabdills per la grandària sobrehumana, entre els quals, Capaneu, representat com un gegant […]. De Polinices, també enorme com els seus companys, Antígona n’ha aixecat el cos i l’enterrarà al costat d’Etèocles, per a reconciliar els dos germans ara ja de l’única manera possible. Què puc dir, noi, de l’art d’aquest quadre? […]. Al bell mig, la noia, espantada, està a punt de proferir un gemec de dolor, mentre envolta el germà amb els forts braços; reté, tanmateix, el gemec, car tem que el sentin els sentinelles i, tot i que vol mirar al voltant, no aparta la mirada del seu germà […]. Filòstrat. Descripcions de quadres, 2.29
- Què ha provocat aquesta matança?
- Què passarà quan Antígona hagi enterrat el seu germà?
- A quina ciutat transcorre l’escena?
Es refereix a l’obra Antígona, escrita per l’escriptor grec Sòfocles.
Aquesta explica la història de dos germans, Etèocles i Polinices, que s’aniran tornant el trón de la ciutat de tebes, a la regió de Beòcia.
Però un any es produirà una guerra que enfronta a l’exèrcit de tebes, que està comandat per Etèocles amb un exèrcit foraster dirigit per Polinices, que voldrà conquerir la ciutat i proclamar-se rei.
Els dos germans moriran i Creont serà proclamat rei de tebes. Creont manarà que no s’enterri el cos de Polinices per perdedor i per trair a la ciutat, el seu cos serà abandonat a les afores de la ciutat. Això no agradarà gens a la seva germana Antígona, que en una nit de tempesta sortirà de la ciutat per enterrar el cos del seu germà. Però Antígona serà enxampada pels guàrdies de Creont, que vigilaven el cos de Polinices. Antígona serà detinguda i portada al Consell de Creont, on serà jutjada i executada per traïció.
Xaipe!!
Aquest text de Filostrat, parla sobre les matançes que són consequència d’una guerra, la de Tebes. Es sitúa en l’obra de Sòfocles “Antígona”.
El que va provocar aquesta matança va ser la lluita entre els dos germans fills d’Èdip: Etèocles i Polinices. Èdip portava a sobre una maledicció, degut a que es va casar amb la seva mare Iocasta, d’aquesta unió van nèixer Etèocles, Polinices, Ismene i Antígona. Els dos germans van negociar governar un any cada un, però Etèocles no va complir la seva paraula i va fer fora a Polinices de la ciutat. Aquest enfadat, es va aliar amb Argos i van anar a atacar Tebes. Allà, cada soldat de Tebes va defensar una porta d’entrada a la ciutat (n’hi havien set en total). A Etèocles li va tocar la porta que atacava el seu germà. Després d’una sagnant lluita els dos germans van morir. Creont, el nou rei ordena venerar als guanyadors i prohibeix enterrar els vençuts (Polinices).
Antígona decideix desobeir les lleis del nou rei, ja que per ella són més importants les lleis morals, i enterra el seu germà. Però es descoberta i Creont la condemna a morir d’inanició en una cova.
Per altre banda, podem veure que l’escena transcorre a Tebes, al camp de batalla on s’ha produit la guerra, i als voltants de Tebes on Antígona enterra el seu germà.
Xaipe!
Aquest text de Filòstrat de les “Descripcions de quadres” parla sobre l’obra dramàtica, “Antígona” de Sòfocles.
L’escena transcorre a un lloc al voltant de la ciutat de Tebes. Hi ha un munt de cossos morts, degut a la guerra en la que Polinices, germà de la princesa Antígona i fill d’Èdip, ataca les set portes de Tebes contra el seu germà, Etèocles. L’enfrontament s’ha produït perquè Polinices, que s’anava tornant el trón amb Etèocles, vol governar ell i no vol compratir-lo amb el seu germà. Creont, que es proclama rei de Tebes, ordena que s’enterri Etèocles amb tots els honors i, en canvi, prohibeix enterrar Polinices perquè ha atacat Tebes.
Antígona, però, no fa cas de les ordres de Creont ja que per als grecs era molt important enterrar els morts, per tant per ella és més important la llei moral (enterrar el seu germà) que la llei política (obeir a Creont). De manera que Antígona enterra el seu germà Polinices a la nit però és descoberta per Creont, qui la condemna a morir d’innanició en una cova per traicionar Tebes.
Salve!!
Aquest fragment de Filòstrat de les “Descripcions de quadres” parla de l’obra dramàtica “Antígona” de Sòfocles.
Èdip va pactar amb els seus dos fills, Polinices i Etèocles, l’alternança de tron a Tebes entre els dos, en un principi van acceptar, però mes tard Etèocles, va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu mandat, fet que va desencadenar una guerra, ja que Polinices, ofès, va buscar ajuda en una ciutat veïna, va construir un exèrcit i va tornar a la ciutat per reclamar l’alternança del tron.
Amb la guerra va acabar morint els dos germans. Llavors Creont es va convertir en rei de Tebes i va fer una nova llei dient que, Polinices no seria enterrat i se’l deixaria als afores de la ciutat nuu per que se’l mengessin les aus carronyeres.
Però pels grecs els ritus funeraris eren molt importants, perquè l’ànima d’un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra. Per això la seva germana Antígona va decidir enterrar el cos de Polinices, sense obeir les lleis de Creont.
Per aquest motiu Antígona va ser condemnada a la màxima pena, la mort.
L’obra transcorre a Tebes.
Salve!
Filostrat amb aquest text parla sobre les matances dutes a terme entre dos germans. Aquestes són conseqüència d’una guerra, la de Tebes. Aquesta matança que trobem a l’Antígona de Sòfocles està provocada pel poder, el pare d’Eteòcles, Polinices, Antígona i Ísmene, Èdip, va matar el seu pare (sense saber-ho) i es va casar amb la seva mare (mare també d’Antígona etc.) Quan s’assabentà, es va treure els ulls quedant cec i en una marginal vida. En morir ell, va deixar el poder de Tebes als seus dos fills, que s’haurien d’alternar per agafar el poder. Polinices va trencar això i va ser expulsat de Tebes. Anys més tard, Polinices, volent fer-se amb Tebes i aconseguir el poder, va posar un guerrer en cada porta, i ell situant-se en la setena. Etèocles va fer el mateix i a la setena porta es van barallar fins a la mort. Llavors, Creont, considerant traïdor a Polinices i essent rei en morir Etèocles, el castigà. Aquest càstig consistí en no poder enterrar Polinicies i deixar-lo als corbs. Antígona en sentir això entristí i seguint la seva llei moral, enterrà Polinices. Tot seguit, va ser detinguda per haver-ho fet i portada a Creont per rebre el càstig d’enterrar al traïdor de Tebes.
XAIPETE
Aquest fragment perteneix a l’obra Antígona de Sòfocles.
A Beòcia una regió de Tebes es produeix una guerra entre dos germans, Polinices i Etèocles. Ambdós lluiten per tener el poder de la ciutat i finalment ambdós moren en combat proclamant Creont vençedor a Etèocles.
Creont, el nou rei de Tebes, prohibeix l’enterrament i en consenqüència el velatori de Polinices, però la seva germana Antígona seguiex les seves lleis morals desoveint Creont i surt a l’erm en busca del seu cos per enterrar-lo.
Un cop Antígona ha enterrat el seu germà, és descoberta pels guardians de la ciutat que, inmediatament, l’agafen i empresonen i el mateix dia la porten devant de Creont perquè rebi el càstic pertinent.
Creont en vista de l’actitud desafiant d’Antígona, demana ajuda als seus consellers ja que no està segur de quina pot ser la condemna per aquesta. Finalment Antígona és condemnada i mor defensant les seves lleis ètiques i morals.
Salve!
Aquesta descripció de Filòstrat, pertany a l’obra Antígona, de l’escriptor grec Sòfocles. Per cercar les causes d’aquesta matança, hem de remuntar-nos a partir de la mort d’Èdip, succeint-lo els seus dos fills mascles: Etèocles i Polinices. Perquè la sobirania anés de la manera més justa possible entre ells, varen arribar a un pacte: Es tornarien el poder, de manera que un any regnés Etèocles i un altre, Polinices. El conflicte comença quan el germà gran, Etèocles, trenca l’acord. Polinices entra en escena: envaeix la ciutat de Tebes i és marcat com a traïdor.
Malauradament, els dos troben la mort en el camp de batalla. Creont és proclamat nou rei de Tebes. Fent ús de la tirania que el caracteritza, decreta que només Etèocles rebi els rictus funeraris per haver defensat valentament la ciutat. En canvi, el cos moribund de Polinices és condemnat a ser menjar de carronyaires.
Davant això, Antígona decideix actuar. Una nit, acompanyada d’Eumolp, surt de palau i es dirigeix cap on està el cos del seu germà. Ella mateixa l’enterra. Més tard, la noticia arriba a Creont. Aquest ordena que, per haver incomplet les seves ordres, Antígona sigui enterrada viva.
Vale!